Dona i jove, un exemple

Dones i homes

El pròxim dia 8 de març és el dia de la dona treballadora, el dia de les persones que, amb preparació, capacitat i ganes de treballar, només aconsegueixen ocupacions mal pagades pel seu gènere. La representació de la dona en llocs de responsabilitat de les grans empreses és tan sols del 11,5%, i la mitjana del salari d'una dona és el 22% més baix que el d'un home pel mateix treball (en el País Valencià el 28% menor). En Europa la mitjana de salaris indica que per a cobrar la mateixa quantitat de diners que un home que treballe de l'1 de gener al 31 de desembre, una dona hauria de treballar de l'1 de gener al 22 de febrer de l'any següent. Per aquesta raó s'ha triat el 22 de febrer com el Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre dones i homes. 

Aquesta diferència salarial és un aspecte més de la societat construïda amb materials masclistes, amb formes de pensar i actuar que consideren a les dones com persones permanentment infantils, menysvalorades, a les que s'exigeix submissió al mascle. Però les dones han demostrat en tots el fronts la seua capacitat i que poden ser tan eficients, o més, que els homes, la qual cosa ha provocat inseguretat i por en una part important de la població masculina educada en valors tradicionals masclistes. 

La publicació de la sentència que restitueix l'ús del local dels jubilats a l'Associació Democràtica i de Progrés de Jubilats i Pensionistes de Vallada m'ha recordat un cas que pot il·lustrar el que dic, doncs si ara hi ha local del jubilats a la plaça és per l'acció decidida de dues dones que van fer front a l'arbitrarietat i l'abús, de l'Ajuntament d'aleshores, que pretenia espoliar els majors de manera il·legal, com afirma la sentència ara publicada. Dels homes no coneguem cap acció per evitar la usurpació del local i del bar, l'única font d'ingressos de l'Associació a banda de les quotes. En aquest cas la passivitat dels homes ha quedat en evidència per l'activitat de les dones i, potser, el substrat masclista s'ha sentit ferit, perquè a la inacció total davant la injustícia va seguir el buit a qui ha fet possible que ara els pensionistes puguen gaudir del local i del lloguer del bar. 

Esperem que la nova directiva sorgida de les últimes eleccions conte amb les dones com a membres iguals i no, com ha passat fins ara, com les encarregades de netejar el local. Energia, idees, iniciatives i dignitat podrien perdre’s per defensar un absurda, anacrònica i falsa idea de superioritat masculina.  

Iron Maiden

"La luna en ti"

Hola de nou!
Continuant amb el meu propòsit de tractar temes un poc transversals, més marginats o temes que per raons socials no estan al punt de mira, esta setmana vull nomenar-vos un documental que deuria entrar en el decàleg de qualsevol dona.
La menstruació.
Tema repudiat, tema tabú, tema que no deu ser tema. Un fet, una realitat, natural com la vida, la raó principal deque hi haja vida.
Diana Fabiánová, es va plantejar algunes de les preguntes que qualsevol dona pot haver-se fet: per què la regla ens fa mal quan en realitat estem bé?
Este, és el començament d´una investigació, amb tocs d´humor, que intenta fer-nos vore les possibles raons, les possibles eixides.
Estudis demostren que en un temps determinat (per exemple tres mesos) un home te els mateixos daltabaixosemocionals que una dona. Sols que una dona, té estos daltabaixos més controlats, perquè formen part d'un període cíclic.... curiós, veritat? Tot el contrari al mite sexista al qual acusem tots els trastorns emocionals i hormonals a la menstruació.
No neguem que és part de la nostra feminitat.

Arrere ha quedat el mite que prohibia que les dones que estagueren amb el periode es banyaren...però a dia de hui encara estem bloquejades per tantes i tantes llegendes urbanes, per publicitats enganyoses, per productes que ni molts menys estan fets i pensats per al bé de la dona.
No permitim, perquè està a les nostres mans, que puga tindre les etiquetes de ser una cosa bruta, desagradable... deixem-nos escoltar a les dones que accepten i disfruten de cada moment de la seua sexualitat, perquè negar el que som, només ens pot portar al conflicte.

