Nova denúncia de la Patrulla Valladina

Nova denúncia a la nostra secció de Patrulla Valladina.
Recorda que tu mateix pots fer-ne, queixar-te i denunciar visitant la pestanya superior: PATRULLA VALLADINA.

Nova denúncia

Gràcies per participar en aquesta secció que podreu trobar en l'apartat superior d'aquest bloc.

Un rebentó per on s'està perdent molta aigua potable.

A la nostra secció de Patrulla Valladina, fa uns dies que s'ha denunciat un rebentó d'una tuberia en el sector industrial nº5. Un rebentó per el que fa més de 20 dies que està perdent-se aigua.
No estem per a tirar aigua.
Vol fer el favor la nova empresa d'aigües potables de fer-se càrrec d'aquest problema?
Gràcies.

Aprofitem per animar a totes i a tots a fer ús de l'apartat Patrulla Valladina per fer públiques les denúncies i desperfectes del nostre poble.

Denúncia sobre l'estat d'alguns contenidors

Ens envien aquest escrit:

Hola equip, vos envie estes fotos pa denunciar el estat en el que es troben els contenidors que gastem la meua familia pa tirar la basura: Sense porta, rebentat per baix, oxidat i amb elements perillosos pa els txiquets.
Ya fa casi dos anys que algu tamé va posar unes fotos paregudes pero no han servit pa res.
Espere que ara es fasa un poc mes de cas perque dona vergoña i llastima voreu aisina.
Tame magradaria que quedara escrit al apartat de Patrulla Vallaina.
Grasies.

Qui vol concursar?

Un, dos, tres, responda otra vez:

Coses que faríeu a Vallada amb 15.000 euros, per millorar la qualitat de vida dels seus habitants, com per exemple, un magnífic mural com aquest:

Tiempo!

Condenan a Vallada a pagar 9,1 millones al urbanizador del parque empresarial

Algú que vol mantindre's en l'anonimat, ens ha enviat açò per a la seua publicació:

____________________________________________

El ayuntamiento pretendía descontar unas obras complementarias de los 46 millones que debía abonar a la UTE que construye Valpark

RICARD GALLEGO XÀTIVA

El foco de problemas en que se ha convertido el parque logístico y empresarial, Valpak, para el Ayuntamiento de Vallada ha sumado un nuevo capítulo. El juzgado de lo contencioso-administrativo nº 1 de Valencia ha declarado el derecho de la UTE Ferrovial-Asfaltos Guerola al abono de 9.113.988,39 euros correspondientes a las obras de mejora ofertadas. La sentencia anula una de las cláusulas del contrato de ejecución del proyecto de urbanización del plan especial del parque estratégico y empresarial de Vallada. En esta cláusula se hace costar que las obras de mejora serán a "coste cero".

En la sentencia, se observa "cierta variación" en la redacción del contrato defintivo frente al pliego aceptado por las empresas concursantes, de modo que sus proposiciones no pudieron tener en cuenta la cláusula que luego se introdujo en el contrato. "Evidentemente, de saber de antemano que las mejoras iban a certificarse a coste cero, probablemente, como indica el recurrente, no hubieran presentado mejoras sabiendo que

Falta de vara...

Hola a tots;

Sense ganes de polèmica, m'agradaria denunciar els fets ocorreguts la nit passada quan tres persones que tots coneguem varen atacar a un altra persona del poble. Tres contra un. On també van rebre aquells que es van atrevir a separar-los....

Fora de saber de quí era la culpa o de quí no, m'agradaria denunciar la situació tan penosa que es viu entre molts joves i no tan joves, que abusen de l'alcohol, les drogues i, a la vegada, disfruten de la mala educació que han rebut a les seues cases.

Perquè són sempre els mateixos, els problemàtics, els que no tenen altra cosa que fer que fer mal i sembrar els problemes i els mals rolls allà per on passen.

Quanta falta de vara...

Una anònima del poble.

Denúncia a un vàndal

Hola, bon dia

Vull denunciar el que em sembla un abús d'allò més vandàlic.

Des de fa  un temps, hi ha alguna persona que la té mampresa amb el meu cotxe i especialment amb els espills retrovisors, me'ls han trencat sis vegades, no una ni dos, sinó sis vegades.


Voldria saber què li he fet al vàndal que me'ls trenca!!!! Fins ara, era el del costat de l’acompanyant, però, com que l'última vegada que me'l va trencar, el mecànic li va posar una cinta fixadora, ara ha trencat el del meu costat (el diumenge 02-05-2010).
Jo li pregaria a eixa persona que s’identifiqués i si li he fet alguna cosa que li sàpiga mal, li demanaré disculpes, però que deixe d’una vegada de trencar-me el cotxe, ja que em costa 60€ canviar l’espill.

Gràcies per publicar-ho.

Isabel “la Catalana”

Els garrofers de Cavanilles

Garrofera ofegada entre una de les casetes de fusta i els pins

En la primavera de 1791 el rei Carles IV va encarregar, al botànic Antonio José Cavanilles, recórrer Espanya “para examinar los vegetales que en ella crecen”. Cavanilles va començar per la seua pròpia terra, però no es va limitar a la tasca encomanada, sinó que va contemplar l’aspecte físic i humà de la zona estudiada. El resultat van ser dos toms que es van publicar a Madrid en 1795 amb el títol de ”Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia”.

Aquest document, sense igual a Espanya, constitueix, encara avui, un instrument imprescindible per a conéixer la realitat valenciana. La seua capacitat d’observació aclapara per la meticulositat de la informació sobre la flora, la fauna, la geologia, el marc geogràfic i el fons social. Com a home de la Il·lustració Cavanilles és optimista, eficaç i racional. Un home de ciència.

En la pàgina 111 del tom I, parlant del poble de Nules, diu: “Dan las labores necesarias al secano, mas no cuidan como corresponde la cria y cultivo de olivos y algarrobos. Es lástima que ignoren lo que se practica en el valle de Albayda y Hoya de Castalla respecto á los olivos, y en quanto á los algarrobos, que no imiten el exemplo que les ofrece Vallada, Denia y San Vicente de Raspeig, ya multiplicando los machos por inxerto, ya estableciendo las podas convenientes”.

A Cavanilles li va cridar l’atenció la cura que els llauradors de Vallada posaven en el cultiu de les garroferes, empeltant branques de garrofer mascle en garroferes femelles per a facilitar la pol·linització de les seues flors i augmentar així la collita. Si vera ara com està el era l'últim garroferar de Vallada... amb les poques garroferes que queden ofegades entre els pins i les casetes, les pedres cementades oprimint les soques, muntons de pedra (encara no en tenen prou), la terra remoguda per les màquines... quan un garroferar com el de l’Ermita, ben cuidat, seria un regal per a la vista i, podria ser, per ell mateix, un punt d’atracció turístic.

"A Cavanilles li va cridar l’atenció la cura que els llauradors de Vallada posaven en el cultiu de les garroferes, empeltant branques de garrofer mascle en garroferes femelles per a facilitar la pol·linització de les seues flors i augmentar així la collita"

Les casetes de fusta, el ciment, els murets de pedra, els espais de jocs enrajolats, tots els elements que s’afigen, ocasionen danys irreparables als arbres centenaris i perjudiquen el paisatge. Per l’especial menció de Cavanilles a les garroferes de Vallada, de les que diu en la pàgina 231, “Aquí se cultivan bien los algarrobos, y hay labrador que de la poda de ellos hace mas carbon y leña del que necesita para su consumo, logrando por este medio abundantes cosechas”, el garroferar de propietat municipal en el marc de les ermites, hauria de ser protegit com protegeixen als països civilitzats les originalitats dels seus territoris. Deurien llevar-se els pins, que no deixen créixer res al seu voltant, i replantar garroferes, en homenatge a l'insigne botànic i als llauradors de Vallada.

