Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris francesc olivares i tortosa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris francesc olivares i tortosa. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de novembre del 2011

La "Riuada de Sant Carles" a Vallada (4 de novembre de 1864).

Francesc Olivares i Tortosa, ens envia aquest interesantíssim escrit. 
Gràcies Francesc.

El dia de Sant Carles del 1.864 ( 4 de novembre) hi hagué una tempesta tan forta que, encara avui i a través de la memòria popular, és recordada. El dia 18 de Novembre d’aquell any és constituïa, de reial ordre, una comissió per a estudiar els danys provocats per les extraordinàries crescudes del Xúquer i els seus afluents, només dos dies desprès de ser nomenat cap de govern per la reina Isabel II, Ramón María de Narváez,  Duc de València,  en substitució de Alejandro Mon.

Aquest és un extracte literal dels efectes de la riuada a Vallada, descrits en la “Memoria sobre la inundación del Júcar en 1.864” presentada al Ministeri de Foment per en MIGUEL BOSCH i JULIÀ, Inspector general de segona classe del Cos de Enginyers de Muntanya i Cap de la Comissió nomenada per documentar els desbordaments d’aquest riu, el 26 de Novembre de 1.865 i editada de reial ordre l’any 1.866 a Madrid per l’ Imprenta Nacional.


RESEÑA
DE LOS PRINCIPALES DAÑOS CAUSADOS POR LA INUNDACION
  

VALLADA.- Partido judicial de Enguera. Vallada regaba 70 hectáreas destinadas á huerta. En los secanos se ven los mismos cultivos que en Mogente. El algarrobo se da mejor, pues el clima es algo más templado.
La lluvia que empezó á caer en la noche del 3 tomó grande incremento durante el dia siguiente, desde las cuatro de la madrugada hasta las cinco de la tarde. Los vecinos del barrio de Santa Teresa, asustados por la gran cantidad de agua que bajaba por las laderas de Serragrosa, abandonaron sus casas, algunas de las que sufrieron deterioros.
El barranco de Boquilla ó Boquella tuvo una fuerte avenida. El puente de la via férrea sobre este barranco hizo veces de dique. Acumuladas las aguas destruyeron el puente, y vencido el obstáculo arrastraron parte de la venta de Boquilla, situada entre dicho puente y el de la antigua carretera de Valencia a Almansa, donde hicieron tres victimas. Al llegar á Vallada, destruyeron la huerta. Este horroroso acontecimiento, que llenó de consternacion á la comarca, tuvo lugar á las seis de la tarde del 4.
El Cañolas y los barrancos del término inundaron 102 hectáreas : 50 pueden considerarse completamente destruidas; las restantes muy perjudicadas. Las azudes, con sus acequias respectivas, quedaron en muy mal estado. Dos norias y un molino harinero fueron inutilizados. Se perdieron 525 frutales, 4670 moreras, 1560 olivos, 570 algarrobos y 15750 vides.
Vallada ha sido el pueblo del valle de Montesa más castigado por la inundación. En la partida de la Vega Vieja, el Cañolas se dividió en dos brazos. Las moreras quedaron enterradas hasta las cruces por una capa de grava y grandes cantos rodados. Aunque se gaste seis veces el valor que tenian las huertas ántes de la inundacion, no podrán reducirse á cultivo. ¿Quién, no viéndolo, es capaz de formarse idea de los sacrificios que hacen los propietarios de Vallada para descubrir sus tierras? No parece sino que debajo de aquellos grandes depósitos de cascajo se hallan ocultos ricos tesoros.




Superficie Inundada
Pérdidas


Hectáreas


Pueblo
Habitantes
Destruidas
Deterioradas
Perjudicadas
Total
Reales vellon
Vallada
2475
50
52
27
162
1.113.900

divendres, 21 d’octubre del 2011

A reveure tio Manolo!!

 Per Francesc Olivares i Tortosa:

Manuel Garcia Aleixandre, el coixo del Corral del Rei, era un home bo i honest.

Fidel a les seues idees, estimava per damunt de tot la seua família, i el seu ofici, pastor, en el que havia estat un dels millors. I malgrat la seua edat encara tenia tot terme dibuixat al cap.

Avui ja no hi és, però per a nosaltres un gest, una paraula, qualsevol detall o comentari, farà que el tinguem present. I com que era un sentimental i no li agradaven els adéus, tampoc nosaltres li volem dir adéu, i ens estimem més dir-li...

 A reveure tio Manolo!!