Una amiga m'ha enviat un correu amb un text que no em resistisc a donar-vos a conèixer. Es refereix a un article que va publicar, la assagista i cofundadora de la Campanya Americana per la Llibertat, Naomi Wolf el passat 26 d'agost al diari Público, titulat “El feminismo reaccionario”. No conec l'autora d'aquest escrit però no té desperdici. Iron Maiden
El feminisme de dretes no existeix
Per descomptat que dites polítiques republicanes, reaccionàries, com diu la mateixa Wolf, no són feministes. El feminisme no és una condició natural de les dones que estan en política o que ocupen un lloc de treball. El feminisme és una teoria crítica, és un moviment social i polític, és una ètica, és un paradigma ideològic amb uns mínims normatius fora dels quals no es pot ser feminista. No cal ni dir-ho per tant, que es pot ser home i feminista i dona i antifeminista. Una altra cosa és que és veritat que aquestes dones reaccionàries estan on estan gràcies al feminisme, que poden votar gràcies al feminisme, que poden treballar, tindre els fills que vullguen, no ser una propietat del marit, guanyar el seu diners, tindre les seues propietats, gràcies al feminisme. El que això vol dir és que alguns dels postulats bàsics del feminisme han passat a formar part del que es consideren drets humans, socials i polítics bàsics; que el feminisme ha ampliat les possibilitats vitals, d’igualtat i felicitat per a tots i totes. Això és un èxit del feminisme per descomptat i demostra que el feminisme és una de les revolucions més reeixides del segle XX en tant que ha aconseguit que alguns dels seus postulats passen a ser considerats patrimoni comú; però així i tot, això no fa feminista a tot el que les utilitze, com no és socialista tot el que use la sanitat pública. Perquè el feminisme és molt més que això.
Diu Wolf que la llibertat d’elecció és la base del feminisme. No és cert; aquesta falsa llibertat d’elecció serà la base del neoliberalisme, no del feminisme. La base del feminisme és la igualtat entre homes i dones. A pesar de les perversions a què és exposada la paraula “llibertat”, qualsevol que no siga d’ideologia neoliberal sap que la llibertat d’elecció no existeix sense una prèvia igualtat que la garantisca.
