Agrair a la colla de dolçainers d'Alzira l'amenització i el passacarrer fins la plaça.Pobles participants per ordre alfabètic:
Alfarb, Alzira, Carcaixent, Énguera, Llocnou d'En Fenollet, La Llosa de Ranes, Manuel, Moixent, Ontinyent, Paterna, Xàtiva...
Moltíssimes gràcies a tots. En total 80 persones, més una vintena del grup contractat.
L'afluència va ser tanta, que el cap i la cua de la dansà es tocaven, encara com s'havia eixamplat el rogle més que l'any passat, sols quedava un tros de plaça a l'altra banda de la farmàcia. I molta gent no va poder vindre perquè l'endemà treballaven, si arriba a caure en cap de setmana no se com haguérem quedat.
La participació local, encara sota mínims, però em va sorprendre gratament veure que a la dansà del Genovés hi va participar una colleta vallaïna, i sé d'un altre grup de persones que també van assajar, supose que al final la por escènica de ballar davant el veïnat va poder amb la voluntat d'eixir. Però la nota positiva és què hi ha gent que te interès i ho ha intentat, desitge que l'any que ve es llancen.
L'altra cosa positiva va ser la gran afluència de públic, supose que animats després dels comentaris de l'any anterior, la qual cosa vol dir que la dansà és un acte que encara agrada, igual per la nostàlgia d'haver ballat de joves. Molts balladors em van dir que la gent els feia comentaris de les seues vivències balladores, fins i tot hi havia qui des del públic tocava les postisses...
Desconec els motius pels quals la banda "Unión Valladina" no va tocar el "València" al començament de l'acte. Ja se que molts penseu que es coent, però mireu-ho pel costat divertit, el més important del pasdoble, es què serveix per distribuir la gent al voltant de la plaça i veure l'espai del que es disposa. La supressió del pasdoble va impossibilitar una correcta distribució de l'espai i que tots començaren alhora, ja que al contrari que les de carrer, en les danses de plaça, com és el cas, tots acaben al mateix temps i si uns comencen abans i altres després no ballen el mateix temps.A més a més van tocar tan prompte el final que el cap de dansa quasi va pegar la volta sencera i la cua no va aconseguir fer un quart de plaça, be a l'any que ve millor.
També comentar que la banda ha de començar la melodia d'avís "que isca la del tall, la del tall" quan els balladors alcen el peu dret, aixina quan comença la melodia de passaeta, coincideix altra vegada amb el peu dret i pots començar la passaeta, sinó has d'esperar fins que et vinga de nou el peu dret.
I ara els retrets que em toquen personalment.
El primer, és el tema de amb o sense roba tradicional, jo sempre he pensat que seria més fàcil que la gent eixira a ballar si li llevem obligacions, enguany ja ha eixit gent amb indumentària tradicional, Xàtiva, Paterna, Ontinyent, Alzira... i l'any que ve supose que en seran més, ja dic no ho considere prioritari, ara, quan més sucre, més dolç, però preferisc que la gent balle a que no ho faça.
El segon ve de la banda més purista i correcta del folclor. Vallada disposa de passaetes pròpies, perquè la gent que ve de fora no les apren i les balla?, tota la raó del món. Jo quan vaig a Énguera que te passaetes pròpies les balle, o quan vaig per la Costera/Ribera balle les de la zona. Però clar jo no dispose ni de massa coneixements ni sobretot del temps necessari per fer de mestre, en el repàs previ al soparet escassament s'aconsegueix que la gent s'adapte a la melodia i facen les passaetes quan toque. De moment s'ha aconseguit enredrar al personal, ara caldrà ensenyar-los, i recuperar la dansà com era antigament.
Per cert encara no s'ha trobat a ningú que ens ensenye "la cadena" o com també l'anomenen per ací "el quadro" propi del poble, per preguntar diu que no tanquen, aixina és que agrairia qualsevol informació al respecte.
Com què a alguns la dansà s'ens va quedar curta, ho vàrem suplir anant al carrer Santa Anna, on abeuràrem i on el cuquet va acabar ben xafigat. Els moixentins ens van ballar la "jota de les ventes" i "la Creu" i tot seguit arrancàrem, els que sabien i els que no, que la cosa era totalment lliure, amb la Jota de la Serra, les seguidilles d'Énguera, el fandango de Navalón, la Xeringosa, la Carrasquera, el bolero Pla, Jotes en rogle, en canó..... per descansar entre balls, Pilar ens va cantar Albades versades per Maria i algun que altre batre, moltíssimes gràcies a les dos. I sobretot moltíssimes gràcies al veïnat per suportar-nos fins les quatre de la matinada.
El sabor final que m'ha quedat, és el d'una nit increïble, cosa que em va animar eixe dia i m'encoratja per l'any que ve.
Paco Garrido i Blasco
Si voleu veure alguna foto: Dansà de Sant Bertomeu 2010
