educats o instruïts ?

 Diumenge en la sexta van fer un reportatge sobre l'educació que ha donat peu a moltes reflexions sobre el tema, sobre la diferència entre una persona "educada" i una persona "amb coneiximent"...
Si no vau poder vore'l en directe, ací podreu mirar-lo i pensar un poquet

Salvados: educación

Carta als pares i mares

La Consellera d'educació, Mª Josep Català, ha manifestat aquest matí als mitjans de comunicació que la vaga de professorat potser no seria entesa pels pares de l'alumnat que es trobaren aturats. Són unes manifestacions que confirmen que la ínclita consellera no té només un defecte ("parlar en la seua llengua"), sinó més d'un, entre ells ser una cínica consumada i una mentidera compulsiva. Perquè ella sap perfectament que aquest pare o mare que es troba aturat potser ho estiga perquè ha estat acomiadat d'una empresa pública valenciana (vora 5.000 acomiadaments), o és un interí d'educació que no ha estat contractat pels retalls de la seua Conselleria (uns milers més) o simplement ha perdut la faena com a conseqüència de la recessió que les mesures de contenció del dèficit del govern del seu partit estan provocant. Però més enllà dels pares i mares aturats, crec que tots els pares i mares mereixen una explicació de les raons per les quals prenem una decisió tan dolorosa com la de fer una vaga a final de curs, amb els perjudicis que, per a tothom, tindrà aquesta vaga.

En primer lloc és totalment fals que el motiu principal de la vaga siga la reducció del complement específic del professorat (els sexennis que es cobren per formar-se i realitzar activitats extraescolars i complementàries). Tot i ser una raó absolutament justificada i que continuem reivindicant, no és el motiu principal, perquè si fora així no faríem vaga, ja que no donaríem una part del nostre sou a l'administració de manera voluntària. El professorat que fa vaga (el que no en faça ja explicarà les seues raons) sacrifica una part important del seu sou perquè creu que el deteriorament de l'educació pública pot ser tan greu que li impedirà acomplir la seua funció.

La raó principal per la qual fem vaga és perquè l'augment del nombre d'alumnat per aula farà impossible gestionar la diversitat, solucionar conflictes, tutoritzar l'aprenentatge, atendre la convivència i, a més a més, ensenyar. Perquè no cobrir les baixes de professorat perjudicarà el ritme d'aprenentatge de l'alumnat i impedirà desenvolupar els currículums en condicions. Perquè la reducció de professorat obligarà a impartir assignatures per a les quals no estem formats. Perquè els desprestigi professional i el menyspreu laboral a què ens està sotmetent la conselleria perjudicarà la nostra autoritat i dificultarà l'ensenyament en valors i el prestigi social de l'educació. Perquè la falta de formació (no n'hi ha programes de formació ni es reconeixen) impedirà atendre les noves necessitats educatives i resoldre els autèntics problemes de la nostra educació.

Si tenim en compte que els índexs de fracàs escolar del País Valencià són els més alts de l'estat i d'Europa, que els resultats de les proves diagnòstiques  no són gens esperançadors, que no s'atén l'excel·lència correctament ni es superen les desigualtats, ni es proporciona una igualtat d'oportunitats a col·lectius discriminats socials o amb discapacitats, si tenim en compte tot açò, les mesures de al nostra consellera són devastadores. I adoneu-vos que no són devastadores per al professorat especialment (que mal que bé continuarem fent la faena en les condicions que ens deixen), sinó sobretot per a l'alumnat i per als sistema educatiu públic.

Estimats pares i mares, si aquesta vaga no triomfa, si la Conselleria no negocia les mesures que està imposant, el resultat serà el deteriorament irreversible de l'ensenyament públic. Per això fem vaga, perquè creiem en el que fem, perquè estimem la nostra faena i la volem fer bé, perquè confiem en el poder de l'educació pública per formar ciutadans i superar les desigualtats. Per tot això farem vaga i creiem sincerament que els pares i mares estaran amb nosaltres. Pel futur dels seus fills i filles, pel futur d'una societat més justa, per una educació pública de qualitat.

Font: Observatori de la ciutadania

 

VilaWeb: Els sindicats d'ensenyament valencians convoquen sis jornades de vaga contra les retallades

Els sindicats d'ensenyament convoquen sis jornades de vaga al País Valencià a partir del 15 de maig contra les retallades del Consell en el sector. La convocatòria la subscriuen els cinc sindicats de la Mesa sectorial d'Educació, que són el STEPV-Iv, UGT, CCOO, CSI-F i ANPE. La proposta vol posar en evidència el rebuig del sector als ajustos a l'ensenyament públic anunciats pel govern espanyol i per la Generalitat Valenciana.

L'objectiu de l'educació: la deseducació?

Noam Chomsky critica l'actual sistema d'ensenyament. Enfront de la idea que en les nostres escoles s'ensenyen els valors democràtics, el que realment existeix és un model colonial d'ensenyament dissenyat per a formar professors la dimensió intel·lectual dels quals quede devaluada i siga substituïda per un complex de procediments i tècniques; un model que impedeix el pensament crític i independent, que no permet raonar sobre el que s'oculta darrere de les explicacions i que, per això mateix, fixa aquestes explicacions com les úniques possibles.

