La tia Dolores ens explica com es tocava la jota

Ja fa temps que volia penjar aquesta entrada (furtada) a l'amic Toni d'Énguera, i no sabia quina època de l'any seria la més ideal per fer-ho. Com ara fa bona frescoreta, pense que és un temps perfecte per a un ball tan mogudet i no massa difícil de ballar (per si s'animeu): LA JOTA. Ara, no la confoneu amb la dels quintos, que no es balla!
  Podeu llegir l'escrit d'Antoni Guzmán al blog de la  Colla Brials, sentireu parlar a la tia Dolores ací:

 

Partitura de la jota replegada al CMPV:

Toni té més gravacions de Dolores Vila Gómez, com diuen ells, "la tia Vallaïna" (algunes han aparegut en els discos de la Colla Brials) totes genials com a document i que diuen molt de les qualitats d'aquesta dona, nascuda a principis de segle XX i que encara que vivia a Énguera mai va oblidar ni la seua llengua ni les tradicions del seu poble, ja que també els va transmetre algunes passaetes de les danses. Una d'elles ha quedat a Énguera com la passaeta vallaïna, curiosament a Vallada ja no la balla ningú.


Per animar-vos, perquè no és tan complicat, mireu quina gràcia tenen les canalinetes ballant la Jota d'Alfarb, que és la que sol utilitzar-se per a començar:

Com a possible endevinalla, en una de les cobles apareix un "hidrònim" (topònim referit a rius, fonts, ...), quants de vosaltres sabríeu ubicar-lo al nostre terme?