Vos deixe l´enllaç del trailer, també podeu trobar-lo per a descarregar en alguns enllaços.

I ací vos deixe algunes pàgines que fan referència al documental:

http://www.diariosur.es/20100418/local/festival-malaga/documental-luna-invita-viaje-201004181407.html

http://www.yorokobu.es/la-luna-en-ti-mil-y-una-formas-de-ver-la-regla/

http://asociacionsina.org/2010/06/14/“la-luna-en-ti”-documental-sobre-feminidad-y-menstruacion/

Espere que al mens ens faça reflexionar un poc, que sempre va bé!

Bona setmana!

¿QUÉ TIENES DEBAJO DEL SOMBRERO? "QUÈ TENS BAIX DEL BARRET?"

Entre agitaments socials i moviments polítics que es podien trobar en qualsevol part del carrer, la setmana passada, vaig tindre un regalet sorpresa que corria de la mà de el canal de tv2.
Un documental meravellós en quan a continguts i continent.
És necessari per a quasi tots, normalment, la sort que tenim per tot el que ens rodeja.
És necessari que ens recorden que tots som iguals...tots tenim inquietuds, tots tenim la necessitat, com a ésserssocials, de comunicar-nos, de fer-nos sentir... i a voltes hi han sectors de la societat que viuen sense este dret fonamental.
En el doc. ¿Qué tienes debajo del sombrero?" trobem una història increïble ubicada en un centre on diverses discapacitats ( físiques i mentals) troben un punt de fuga en l'art.
No sóc una crítica d'art, només una simple estudiant de les Belles Arts que m'atrevisc a fer introspeccions encosetes i, sens dubte, el que vaig trobar al documental pot menejar l'interior de qualsevol persona.
Com sempre, recomane que no se perdeu esta fabulosa història en la que, els més sensibles ( com jo) tindreu el gust de deixar esbarar-se alguna llagrimeta.

Ací vos deixe alguns fragments que he trobat a youtube per a que a les persones que els pique la curiositat després el busquen complet.

Sinopsis: http://www.juliomedem.org/filmografia/sombrero.html

Molt bona setmana!! Espere que vos encante!

DONA, LLUITA PELS TEUS DRETS!

DONA, LLUITA PELS TEUS DRETS! AMB AQUESTES RETALLADES NO TENIM FUTUR!

Demà, dia 8 de març, TOTES i tots hem d'eixir al carrer!

- Per defensar els nostres drets, perquè davant la CRISI les DONES som les
MÉS PERJUDICADES!

- Per un repartiment més equitatiu del treball i la riquesa, i per la
reducció de la jornada laboral. Les dones RENUNCIEM a l’EXCLUSIVITAT DE LA
CURA i exigim que les TASQUES REPRODUCTIVES siguin assumides per totes les
persones, tinguem el sexe que tinguem.

¿QUÉ ES SER MUJER?

Sinopsis

El canal televisiu Antenne 2 va plantejar a una sèrie de cineastes la pregunta: ¿Qué és la dona? Agnès Varda ofereix a través d´este cine-tract (pamflet fílmic) algunes de les respostes possibles. Sobre un fons blanc, diverses dones van prenent successivament la paraula per a denunciar mites opresius entorn de la feminitat i escenificar un repertori de possibilitats encara per explorar. ¿Com podem viure el nostre cos? ¿Com podem viure el nostre sexe?

(Extret i traduït de la pàgina web Punto de vista festival)

ELS SEUS ORÍGENS

El moviment feminista, té els seus orígens en els anys seixanta, desenvolupant-se paral·lelament, però no d'igual manera i, EUA i EU.
En la nostra mateixa Europa, la lluita feminista o igualitària prenia camins diferents, destacant entre ells els moviments realitzats a Finlàndia, amb Associació 9 (fundada en 1966), en la qual tant homes i dones actuaven junts, procurant rebutjar la divisió social entre treball i els rols predeterminats de cada sexe per una mica més equitatiu i funcional.
A França, en la dècada dels 70, arran dels moviments estudiantils de maig del 68, es va formar aquest afany d'igualitarisme prenent diferents veus:
-el feminisme revolucionari.
- el feminisme sindicalista.
- el feminisme igualitari.

