L'economia és ideologia, estúpid!

Venia jo hui amb la bici pensant en l'últim article que he publicat, quan de sobte me s'ha aparegut un dimoni amb barbes blanques i cabells llargs que m'ha dit:

"Però Enriquit'ho, com es possible que te n'hages oblidat de mi? Sóc l'avi Carles Marx, el iaio que t'ha inspirat bona cosa de pensaments i reflexions sobre la societat en la què vius. Quan et vaig llegir l'entrada al blog em vas donar un disgust de tres parells de nassos (va dir collons, però tampoc vull dir-ho tot). Que no saps que aquesta gentola que mana ara a l'Estat espanyol són els representants més desatacats de la burgesia liberal? Que no saps que la seua ideologia no és més que el reflex dels seus interessos de classe? Quan defensen la llibertat, només parlen de la llibertat econòmica, no de la de les dones. Quan denuncien els impostos només són els dels empresaris els que volen eliminar! I quan defensen l'educació, és l'educació classista i diferenciada la que els interessa, la que forma als treballadors per a treballar i als burgesos per a governar! 
Sembles un babau amb aquestes consideracions ideològiques! Res de res! Totes les mesures polítiques que estan prenent van clarament dirigides a afiançar el poder econòmic de classe que no volen perdre. Aquesta gent només va a missa si és diumenge, no ho oblides mai!"

I així em parlava l'amic Carles Marx, quan va desaparéixer de sobte entre camps de xufa i carabasses. Però només fer-se fonedís es va presentar un angelet amb cara de bona persona que també es va dirigir a mi d'aquesta manera:

"Henry-quito, home, no faces cas al iaio aquest d'en Carles, ell no va viure a les societats democràtiques modernes, ell només parla de les societats decimonòniques desestructurades, sense societat civil ni organitzacions ciutadanes. No t'oblides que durant el segle XX s'han produït moltes transformacions i els obrers s'han organitzat en sindicats, voten als seus partits en eleccions democràtiques i no s'empassen totes les mentides de les classes dominants. 
A les societats complexes del segle XXI, a les classes burgeses dominants els fa més falta la ideologia que la pura economia, per això aquesta gent de la dreta neoliberal necessita un discurs convincent, una ideologia que mobilitze la ciutadania, necessiten convéncer, a més de véncer! Clar que és la ideologia, estúpid, perquè la ideologia és l'aparell que els permet mantenir la seua dominació econòmica. T'ho diu el tito Antoni Gramsci"

I també va desaparéixer de sobte, igual que Carles, i ambdós em van deixar pensant, si no seria que en el cas de la dreta governant, ideologia i economia convergeixen en un mateix discurs, sense contradiccions, sense fissures. Negar el dret a l'avortament a les dones dona diners a les clíniques privades i propicia els viatges a Londres del franquisme, reformar l'educació crea masses de treballadors obedients, i recaptar més diners per IVA de les classes mitjanes i baixes deixa més tranquils els grans empresaris i els defraudadors. Potser sí que és la ideologia, estúpid, perquè aquesta ideologia està reforçant el guany privat desmesurat d'uns pocs i el repartiment desigual i injust dels recursos, limitats, del planeta. Potser per això la batalla, també, és ideològica. 

Article d’Enric Senabre al seu blog Observatori de la ciutadania

Humor preelectoral: Bauzà, més clar, aigua.

Humor Contra El Bipartidisme

Darrerament hem pogut observar al bloc ( i a tot arreu, perquè no dir-ho) les opinions de la gent que es queixa del sistema bipartidista establert. Jo tampoc n'estic d'acord i sembla que la família Simpson tampoc. Com que hi ha gent que encara no s'ha ficat al cap que la realitat bipartidista es asfixiant, sense pretendre ofendre ningú, els ho fique fàcil, mastegadet, en forma de dibuixos animats.

Bon profit!



Marc Mollà i Peris

Mentre fem altres coses...

 

La vida és allò que ocorre mentre estem ocupats fent altres coses, deia John Lennon. Mirant aquest bloc ningú diria que dins de tres setmanes escasses hi ha eleccions generals, doncs estem tots ocupats fent altres coses, sense atendre a la política que condicionarà les nostres vides, si més no, els pròxims quatre anys. I açò passa gairebé en molts més llocs, no és ací a soles, doncs sembla que hi ha consigna de mantindre la campanya el més assossegada possible. Les enquestes ja donen guanyador, els perdedors ho tenen assumit i als presumptes guanyadors no els interessa sacsejar el tema, no vaja a ser que la gent s'assabente del que pretenen fer. 

Mentre els ciutadans, que són els que patiran les mesures que prenguen els polítics, fastiguejats, es dediquen a altres coses i passen de la política. Ha hagut un treball previ però. La impunitat de certs polítics, el desprestigi de l'Estat, la justícia tendenciosa, el favoritisme, la corrupció, assimilar tota aquesta merda com una cosa natural, fer-nos veure que tots són iguals... i evitar que pensem tenint-nos ocupats en altres coses. 

A poc que fem memòria veurem que passar de la política permetrà que arriben al poder aquells que van fer tot el possible per impedir elements bàsics de convivència social i drets civils com el divorci, l'avortament, la igualtat de gènere o la llei de dependència; deixarem l'Estat en mans dels atracadors de l'erari, els defensors de la privatització de tots els serveis públics rendibles, d'aquells que retallen en educació i sanitat públiques, en investigació o en serveis socials i, al mateix temps, reben salaris insultants i rebaixen imposts a grans empreses, grans capitals i rendes altes; passar de la política permetrà que gestionen l'eixida de la crisi els que han assumit totes les demandes de la CEOE i del gran capital financer, perquè són els seus portaveus polítics.

Els poderosos i les classes altes fan política tots els dies mitjançant els grups de pressió i el control mediàtic. Els treballadors i les classes populars només tinguem l'oportunitat de fer-ho, de manera eficaç, quan hi ha eleccions. No podem permetre'ns el luxe d'estar fent altres coses mentre està en joc tot el que s'ha aconseguit amb tant de patiment pels nostres avantpassats. Cal sacsar als ciutadans progressistes perquè surten de l’ensopiment i de l’abatiment . Hi ha alternatives, amb propostes raonables i decents, que poden dur al Parlament una visió diferent a la neoliberal que impera actualment.

Aquest país, i aquest bloc també, necessiten veus que diguen les coses que ens amaguen o distorsionen les minories privilegiades. Sense fer cas d’aquells que només fan soroll i enverinen perquè no tenen ni un sol argument que puguen defensar raonant democràticament. Calen veus que facen pensar, lluny de l'aborregament, de l'interès mesquí i la rancúnia, per a que allò important de la vida no passe mentre estem ocupats fent altres coses.

Iron Maiden

Estan preparats els polítics valladins per a les noves tecnologies?

Des de que aquest bloc va eixir a la llum, ara fa més de dos anys, la nostra audiència ha anat pujant tímidament però de manera regular fins aplegar a les quotes actuals. Fent memòria i revisant entrades antigues, ens fa gràcia observar com en alguna entrada, ens alegràvem de sobremanera quan, en dies puntuals, arribàvem a 100 visites diàries...

Durant tot aquest temps, ha quedat clar que els valladins volen participar i debatre, informar i proposar, denunciar i felicitar, i en definitiva: participar de la vida del poble.

Nosaltres ens hem preguntat una cosa: Si aquest bloc te més de 500 visites diàries, i la "direcció" que prenen la majoria d'entrades i comentaris són de caràcter (o vulguem o no) polític; és possible que els nostres polítics (Fernando, Perales, Mª José i afins) visiten aquest bloc diàriament també?

La resposta, si la pensem, és més que obvia: SÍ, sense cap dubte (qui més interessat que ells, no?)

