Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançoner. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançoner. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 d’abril del 2011

BERENARS DE PASQUA TARARA I ALTRES

Passat el dissabte de Glòria amb la seua desapareguda cordà i el matí de diumenge amb l'encontre, en acabar de dinar començaven els tres dies de berenars de pasqua.
Un lloc que ara ens semblaria el menys indicat per a menjar-nos la mona era un dels preferits antigament, no era altre que la carretera, el tram que va des de la Venta del Garroferal a la Casa Gaisna, no es cregueu igual passava un cotxe en tota la vesprada, o cap.
El què ha canviat no sols és la realitat, el que abans era una carretera ara és una autovia. També ho ha fet el concepte, per a unes persones què passaven el dia al bancal, sovint a soles, el que volien era un lloc on anara molta gent, per fer coneixences i passar-ho be. el que fora a l'aire lliure era un tant secundari. Recordem que l'activitat industrial a Vallada no és majoritària fins la segona meitat del segle XX.

Per a les mones amb ou, el costum mana trencar-lo al cap d'un company, ara es recita una versió incompleta, ja que per tal d'afanyar-se a l'hora d'esclafar-lo i no donar-li temps a la pobra víctima, s'ha suprimit una frase, la sencera és:

Ací em pica                   (muscle esquerre)
ací em cou                    (muscle dret)
ací em menge la mona   (la boca)
i ací t'esclafe l'ou!.          (front de la víctima)

Dins del gran catàleg de cançons què es solien cantar, jotes, masurques etc... destaca per damunt de totes l'anomenada Tarara o Tarana, una cançó de principis de segle XX.
El Cançoner musical de la Província de València recull a Vallada la següent versió:




Hi han moltes altres cobles:

A l'entrà de Vallà,
lo primer que es veu,
un agüelo en cansonsillos,
i una güela en brialet.

divendres, 4 de març del 2011

CARNESTOLTES

Com diu la cobla:

Carnestoltes centes voltes,
Nadal de mes a mes,
Pasqua de huit en huit dies,
Quaresma no tornes més!

En aquesta clasificació de festes que es celebren al llarg de l'any, com vegeu la guanyadora és el carnestoltes.
Els dies de carnestoltes precedeixen el temps de quaresma, un temps que moltes religions conserven més o menys desvirtuat, per a fer una neteja física i espiritual. Per això, sabent que venien quaranta dies de dejú i abstinència, s'aprofitava fins l'últim dia per fer els majors excessos gastronòmics que la situació permetia i aprofitar durant uns dies per trencar l'ordre i les normes establertes. La festa va acabar amb la seua prohibició per part del règim del General Franco. Posteriorment es recupera però ja descafeinant-se i reduint-la a disfressar-se i poc més.
 
A Vallada pels anys quaranta es forma la "Penya la Carabassa" un grup 
d'homes amb molt de sentit de l'humor. Que organitzaven diferents festes, 
actuacions, fins i tot xarlotades amb les vaquetes de festes. Aquesta penya seria mereixedora d'una entrada pròpia. 
(En la foto de l'esquerra, la penya en una xarlotada. M'agüelo Quico amb barret cordovés i carasseta)

Un any per tal de poder celebrar el carnestoltes, aprofitant que a Cadis i Canàries es permetia la celebració mitjançant les anomenades murgues, van decidir montar-ne una. Amb draps i algeps van fer un alficòs ben enroscat i gitat en un llitet que passejaven pel poble. Per a l'ocasió es va composar la següent cançoneta:

divendres, 17 de desembre del 2010

CANÇONER TRADICIONAL DE VALLADA. 2 NADAL

Com ja haureu vist, vénen festes de Nadal, ara com sempre la finalitat del nadal era el festejar el naixement de Jesús i el cap d'any. Però sobretot ara com abans, l'ocasió s'aprofita per juntar-se la gent que s'estima, fer un extra amb els menjars i rematar-ho amb els beures i els cants.

A Vallada les celebracions nadalenques començaven el dia 21 de desembre, Sant Tomàs, dia en què es celebrava l'entrada de l'hivern fent una foguera a la plaça.
A diferència d'altres festes, en aquesta de la foguera de Sant Tomàs, els majors no hi participaven. Ja que era una festa eminentment infantil, els xiquets i xiquetes eren els encarregats de pegar volta pels bancals de la cercavila per recollir qualsevol cosa inflamable, amuntonar-la a la plaça per fer una foguera el més gran possible i finalment, pegar-li foc.

Aprofitant l'avinentesa que les cases estaven ben proveïdes d'aliments, era costum el que els xiquets del poble pegaren volta per casa de familiars i veïns per demanar "L'asguilando",
majoritàriament en espècie: pastestes, fruits secs, rarament en metàl·lic. Hi havia també cobles destinades a criticar a aquelles persones que no donaven res. Al cançoner de la Província es recull aquesta cançoneta:




divendres, 3 de desembre del 2010

CANÇONER TRADICIONAL 1. L'AURORA ANTIGA

Amb la intenció de calmar un poc els ànims musicals provaré de penjar una entrada per si és del vostre interés.
Per als músics supose que no deu ser gens desconeguda la figura de Salvador Seguí Pérez (1939 – 2004), però per als que no ho som, faré ací una breu ressenya. Músic en tota la seua extensió, deixeble dels mestres Palau i Magenti, catedràtic de solfeig i teoria de la música en el Conservatori Superior de València, compositor, membre del Cos Nacional de directors de Bandes Civils, investigador del folklore valencià, crític, filòsof, doctor, promotor i organitzador nat de festivals, cursos i certàmens...

El que destacaré ara del seu impressionant currículum són els cançoners (Alacant, València i Castelló). En 1974 va obtenir la prestigiosa beca de la Fundación Juan March per tal d’estudiar a fons el folclore valencià. Per a la realització del cançoner de la província de València va comptar amb la col·laboració de Mª Teresa Oller, José Luis López, Fermín Pardo i Sebastià Garrido, editat per la Institució Alfons el Magnànim en 1980. Destacar la presència de Sebastià Garrido qui encara porta sang vallaïna i pense que va ajudar a que aparegueren al cançoner bastants peces del poble, algunes totalment desaparegudes a hores d’ara fins i tot de la memòria local.
Es tractava d’un treball de camp, on recorrien pobles i heretats amb gravadora i llibreta a la mà, preguntant als (sobretot) majors, si coneixien qualsevol cant, ball, recitat etc... Algunes gravacions es conserven a l’arxiu de Fermín Pardo, qui les ha cedit a l’arxiu municipal de Requena. He tingut l’ocasió de sentir-les i em semblen molt interessants. Hi ha ajuntaments que han publicat en CD les que els corresponen, ja que estan digitalitzades.
La que comente en aquesta entrada per proximitat del dia en què supose que es cantava és l’Aurora antiga:

Peça per a mi del tot desconeguda i sorprenent tant el "pum xim pum tirorirorà" com l'acompanyament musical.
A veure si vaig penjant ací les diferents que apareixen al cançoner, intentant seguir els cicles del calendari.
Paco Garrido i Blasco.

més romanços per l'estil punxant ací