L'alcalde Vicent Perales col·loca el seu gendre en la nova empresa que gestionarà l'aigua a Vallada

L'Ajuntament de Vallada ha adjudicat a l’empresa TECVASA el servici d’aigua potable per un import de 700.000 €, amb la finalitat de poder pagar part de l’enorme deute que hi ha a Vallada a hores d'ara. Aprofitant l’ocasió, el Sr. Alcalde Vicent Perales ha col·locat en eixa empresa al seu gendre per atendre el servici en el poble.

¿És açò part de la “oferta inmejorable” que el PP li havia promés al Sr. Alcalde? Volem fer saber que la primera “oferta inmejorable” consistia en donar-li l’alcaldia durant 4 anys i 3 llocs de treball per a la seua família. A nosaltres (i a la majoria de la gent normal) ens cauria la cara de vergonya només de sentir-ho, però al sr. Alcalde li va calar.

De moment, ja té 2 persones colocades: la seua filla i el marit de la seua filla. En el paro que hi ha en Vallada, ¿és la família del sr. Alcalde la més necessitada del poble? ¿Han vist vostés alguna volta algun cas de nepotisme i "enxufisme" més escandalós?

Deia el Sr. Vicent Perales, com una de les excuses per trencar el pacte de govern amb els socialistes, que “en cualquier equipo de gobierno de España siempre se està a lo que dice su alcalde, menos en Vallada”. ¿Vol dir açò que els regidors del PP estan d’acord amb la decisió del sr. Alcalde de col·locar als seus familiars? Efectivament, Vicent Perales i Agustí López s’havien equivocat de companys, i ara estan amb els qui fan i pensen com ells. ¿És això “estar a lo que dice su alcalde”?

L'Equip de Govern diu en el seu full informatiu: “este cambio en el servicio de agua potable va a suponer un beneficio para el pueblo”. El que està clar és que el més beneficiat de moment és Vicent Perales i la seua família, que, una vegada més, anteposa el seu benestar al del poble.

¿Es mereix Vallada un Alcalde que només vol servir-se del poble i que, a més, ha dit en reiterades ocasions: “A MI EL POBLE ME LA BUFA”?

Vallada, abril del 2012

GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA

AJUNTAMENT DE VALLADA

Nepotisme d’un, hipocresia d’altres

La política havia sigut sempre per als senyors i persones adinerades. Els llocs de poder s'utilitzaven per aconseguir privilegis i enriquir-se. Aleshores no calia cobrar per tindre un càrrec, cosa que funcionava també com un filtre, doncs els treballadors no podien dedicar-se a la política sense cobrar un sou. Va ser una victòria de la democràcia i de les classes treballadores aconseguir que hi haguera remuneració per a tots aquells que dedicaven el seu esforç a la cosa pública. Així qualsevol ciutadà podia ser elegit i viure amb un sou a canvi del seu treball polític. 

Renunciar a eixe salari pot ser un ganxo electoral però no sembla positiu ni progressista i, sovint, emmascara altres maneres de cobrar-se la dedicació política de maneres que, sent legals, són immorals i corruptes. Hem conegut moltes variants: col·locar familiars o amics de terceres persones o empreses que després col·locaran als meus; tindre gent al servei de càrrecs pagat per empreses que s'enduen nombrosos contractes públics; rebre regals esplèndids d'aquestes empreses; comprar vots amb llocs de treball pagat amb diners públics... Tots ells casos de corrupció que les lleis actuals permeten disfressar de legalitat i alguns jutges beneeixen amb sentències exculpatòries o arxivant els casos per motius diversos. 

Però el pitjor de tots, pel seu descaro, és el nepotisme, contractar a dit a un familiar directe. És una paraula, nepotisme, que té l'arrel en el grec nepos (nebot) que era com anomenaven als fills il·legítims de la jerarquia catòlica. Els “nebots” dels bisbes, dels cardenals o del mateix papa rebien donacions, títols, favors o càrrecs sense tindre en compte la seua competència. Els papes Borja van ser famosos per això. No és estrany, doncs, que entre la dreta espanyola, tan catòlica ella, s'aprecie aquest mètode amb tanta tradició. Però el món va canviant i en una democràcia aquest procediment, com els anteriorment citats, han de ser condemnats sense pal·liatius com abús de poder.

Tot el poble sap que alguns dels casos que s'han citat abans s'han donat al llarg de molts anys, sense que ningú dels que ara alcen la veu diguera ni piu. Com que ací tots ens coneguem, sabem de la dubtosa competència d'alguns que cobraven bon sou pagat per tots nosaltres. Els que ara criden denunciant la poca vergonya del que està fent l’alcalde actual, callaven quan ells mateixa practicaven l'abús i el favoritisme de forma descarada. Com a bons catòlics, que segur són, abans de parlar hauran de fer examen de consciencia, penediment i contrició. La penitència ja l'estan passant en l'oposició gràcies al criteri dels votants. 

Des d’ací s'ha criticat l'abús i la corrupció des de posicions sinceres, buscant que les coses es feren millor, sense partidismes ni favoritismes, amb arguments i sense mentides. Es feia en l’anterior Ajuntament i ara continua fent-se. Però els que abans callaven i ara omplin pàgines d'insults i es posen les mans al cap pel que fa l’alcalde, estan contra la pràctica dolenta en sí o simplement lamenten que Perales no haja pactat amb ells? Les crítiques desaforades semblen hipòcrites, producte de la ràbia per haver perdut el poder. Si Perales haguera acceptat l’oferiment de Giner escoltaríem aquestes veus tan crítiques? Ho dubte.

Sense reconèixer els errors comesos i sense mostrar públicament la intenció de no tornar a cometre’ls no tenen cap credibilitat, per molt que bramen. Hi ha molts que abans de poder parlar hauran de rentar-se la boca amb lleixiu. Per això cal preguntar-se si quan critiquen a Perales estan penedint-se i condemnant les pràctiques immorals que ells també feien quan podien fer-ho o tan sols estan criticant que ara no poden fer-les des de l’oposició? Cal condemnar enèrgicament i sense cap dubte la contractació, per decret d’alcaldia, que ha fet l’alcalde però també cal recordar que ha tingut bons mestres. 

Iron Maiden

Nepotisme i injustícia en el Taller d'Ocupació

Els regidors de l'oposició de l’Ajuntament de Vallada (Grup Socialista i Grup d’Independents) han presentat una demanda judicial, que es tramita davant del Jutjat Contenciós Administratiu, per la selecció dels monitors de l'últim Taller d'Ocupació realitzat al poble, encara que el taller ha finalitzat ja.

La demanda es fonamenta en el fet que els monitors seleccionats no reunien els requisits mínims exigits en les bases de selecció: “experiència en l'especialitat d’almenys 12 mesos com a oficial de 1a”. I a pesar de no comptar amb este requisit, els monitors van passar a la fase de baremació de mèrits i entrevista, i van ser seleccionats i contractats. El juí s'ha fixat pel jutjat núm. 7 per al 12 de setembre.

També s'ha presentat una demanda judicial per 10 aspirants a alumnes del Taller d'Ocupació. S'ha assenyalat pel jutjat núm. 8 per al 5 de juliol.

No es justifica com havent realitzat les mateixes preguntes a tots els aspirants en l’entrevista, i tenint en compte que