La finalitats dels blocs és transmetre, però transmetre en un sentit 2.0, és a dir, amb interacció i no unidireccional-ment, i nosaltres pensem que el nostre Ajuntament també deuria ser 2.0

Un exemple ben clar que podem tindre, és el cas de la baixa per maternitat de l'ADL. Nosaltres vegem perfecte que, entre dos persones amb igualtat de mèrits, es trie la que tinga més càrrega familiar, però hi han altres coses que la gent no ha considerat correctes en quant al procés de presentació de bases i resolució.

Els nostres polítics han estat llegint tot el que s'ha escrit, però cap d'ells a obert la boca per defendre's, ni de manera individual, ni genèrica (en nom de l'Ajuntament) i açò no ens sembla be, i no deuria semblar be a ningú, tenint en compte les possibilitats comunicatives que aquest bloc (o el twitter) representen.

Les noves tecnologies, i concretament INTERNET, fa temps que han aterrat a les nostres vides, tots hi fem ús d'elles, sobre tot de les xarxes socials, però els polítics valladins semblen no pujar-se al carro de les TIC, estan estancats, obsolets i són desconeixedors de les possibilitats (positives si s'utilitzen correctament) que les xarxes socials suposen per a guanyar audiència, seguidors i per suposat, vots.

Perales, ja fa temps ens va enviar (des del correu de la seua filla) un escrit en referència al cas dels jubilats. De Fernando i Mª José mai hem tingut cap notícia directa. Del "PP" i "AIPV" sols entrades anunciant actes. I després hem tingut (en passat) a persones com Simó que s'han animat a participar activament al nostre bloc (gràcies Simó per fer-ho).

De "l'Ajuntament", per fi ja comencen a existir entrades informatives puntuals (i en valencià!), cosa que agraïm de tot cor. I també està Maria Boluda, tal vegada la persona més 2.0 del nostre Ajuntament, una persona propera que informa i contesta els nostres dubtes des de l'ordinador....

Parlar de polítics que es comuniquen via twitter o google+, ja no és parlar d'utopies. Ja fa anys que molts polítics, que molts alcaldes ho fan, però sembla que a Vallada, l'ignorància, la desconfiança o (esperem que no) la superioritat d'estar en un càrrec alt, omplin de terallines els despatxos i mantenen en el passat i allunyats del ciutadà als nostres representants.

Aquesta entrada no és si no, una forma d'animar-los a pujar-se al carro de les noves tecnologies i també una entrada que pretén obrir els ulls, no sols als polítics, si no també al ciutadà, que moltes vegades desconeix totes aquestes coses... desconeix que tot podria anar un poquet millor i ser més fàcil.

Twitter i Google+ són xarxes socials segures, amb un major control d'aquells que ens segueixen i opinen, fàcils d'emprar i amb possibilitats inimaginables per informar i per fer més propera la relació polític-ciutadà.

Suposem que, a hores d'ara, Perales ja tindrà un mail propi (esperem que sí!), l'animem a ell i a la resta (Mª José i Fernando) a formar-se en el món de les xarxes socials i a fer ús d'elles en pro d'una millor interacció entre nosaltres (els internautes) i ells (els astronautes).

Per a acabar de convèncer-vos, vos deixem amb aquestos links:

• El potencial de twitter en la política.
• Política i twitter. Twitter i política.
• Consells per a polítics en twitter.
• Decàleg per a que els polítics no patinen en twitter.
• Llista de comptes de twitter de partits polítics i representants polítics en España.

Canvi cultural

Carles Linneo va assignar als humans el nom científic d’Homo sapiens per la característica que ens diferencia de la resta dels animals: el saber, la capacitat de conèixer, de ser conscients de sí mateix, de planejar i realitzar projectes, la capacitat, en fi, de crear codis morals que regulen la relació entre els individus de l’espècie. Els crítics de John Stuart Mill van encunyar el nom d’Homo economicus, per a definir l’home en la societat capitalista, com aquell ésser que fa tot el necessari per obtindre la major quantitat de coses, comoditats i luxes, és a dir, que només desitja obtindre riquesa.