Sense tenir una intenció política directa, aquests moviments van moure masses, despertant el que va anar per aquell temps el detonant que va donar llum al que avui les dones tenim bestiar, sabent que la lluita per la igualtat no ha acabat.

Agnés Varda és una directora de cinema nascuda el 30 de maig de 1928 a Brussel·les, Bèlgica. Viu i treballa a París. És considerada per alguns crítics de cinema la <<àvia de la Nova Ona>> (Nouvelle vague) i una de les pioneres del cinema feminista.

(Font biogràfica Wikipedia)

Els homes temen la dona sense por

Em crida l’atenció el títol d’un article del diari “Público” en el qual Eduardo Galeano senyala, en una conferencia, els set pecats capitals de les societats occidentals. El títol diu “Los hombres temen a la mujer sin miedo”. Fa referència a la creació d’enemics en la nostra societat però és una bona frase per a meditar sobre l’assumpte perquè crec que és veritat i perquè és una por tan interioritzada que fa que l’home no siga conscient d’ella.


Tant el pensament clàssic com el judeocristià, les corrents bàsiques del pensament occidental, presenten la dona com l’origen dels mals dels homes. Zeus fa a la dona com un càstig per als homes. Crea a Pandora que, amb la seua curiositat, obri la caixa que portarà dolors i plaers, per igual, als homes. Per als cristians és la desobediència d’Eva el que va portar sofriment i treballs als homes.

Tant Pandora, en obrir la caixa, com Eva, al menjar la poma, actuen per conèixer allò que estava prohibit. Eixe coneixement és el que posseeixen les bruixes i les fetilleres, un coneixement ocult i, de vegades, malèfic. A més, fetilleres, bruixes i vampiresses es caracteritzen per tindre una sexualitat pròpia, per reconèixer els seus desitjos sexuals deslligats de la maternitat. La sola idea de que les dones siguen lliures i puguen controlar la sexualitat masculina espanta l’home. És una por que arrela en qualsevol cultura, edat i religió, en grups de baixos ingressos i en grups d’alts ingressos.

Per això l’home necessita tindre el control. La virginitat i la castedat són símbols de submissió al baró. Primer a l’autoritat del pare i després a la del marit. La iniciativa sexual femenina, salvatge i gojosa, fa témer al home perquè no poden dominar-la. La història, l’art i la literatura s’han encarregat de mostrar aquesta por atàvica inventant bruixes i vampiresses, associant allò femení amb lo perillós, incomprensible i irracional.

La por del home a la dona lliure la fa portadora de màgia, de poder de seducció, de maleficis de fetillera, de bruixa, de pitonissa, de sabia o de fada. Al mateix temps el fa estremir-se de luxúria i desitjar que els cants hipnòtics de les sirenes l’envolten. Tot aquest imaginari va ser creat per l’home per defensar-se del misteri que encarnen les dones que seran sempre incertes, amades, desitjades, temudes i odiades.

La dona recorda constantment a l’home que la naturalesa, la vida i el mon no estan baix el seu control. Sempre hi ha en la dona alguna cosa que l’home no pot preveure ni desxifrar i això li dona por. Pot ser el poder germinador de la dona el que li dóna un control que està fora de l’abast del control de l’home.

Encara que no les cremen a la foguera la idea de la dona com perillosa, incomprensible i fora de tota racionalitat es manté. La dona continua sent allò que l’home no pot controlar ni comprendre per complet. El comportament, l’actitud i els sentiments de les dones segueixen fora de l’estructura racional que l’home ha creat per a entendre el mon. L’home es l’amo de la seua raó però no entén allò màgic que personifica la dona.

Avui la por de l’home és ser engolit, no sols en lo sexual, sinó en lo econòmic i lo professional per la creixent independència de la dona que és ja la que proveeix, en molts casos, emocionalment i materialment als fills, tasca sobre la qual l’home ha basat la seua identitat i seguretat. És cert, com diu Galeano, que els homes temen la dona sense por però per superar un problema primer s’ha de ser conscient de que hi ha un problema. Ja ho sabem, ara cal fer-li front.

Iron Maiden