Terra remoguda al "paratge de les Ermites"

En la mateixa pàgina Cavanilles diu, “Aunque Vallada es pueblo sano por su posición y suelo, padece algunas veces calenturas intermitentes, no tanto por tener tres charcas ó balsones al norte, y otro al mediodia, como por el descuido de limpiarlos. La codicia de acopiar allí légamo para beneficiar los campos, es causa de las exhalaciones pútridas que se levantan en verano, y alteran la atmósfera. Debiera la Justicia velar sobre este punto, y vencer las dificultades que ponen los hacendados.”

"el garroferar de propietat municipal en el marc de les ermites, hauria de ser protegit com protegeixen als països civilitzats les originalitats dels seus territoris"

Els hisendats valladins d'aleshores preferien que els llauradors patiren febres a perdre el tarquim de les badines que utilitzaven d’abonament. Els moderns hisendats d’ara destrueixen l’únic garroferar que queda al poble, plantant pins, cases, omplint-ho de ciment i pedra forastera, i mobilitzen la seua host arreplegant signatures contra una sentència judicial, perquè per fi, la Justicia ha velado sobre este punto y ha vencido las dificultades que ponían los hacendados, obligant a desmuntar les casetes de fusta. Quan s'acompleixca la sentència sols faltarà recuperar el garroferar i deixar-lo com estava.

 

Un article de IRON MAIDEN

D'animals i persones

Avuí he vist a un home major passejant pel poble.

Passejava els seus gossos, si a això se li pot dir passejar…

Deuria de ser un de tans caçadors que hi ha al poble, perquè duia dos gossos, dos podencos nugats d’un cordell de plàstic. Anava estirant d’ells i marmolant-los.

Per altra banda, prop d’ell, el seguien tres podencos més. Els tres ben nugats entre si del coll i ben junts, apretats els uns contra els altres, també amb un cordell de plàstic, del que gasten per a les persianes.

Les vages, ben apretades, els oprimien els colls.

Tots molt junts, caminaven donant-se trompades els un contra els altres, sense ningú que els guiara. Els pobres patien, sobre tot el del mig, el qual sofria els estiraments dels seus “companys” a dreta i esquerra, que no sabien molt be cap on tirar. Així i tot, tots tres intentaven no retrasar-se molt, no fora que el seu “amo” els fotera una patada…

Però ací no finalitza l’espectacle.

Junt al vell, anava el seu net, d’uns 9 anys. Un jove aprenent. Una nova generació. Ell també duia un podenco nugat amb una cordeta. Aquest gos, al menys, duia un collaret, i no una vaga mal feta i estranguladora… El xiquet caminava somrient, acostumat a aquest espectacle, la qual cosa feia encara més lamentable la situació...

Em vaig quedar mirant-los mentre es creuaven amb mi, intentant reflexar en el meu rostre i la meua mirada, la meua total desaprobació front el que estava vegent… Esperant a que les nostres mirades es creuaren... i així ha sigut.

No sé si algú dels dos, vell i net, ha aconseguit adivinar el perquè de la meua mirada i gest... espere que sí, o al menys, que el xavalet m’haja comprés sense necessitat de paraules... l’home vell, per contra ja no té solució...

Un espectacle molt trist i lamentablement molt comú encara en molts llocs de la nostra Terra...

M’agradaria dir que, qui tinga un gos, comprendrà tot el que he sentit al vore tot açò, però crec que no puc gastar aquesta frase, perquè avuí en dia, molta gent te gossos com si foren trastos al seu servici, trastos que es gasten una temporada, i després es passen mesos tancats en un baix o nugats al costat d’un bidó de ferro en qualsevol indret ... Així que millor canvie la paraula GOS, per la paraula COR, SENTIMENT, RESPETE, COMPRENSIÓ, AMOR o tal vegada un poc de SENTIT COMÚ... aquell que tinga algo d’açò, segurament em comprendrà.

