Com diu la cobla:
Carnestoltes centes voltes,
Nadal de mes a mes,
Pasqua de huit en huit dies,
Quaresma no tornes més!
En aquesta clasificació de festes que es celebren al llarg de l'any, com vegeu la guanyadora és el carnestoltes.
Els dies de carnestoltes precedeixen el temps de quaresma, un temps que moltes religions conserven més o menys desvirtuat, per a fer una neteja física i espiritual. Per això, sabent que venien quaranta dies de dejú i abstinència, s'aprofitava fins l'últim dia per fer els majors excessos gastronòmics que la situació permetia i aprofitar durant uns dies per trencar l'ordre i les normes establertes. La festa va acabar amb la seua prohibició per part del règim del General Franco. Posteriorment es recupera però ja descafeinant-se i reduint-la a disfressar-se i poc més.
A Vallada pels anys quaranta es forma la "Penya la Carabassa" un grup
d'homes amb molt de sentit de l'humor. Que organitzaven diferents festes,
actuacions, fins i tot xarlotades amb les vaquetes de festes. Aquesta penya seria mereixedora d'una entrada pròpia.
(En la foto de l'esquerra, la penya en una xarlotada. M'agüelo Quico amb barret cordovés i carasseta)
Un any per tal de poder celebrar el carnestoltes, aprofitant que a Cadis i Canàries es permetia la celebració mitjançant les anomenades murgues, van decidir montar-ne una. Amb draps i algeps van fer un alficòs ben enroscat i gitat en un llitet que passejaven pel poble. Per a l'ocasió es va composar la següent cançoneta: