Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poema poesia wislava szymborska. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poema poesia wislava szymborska. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de maig del 2011

LOS NADIE. EDUARDO GALEANO

Primer de tot, demanar disculpes per l'absència de documentals estes dos setmanes. Ja que l'error està comés, he volgut cometre un altre, premeditadament, fent entrega d'una poesia visual. Bé, és molt més que una poesia visual, és un regal escrit per un fenomen del paper i la ploma, per un uruguaià que ben bé pot estar segur d'haver revolucionat milers de cors per tot el món.
Per a mi és un moment especial, moment al qual la política ho plena tot, els carrers, els comentaris, les bromes... I es bo fer parèntesi, es bo reflexionar més enllà del poble, de la ciutat i del país, i és bo pensar més enllà dels idiomes i les cultures.
Eduardo Galeano va ser un regal per a mi amb "El libro de los abrazos" on la vida es presenta com pura poesia i màgia, sense faltar en cap moment la realitat abrusadora i destructiva que deixem créixer al nostre voltant.
"Las
venas abiertas de América Latina" descobreix l'historia escrita per aquelles persones no guanyadores, una història negra que, com tota la història, ja està escrita als llibres per aquells vencedors de batalles.
Per a mi,
Galeano és la persona que dona un full en blanc i un llapis a tota persona a la que se li ha negat la veu en este món que gira i gira a ritme de vèrtex.
I a voltes, uns més, uns menys, ens agrada escoltar aquelles veus que no coneixen la paraula crisi, perquè el NINGÚ no tenen dret ni a estar en ella.




Supose que seran molts aquells que ja coneguen les meravelloses lletres d'este home, sinó fora el cas, recomane per totes i totes dedicar-li un temps per a gaudir.

Moltes gràcies i molt bona setmana!

divendres, 12 de juny del 2009

Bajo una pequeña estrella

Hola, buenos dias a todos: Que nos pasa que ya hace muchos dias que no mandamos nada, se nos ha terminado la cuerda, ánimo y mandar cositas. Yo mando un poema para compartirlo como siempre con todos vosotros.

Bajo una pequeña estrella

Que me disculpe la coincidencia por llamarla necesidad.
Que me disculpe la necesidad, si a pesar de ello me equivoco.
Que no se enoje la felicidad por considerarla mía.
Que me olviden los muertos que apenas si brillan en la memoria.
Que me disculpe el tiempo por el mucho mundo pasado
por alto a cada segundo.
Que me disculpe mi viejo amor por considerar al nuevo
el primero.


Perdonadme, guerras lejanas, por traer flores a casa.
Perdonadme, heridas abiertas, por pincharme en el dedo.


Que me disculpen los que claman desde el abismo el disco
de un minué.
Que me disculpe la gente en las estaciones por el sueño
a las cinco de la mañana.


Perdóname, esperanza acosada, por reírme a veces.
Perdonadme, desiertos, por no correr con una cuchara de agua.


Y tú, gavilán, hace años el mismo, en esta misma jaula,
inmóvil mirando fijamente el mismo punto siempre,
absuélveme, aunque fueras un ave disecada.


Que me disculpe el árbol talado por las cuatro patas de la mesa.
Que me disculpen las grandes preguntas por las pequeñas
respuestas.


Verdad, no me prestes demasiada atención.

Solemnidad, sé magnánima conmigo.
Soporta, misterio de la existencia, que arranque hilos de tu cola.
No me acuses, alma, de poseerte pocas veces.


Que me perdone todo por no poder estar en todas partes.
Que me perdonen todos por no saber ser cada uno de ellos,
cada una de ellas.


Sé que mientras viva nada me justifica
porque yo misma me lo impido.


Habla, no me tomes a mal que tome prestadas palabras patéticas
y que me esfuerce después para que parezcan ligeras.

Wislawa Szymborska