Cistelleres vallaïnes, els vostres drets reclameu!!!

Com sempre, a curtes de temps, atrotinadament faig aquesta entrada, però la situació actual i l'ú de maig quasi m'obligaven.
Sobre la necessitat de fer un recull de cançons de taller va fer una entrada Iron Maiden:

Cançons de taller, memòria col·lectiva.

Vicent va fer una entrada al seu Blog sobre una cançó de taller que li van cantar sa mare i s'aguela. Ma mare també me la cantava però desconeixia la causa per la qual es va crear. Furonejant per la xarxa he trobat dos referències de periòdics, de tirada estatal, a una vaga de les cistelleres valladines el juny del 1929, per tal de reclamar millors condicions de treball:

El Heraldo de Madrid 18 juny del 1929

  

 ABC 26 de juny del 1929

L'activitat als tallers de cistelles no era massa sorollosa comparada amb altre tipus d'indústries, cosa que permetia que les dones cantaren sovint, els homes també ho feien sobretot al bancal, això s'ha perdut amb la implantació dels "transistors", avui en dia quasi ningú canta mentre treballa, i menys per criticar als empresaris.
La temàtica era ben variada, humorístiques, religioses, crítica social, cròniques del cor...
Retornant a la cançó, la lletra de la versió que em cantava ma mare fa aixina:

Cistelleres vallaïnes,

les huit hores reclameu,

que vos pugen les cistelles,

que vos lleven el paper.

Vallà està plena d’egoistes,

i entre mig s’ha clavat un salaurero,

que en comptes de vendre salaures,

lluç i moll i rajà,

s’ha clavat en les xiques de Vallà.

Cistelleres vallaïnes,

les huit hores reclameu,

que vos pugen les cistelles,

que vos lleven el paper.

També tinguem un amo que és novato,

i pa postres de gran regirà,

que ha donat la paraula a les xiques,

de honor, i ha servit,

en una gran falsedat.

Cistelleres feu una gran societat,

que ací de lladres ja estem farts,

digueu-li a eixe salaurero,

que no aprofita pa pare,

i menos per advocat.

Digueu-li a eixe xatot,

que el seu taller,

mos importa molt poc.

Cistelleres vallaïnes,

les huit hores reclameu,

que vos pugen les cistelles,

que vos lleven el paper.

Vos dien,

que el turno vos llevarien,

i a costes d’estar parades,

vos han llevat la mitat.

Gràcies Vicent per l'aportació, això de "i que a l'estació no aneu" ho desconeixia, però sí que em contava ma mare que havien de portar-les a peu a l'estació, ja que estaven obligades, perdent temps de treball. Per tant, es pot canviar on dic "que vos lleven el paper" que deu referir-se a alguna altra cosa que ignore.

El tio Salaura era el Jutge de Pau i s'observa bastant mala bava en retreure-li que no tinguera descendència. Vivia i tenia la tenda en la casa on està ara la comparsa San Borla.

La tonadeta que s'utilitzava, (amb lleugeres variants) és una cançó de la sarsuela "La del soto del parral" amb partitura del Mestre Vert (sí, eixe que dona nom al Conservatori de Carcaixent i un carrer a Ontinyent) juntament amb el seu company Reveriano Soutullo i estrenada el 1927.

La "Ronda de enamorados" o "Dónde estaran nuestros mozos", podeu escoltar-la en aquest vídeo:

La tonadeta va ser molt popular i versionada també en una cançoneta pasqüera que es diu "Ximo Torero", ací trobareu una versió recollida a Crevillent:

La data de l'estrena de la sarsuela i la de la vaga potser són massa pròximes per a que estiguera tan popularitzada la melodia, sobretot en una època sense ràdios on la transmissió era el boca orella, però les referències de la versió valladina són bastant antigues, la generació de ma mare ja no va anar a l'estació, gràcies a les seues predecessores.

Com vegeu els drets que ara disfrutem son el fruit de la lluita dels nostres avantpassats, en aquest cas avantpassades, i avui és quan una lluita constant ens farà no perdre'ls i qui sap si guanyar-ne altres.

L'altra cançó que nomena Vicent "La Col copà" també és mereixedora d'una entrada específica, ja que va generar una gran polèmica al seu temps.

Paco Garrido Blasco.