Ara seria un bon moment per a dir aquella frase de "Quan més conec als hòmens, més vullc al meu gos"

Sense ànim de generalitzar ni d'acusar a ningú, i per a qui no sàpiga de la trista situació dels galgos i dels podencs ací en España, en l'any 2010, vos deixe ací alguns enllaços:

http://www.protectoradealcoy.com/actualidad_extendida.php?id=93

http://www.galgosinfronteras.org/home.htm

Aprofite també per a que conegau dos històries amb un final feliç, la meua i la del meu gos, i la de Turco en Haití:

http://www.flickr.com/photos/fotoasbirlaor/4374271090/?editedcomment=1#comment72157623361908955

http://lavozdigital.xlsemanal.com/web/articulo.php?id=52638&id_edicion=4927

Kike

Notícia interessant al Levante-EMV

LEVANTE-EMV VALENCIA

Los conflictos entre los ayuntamientos y el Arzobispado por la propiedad de iglesias, solares o bienes culturales vienen de lejos. Muchos han sido los episodios de enfrentamientos que han acabado en los juzgados ante la falta de acuerdo.


VALLADA
En 1983 el Ayuntamiento de Vallada demandó al párroco, a la parroquia de San Bartolomé y al Arzobispado de Valencia por apropiarse indebidamente de hasta 26 fincas, parcelas y edificios libre de toda carga y gravamen. Es curioso el caso de la marquesa viuda de Colomer, Teresa de Albornoz y León fallecida en Valencia el 29 de enero de 1907, que dejó en testamento sus bienes a una fundación cuyos, beneficios habrían de ser destinados al mantenimiento de un colegio de pa?rvulos, bienes que nunca pudo disfrutar esa fundación.


ALZIRA
Desde 1988, el Ayuntamiento de Alzira y la Iglesia mantuvieron un duro pleito por la propiedad de la ermita del Lluch. El Arzobispado decidió inscribir la iglesia aportando un certificado suscrito por el canciller de la diócesis que avalaba que la ermita pertenecía al Arzobispado desde "tiempo inmemorial. De nada sirvió el intento de negociación del ayuntamiento. Al final la disputa acabó en el juzgado y los jueces le dieron la razón al consistorio.


ALBERIC
Sonado fue también el litigio entre el Ayuntamiento de Alberic y la curia por la propiedad de la ermita de Santa Bárbara. Al final llegaron a un acuerdo salomónico: el consistorio conservó la titularidad del edificio y Iglesia arrancó la garantía por escrito de que se destinaría al uso religioso. Y así ha sido hasta ahora. Pero en ese periodo hasta llegar al consenso se abrió una herida en la población de la Ribera Baixa, con enfrentamientos agrios, búsqueda de todo tipo documentos históricos y todo cruce de las más inverosímiles acusaciones. La Iglesia llegó a acusar al ayuntamiento de poner el pueblo en contra del Arzobispo. Pero al final la sangre no llegó al río y ambas partes pudieron llegar a un entendimiento sin tener que llegar a un juicio.


L'ALCORA
El Ayuntamiento de l'Alcora llevó a los tribunales la propiedad de la ermita de Sant Cristófol.


SUECA
En el año 2000, la a inscripción del templo de Nuestra Señora de Sales por parte del párroco de Sueca provocó un enfrentamiento con el ayuntamiento, ya que el templo formaba parte del patrimonio municipal en virtud de una donación realizada por un particular.


OLIVA
Oliva y Arzobispado mantuvieron un agrio litigio por la propiedad de unos terrenos en los que debía erigirse un centro ecuménico. El pleno del ayuntamiento decidió revertir la cesión del solar ante la paralización de las obras. Los jueces al final dieron la razón al consistorio de la Safor.


MASSAMAGRELL
El párroco de Massamagrell, Pedro Enrique Rivera, protagonizó un curioso episodio al mantener más de dos semanas una huelga de hambre para exigir al ayuntamiento la recalificación de los terrenos que ocupaba la iglesia de la Virgen del Rosario.