Durant els últims trenta anys s’ha produït al món un canvi cultural radical, de la ma del neoliberalisme, que ens ha dut a l’actual crisi econòmica, política i social. Els liberals de nou encuny han imposat el seu model d’individu que només mira pel seu propi interés, sense que hi haja igualtat d’oportunitats, el que ha fomentat les diferències socials i ha baixat, fins a nivells alarmants, la confiança en l’Estat, els polítics, la societat i el futur. No és estrany quan el trampós és el que triomfa, la mentida queda impune i el corrupte és justificat quan no recompensat.

La tesi neoliberal que hem assumit ens ha convertit en Homo economicus, en persones que només responen a estímuls econòmics de manera egoista i calculada, orientant les accions a maximitzar els guanys. Al marge queden l’honradesa, la dignitat o qualsevol element que puga distraure de

El síndrome Rémulo

Cal donar la benvinguda al nou col•laborador d’aquest blog, Natzaré, i a la seua mirada crítica. Al qüestionar el paper de l’oposició ha posat el dit a la nafra. És evident que l’oposició no fa el que cal, car guanyarien si no fora així. Però al fons de l’escrit queda flotant la conseqüència del que es diu abans. És a dir, si l’oposició no fa més que criticar sense oferir res nou cal quedar-se amb els que governen ara, per a què canviar? I açò desmobilitza, desanima i conforma per a continuar igual.

Seguint eixe raonament ens pot passar el mateix que li passava a Rómulo, el rinoceront blanc que duia vint-i-tres anys tancat en un recinte de divuit metres de diàmetre, al zoo de Vivers, i quan el dugueren al Bioparc, en un recinte molt més gran, va estar dos anys donant voltes en cercle sense anar més enllà dels divuit metres.

El paper de l’oposició, entre elecció i elecció, és controlar el govern i denunciar a l’opinió pública, o al jutjat si cal, les possibles irregularitats. I és el que fan i el que tu critiques. En època d’eleccions és quan s’elabora el programa i s’ofereixen solucions al problemes detectats.

El problema, Natzaré, és que no hem d’esperar a veure què ens donen, a veure què ens ofereixen. Els partits democràtics, i els de l’oposició ho són, busquen gent que els aporten idees, bones intencions, força i frescor, com tu dius, per animar al poble a eixir més enllà dels divuit metres en els quals estan donant voltes des de fa mols anys. I gent com tu, que sap veure les coses i dir-les, fins i tot en valencià, seria acollit amb els braços oberts, estic segur, per qualsevol d’eixos partits.

Abans de la democràcia els polítics, sempre gent de llinatge, tractaven al poble com a xiquets, donant-li o llevant-li el que volien i el poble esperava d’uns o d’altres que els traguera de la misèria. El concepte “ciutadà” és una conquesta de la democràcia que fa que cada individu siga portador de drets polítics per exercitar-los participant al govern del municipi o del país. El ciutadà és el individu adult que no espera, com els xiquets, que li solventen els problemes, actua políticament per a que els governs, depositaris del poder col•lectiu, establisquen les condicions adequades per a viure amb dignitat i benestar.

La gent que fa política als pobles, si més no la gent d’esquerres, fa el que pot i té principis, pot ser no coincidisquen amb els teus, però té principis. Crec que és molt injust acusar-los de no tindre’ls. Perquè tenen principis estic segur que acabarien amb la por de perdre el treball, pagat amb diners públics, per expressar-se lliurement; que farien que cada valladí poguera votar en la urna i a qui volguera sense tindre que fer-ho, obligat, per correu i a un partit determinat; que tractarien a tots els ciutadans per igual, sense favoritismes, a l’administració que paguem tots els ciutadans; que no utilitzarien els drets ciutadans oferint-los com si foren dons i favors de l’amo; estic segur que, només amb això, aquest poble deixaria de tindre el síndrome Rémulo; i, estic segur, que no deixarien a una associació de pensionistes, amb més de quatre-cents afiliats, al carrer, sense local, per un capritx arbitrari.

Iron Maiden

¡Valencia, levántate y anda!

