Alguns polítics de Vallada ens estan demostrant, amb les seues entrades al bloc (com per exemple, els temes que es tractaran als plens ordinaris) que són capaços d'utilitzar les noves tecnologies per informar al poble.
És un exercici de transparència que ens demostra, al mateix temps, que són capaços també d'utilitzar les noves tecnologies (tan necessàries avui en dia) i que, per tant, tenen una formació acord als nous temps.
No obstant això, alguns altres polítics del nostre ajuntament, tenen encara una "formació digital" que deixa molt que desitjar. És un aspecte que considerem necessari però al que molts d'ells es resisteixen (per molt important que siga el seu càrrec) vivint ancorats en el passat.
Al nostre bloc sense anar més lluny, tenim diversos exemples de polítics que no tenen cap inconvenient en escriure'ns utilitzant el correu electrònic de les seues filles o de registrar-se a blogger amb el perfil dels fills (és el cas de Vicente Perales al 2010 o Servilio al 2011).
Altres anècdotes paregudes han arribat a les nostres orelles: polítics que no saben llegir o identificar d'on o de qui ve cada escrit, o com es fan les coses, quan sembla estar tot clarament explicat... Tanta notícia negativa ha fet que ens preocupem per aquest tema seriosament perquè: Com anem a demanar-li als nostres governants que ens comuniquen, que s'expressen, que ens informen si ni tan sols saben obrir-se un compte de correu a gmail?
Anualment s'oferten cursos d'informàtica al nostre poble. Alguns d'ells són inclús gratuïts!
Estaria molt bé utilitzar aquesta "deficiència formativa" que tenen aquells que ens governen, per a assistir a aquestos cursos tots junts, com a treballadors de la "empresa" de la qual formen part.
Pel seu bé, però també pel nostre.
És un exercici de transparència que ens demostra, al mateix temps, que són capaços també d'utilitzar les noves tecnologies (tan necessàries avui en dia) i que, per tant, tenen una formació acord als nous temps.
No obstant això, alguns altres polítics del nostre ajuntament, tenen encara una "formació digital" que deixa molt que desitjar. És un aspecte que considerem necessari però al que molts d'ells es resisteixen (per molt important que siga el seu càrrec) vivint ancorats en el passat.
Al nostre bloc sense anar més lluny, tenim diversos exemples de polítics que no tenen cap inconvenient en escriure'ns utilitzant el correu electrònic de les seues filles o de registrar-se a blogger amb el perfil dels fills (és el cas de Vicente Perales al 2010 o Servilio al 2011).
Altres anècdotes paregudes han arribat a les nostres orelles: polítics que no saben llegir o identificar d'on o de qui ve cada escrit, o com es fan les coses, quan sembla estar tot clarament explicat... Tanta notícia negativa ha fet que ens preocupem per aquest tema seriosament perquè: Com anem a demanar-li als nostres governants que ens comuniquen, que s'expressen, que ens informen si ni tan sols saben obrir-se un compte de correu a gmail?
Anualment s'oferten cursos d'informàtica al nostre poble. Alguns d'ells són inclús gratuïts!
Estaria molt bé utilitzar aquesta "deficiència formativa" que tenen aquells que ens governen, per a assistir a aquestos cursos tots junts, com a treballadors de la "empresa" de la qual formen part.
Pel seu bé, però també pel nostre.
Hi han politics del equipo de gobierno... que deixen molt que desitjar...
ResponEliminaLa qüestió potser estiga en què no volen comunicar-se i sols ho fan quan els és impossible evitar-ho o els convé per obtindre algún benefici.
ResponEliminaLa "por a la màquina" té una història llarga. Els anomenats "luddistes" que a principis del segle XIX, quan la introducció de les màquines a la industria va provocar que molta població obrera perdera els seus llocs de treball, reaccionaren destruint maquinària, son exemple clar. És humà resistir-se al canvi, però cal superar-lo i aprofitar el que ens permeten les noves tecnologies.
ResponEliminaIndubtablement, tinguem possibilitats per a que els governs practiquen més i millor transparència, per a noves formes de participació política pública, però també cal estar preparats per a l'allau informatiu, que poques vegades ens permet aprofundir en el temes i que ens aboca massa freqüentment a la superficialitat, la poca formació per a discernir la credibilitat de les fonts d'informació, la dispersió i els tecnicismes, que de vegades també son dissuasoris.
Risc i oportunitat. L'alfabetització digital és un instrument per a la democràcia, com ho va ser l'alfabetització tradicional. Així que,sense por i sense vergonya, a aprendre, que mai és tard.
La bibliteca pública pot ser un recurs per a la formació digital, si es potencia i se li donen mitjans.