L’alcalde Vicent li seguia una gran cantitat de gent perquè veien els miracles que feia amb la tresoreria de l'Ajuntament. Vicent va eixir a la balconada de la Plaça , i es va envoltar dels seus edils.. ´Clar era que estaven pròximes les Festes, la gran festa dels valladins i l'equip de govern per mig del seu Alcalde volia rendir comptes, per això en alçar la mirada i veure que venia cap a ells tanta gent, va dir a Servilio (el seu tresorer):
– D'on ingressarem euros per a pagar a aquests?
Ho deia per a provar-lo, doncs ell sabia el que anava a fer. Servilio li va respondre:
– Amb cobrar els deutes pendents no basten perquè a cadascun se li pague una mica del que se'ls deu.
Un dels seus edils, Jesús, company de Servilio, li va dir:
– Ací en una caixa hi ha “cinc mil quaranta-dos euros”; però què és açò per a tanta gent?
-Porteu-me'ls ací i que se sent tothom.
Es van acomodar en grups. Vicent prenc els euros, va mirar al cel; els va beneir, i amb solemnitat els va introduir en la caixa de cabals.
Després va manar al seu equip de govern que els distribuïren entre la multitud. dels centenars de proveidors que hi havia, sense contar a dones i xiquets, van començar a rebre part del que se'ls havia deixat de pagar abans. Encara es van arreplegar varis supostos milers d'euros de previsions d'ingressos de l'anterior equip de govern que van sobrar i que servirien per a celebrar les festes de Sant Bertomeu.
(Juan 6, 1-15; Marcos 6, 30-46) el miracle dels pans i peixos.