Si Cristo apareciera en la Comunidad Valenciana y viera a los que, igual presiden procesiones, que encabezan los Te Deum, se calzan tejas con ricas mantillas, que justifican la desaparición del dinero de todos los valencianos, encubren la corrupción, ocultan las cuentas al Parlamento, no pagan sus deudas y carecen de misericordia con los impedidos y los dependientes, se dirigiría a toda la multitud que habita esta Comunidad y diría: "Valencia, levántate y anda". O ¡Valencians en peu alceu-se!, si fuera valenciano. Es eso lo que necesita la Comunidad, despertarse y andar de nuevo para salir del colapso. No es ya lo despilfarrado, lo sustraído o el deterioro de los servicios públicos, es el mal ejemplo, la perversa pedagogía/ideología de socialización de la corrupción a la que nos ha llevado el PP de Camps.

Seguir llegint >>

Article d’ANDRÉS PERELLÓ, El Pais, 16/09/2010

Una setmana vergonyosa

La setmana passada ha sigut generosa en aparició de valencians als mitjans de comunicació. I ha segut una vergonya darrere d’altra. Començà la setmana amb l’actuació estel·lar de John Cobra en la final dels candidats a representar-nos a Eurovisió. L’espectacle de l’ex-presidiari valencià, mans al paquet, cridant “tocadme la polla” restarà molt de temps a la nostra memòria.

 A continuació ens assabentem que Nacho Uriarte, president de NN.GG. del PP i diputat per València, presentà la dimissió com vocal de la Comissió de Seguretat Vial del Congrés de Diputats, després de tindre un accident de tràfic i donar positiu al control de alcoholèmia.

Tot seguit ens arriba la noticia de la suspensió del secretari general de la Radio Televisió Valenciana (RTVV), Vicente Sanz, per una denuncia de persecució sexual. La informació apareguda a El País del contingut de les denuncies de les víctimes, on es relata les vexacions, obscenitats i amenaces del ex-president provincial del PP i ex-diputat autonòmic, es esborronador. Es palesa la indignitat de qui, des de la posició de poder de cap de personal, es capaç de fer aquestes coses. Però el pitjor es que aquest home ja donava senyals del que era capaç des del principi de la seua actuació pública. En les hemeroteques apareix la frase de Sanz: “estoy en política para forrarme”. Desgraciadament no es l’únic que ho ha dit i ho ha complit, però la frase fa un retrat encertat del personatge.  

Un altre personatge que mostra la seua doble moral i nivell per a representar els valencians es el vicepresident Juan Cotino, membre del Opus Dei, de misa diària, dirigint-se  a la diputada Mònica Oltra dient-li: “Tindria vergonya, si fora pare, de tindre una filla com esta, però com possiblement no el coneix...”.  Era la manera de fer callar a la diputada ja que no va poder rebatre  ni argumentar en contra del discurs ben fonamentat i documentat d’Oltra.

I per acabar la setmana veiem, per la declaració de bens dels càrrecs públics, que el nostre president autonòmic no te, com qui diu, ni un duro, i que el nostre diputat local no te cap immoble ni propietat  i té que viure a casa dels pares, en casi seixanta anys que té.

IRON MAIDEN

Esglèsia i política

Hola a tots;
L'altre dia vaig agafar un llibret publicat per l'esglèsia del poble, on es tractaven diversos temes; uns relacionats amb l'esglèsia i la religió i altres més banals.
Hem va possar molt trist i em va doler molt vore com fins a en aquest tipus de publicacions, els polítics aprofiten per fer-se propaganda, alabar-se uns a altres i tirar per terra als demés...
Em va semblar una poca vergonya, tant per part de l'esglèsia, com per part de l'Ajuntament, el qual suvenciona aquest tipus de publicacions.
La veritat és que no estàn tan lluny uns d'altres, ambdós moviments ens volen llavar el cap, convèncer-nos d'algo que els benefícia i anar en contra d'allò que no, sense cap tipus de respecte.
Un poc de pau i amor.
Vivim, deixem viure.

Kike.