Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris polítics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris polítics. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de maig del 2012

Polítics del nostre ajuntament VS noves tecnologíes

Alguns polítics de Vallada ens estan demostrant, amb les seues entrades al bloc (com per exemple, els temes que es tractaran als plens ordinaris) que són capaços d'utilitzar les noves tecnologies per informar al poble.
És un exercici de transparència que ens demostra, al mateix temps, que són capaços també d'utilitzar les noves tecnologies (tan necessàries avui en dia) i que, per tant, tenen una formació acord als nous temps.

No obstant això, alguns altres polítics del nostre ajuntament, tenen encara una "formació digital" que deixa molt que desitjar. És un aspecte que considerem necessari però al que molts d'ells es resisteixen (per molt important que siga el seu càrrec) vivint ancorats en el passat.

Al nostre bloc sense anar més lluny, tenim diversos exemples de polítics que no tenen cap inconvenient en escriure'ns utilitzant el correu electrònic de les seues filles o de registrar-se a blogger amb el perfil dels fills (és el cas de Vicente Perales al 2010 o Servilio al 2011).


Altres anècdotes paregudes han arribat a les nostres orelles: polítics que no saben llegir o identificar d'on o de qui ve cada escrit, o com es fan les coses, quan sembla estar tot clarament explicat...  Tanta notícia negativa ha fet que ens preocupem per aquest tema seriosament perquè: Com anem a demanar-li als nostres governants que ens comuniquen, que s'expressen, que ens informen si ni tan sols saben obrir-se un compte de correu a gmail?

Anualment s'oferten cursos d'informàtica al nostre poble. Alguns d'ells són inclús gratuïts!
Estaria molt bé utilitzar aquesta "deficiència formativa"  que tenen aquells que ens governen, per a assistir a aquestos cursos tots junts, com a treballadors de la "empresa" de la qual formen part.
Pel seu bé, però també pel nostre.



dijous, 13 d’octubre del 2011

Què ens costen els nostres polítics?

No és informació contrastada, però ens ha resultat interessant.
No vos equivoqueu, ací hi ha per a tots els bàndols...
Diu aixina:
Ser político es un chollo con privilegios al alcance de ellos y sus herederos. Un círculo de alrededor de 80.000 personas cerrado y opaco.
TODOS TENEMOS QUE SABER:
1.- Con lo que gana Rajoy en un mes, una pensionista con cuatro hijos vive durante dos años y medio.
2.- Tal es el descontrol, que en España no hay ni una sola institución que conozca cuántos políticos cobran del Estado.
3.- Un español tiene una pensión máxima de 32.000 euros anuales, pero los políticos tienen derecho a pensiones  vitalicias muy superiores. 74.000 euros en el caso de los primeros espadas de La Casta. Además estas pensiones no son incompatibles con otros sueldos de la Administración o con otras actividades económicas. Un diputado o senador tiene que estar sólo siete años en el cargo para optar a la pensión máxima, mientras que un trabajador autónomo o por cuenta ajena necesita 35 años cotizados.  4.- La retención de las nóminas de diputados y senadores es sólo del 4,5%  5.- ¿Sabía usted que paga de su bolsillo las multas que la DGT impone a los políticos? ¿Y que además las paga con > recargo?  6.- ¿Viajes innecesarios? Una comisión del Congreso pide permiso para que 60 diputados viajen cuatro días a > Canarias a estudiar el cultivo del plátano.
7.- Zapatero es el único presidente de la UE que carga sus gastos vacacionales a los presupuestos estatales. Viaja con 100 personas durante tres semanas.
8.- AZNAR, JOSÉ MARÍA: es el único ex presidente del Gobierno que ha

dimarts, 8 de febrer del 2011

Ja va sent hora que espavilen!

Pareix que la infermetat és contagiosa i afecta a molts pobles. És per això que crec interessant aquest article publicat en el “El Penjoll” que és, al meu parer, molt encertat per descriure com funciona la política local.

Ja va sent hora que espavilen!

Superagent Pardo dilluns 7 de febrer de 2011

Seguint els consells d’Escrivà, vaig a escriure alguna cosa que tinga tesi o tema. (He, he! Encara recorde allò que m’explicaven a l’institut.) El tema de la meua redacció serà Sapere aude (atreveix-te a saber), tòpic encunyant originalment per Horaci, però popularitzat pel filòsof Kant en un article titulat Què és la Il·lustració? ¿Ha de ser il·lustrat un polític de l’oposició? Sí! Altrament corre el risc de romandre eternament a l’oposició, trist destí per a una persona amb vocació política. ¿Sobre quines matèries s’ha d’il·lustrar? La resposta és òbvia: sobre matèries pròpies de la seua condició. Faré servir una paràbola, perquè s’entenga millor açò.

Puix senyor, això era un cacic que portava molts anys, però que molts anys, governant en una vila emplaçada allà on acaba l’horta i comença el secà.

Prémer ACÍ per seguir llegint

Font: El Penjoll