Hui que és un dia de vaga general i ara que ens vénen al damunt tantes retallades de les polítiques socials que afectaran el professorat, els recursos destinats a l'educació i, en conseqüència, la qualitat del sistema educatiu públic, ¿què en penseu?

Antonio Miguel Carmona - Educació 2011

Ací vos deixe un vídeo i un article interessants per "disfrutar" d'ells aquest cap de setmana de vent i mal oratge:

Portátiles gratis (para docentes de la privada y concertada), 5 becas para la pública.

Pura aparença

Hi havia coses en les que, aparentment, estàvem tots d’acord. Una d’elles era l’educació. Pareixia haver un consens en que calia invertir en educació perquè era invertir en el futur de tots nosaltres doncs, és evident que, als estats de tot el món hi ha una relació directa entre el nivell d’educatiu dels seus ciutadans i el  nivell de vida: a major educació, major benestar social.  

Al nostre Estat hem tingut l’experiència recent de la demanda de mà d’obra qualificada i de tècnics superiors per abastir el, fins fa poc, creixent teixit industrial. Hem vist com, en relativament poc de temps, s’han escoltat noms de compatriotes al món de la investigació capdavantera en diverses rames de la ciència. El nostre estat de benestar millorava al mateix pas que millorava l’educació, encara que sempre amb deficiències i carències, doncs, a molts polítics no els agrada l’educació.

La classe social educada d’aquest país ha demostrat reiteradament que vol seguir mantenint el monopoli de l’educació i els polítics que els representen s’esforcen per aconseguir-ho. S’han vist obligats a formar professionalment a les classes populars perquè necessitaven de les seues mans i habilitats però s’han guardat d’educar als ciutadans. Una persona educada aplica el raonament crític i l’anàlisi per comprendre el món que ens rodeja i, açò, pot qüestionar i posar en perill els seus privilegis de classe.

Sovint es confon la formació professional amb l’educació però la primera prepara la gent per a ser una ferramenta útil per a produir i la segona busca el desenvolupament de l’individu, obrir nous horitzons més enllà de la família, els amics i el poble. La primera és imprescindible en la societat actual, si més no per a les classes treballadores, i la segona hauria de ser l’ambició de cada persona. 

Diu Julián Casanova, en l’article “El valor de la educación “, que “Una persona educada debe ser capaz de pensar y escribir con claridad, comunicar con precisión y pensar críticamente. De una persona educada se espera que tenga algún conocimiento sobre los problemas éticos y morales, en constante cambio, que pueda ayudarle a formarse un juicio sólido y elegir entre las diferentes opciones.”

En els temps de bonança econòmica no s’ha invertit el que calia i, els polítics que defensen els interessos dels poderosos, han posat tots els entrebancs possibles per a que el sistema educatiu formara persones educades. Passats els primers temps de la democràcia, on l’escola pública va rebre un fort impuls, l’escola privada confessional  va anar menjant terreny amb les subvencions de diners públics. Sobren evidències per poder afirmar que el sistema educatiu del nostre país, segrestat pel poder de l’església i la classe dominant, ha sigut poc eficaç per formar persones educades. Només cal mirar alguns programes de televisió, llegir certa premsa o, simplement, mirar al nostre voltant. Hi havia coses en les que, aparentment, estàvem tots d’acord però era pura aparença. 

 Iron Maiden

MOBILITZA'T PEL VALENCIÀ

Escola Valenciana anuncia les primeres mobilitzacions per al 9 de juny a València, Alacant i Castelló, i destaca que les protestes s'ampliaran al proper curs

Acord unànim pel consens i la retirada immediata del decret del Consell

Representants del sector educatiu, sindicats, partits polítics, entitats i institucions culturals donen suport al manifest d'Escola Valenciana a favor de l'ensenyament en valencià i d'un model plurilingüe de consens fet amb criteris pedagògics, i exigeix la retirada immediata de l'esborrany presentat per la Conselleria d'Educació. Escola Valenciana anuncia un calendari de mobilitzacions que comença aquest dissabte amb les Trobades d'Escoles en Valencià d'Ibi i Relleu i prosseguirà amb una setmana d'accions que culminaran el 9 de juny, dia de constitució de les Corts Valencianes, amb concentracions a València, Castelló i Alacant. Les mobilitzacions s'allargaran fins la retirada del decret, prologant el moviment de protesta fins els curs que ve si és necessari. La reunió de hui visualitza un consens a favor del plurilingüisme i l'ensenyament en valencià i situa el Consell presidit per Francisco Camps al marge del consens i en posicions antivalencianes.

¿QUÉ TIENES DEBAJO DEL SOMBRERO? "QUÈ TENS BAIX DEL BARRET?"

Entre agitaments socials i moviments polítics que es podien trobar en qualsevol part del carrer, la setmana passada, vaig tindre un regalet sorpresa que corria de la mà de el canal de tv2.
Un documental meravellós en quan a continguts i continent.
És necessari per a quasi tots, normalment, la sort que tenim per tot el que ens rodeja.
És necessari que ens recorden que tots som iguals...tots tenim inquietuds, tots tenim la necessitat, com a ésserssocials, de comunicar-nos, de fer-nos sentir... i a voltes hi han sectors de la societat que viuen sense este dret fonamental.
En el doc. ¿Qué tienes debajo del sombrero?" trobem una història increïble ubicada en un centre on diverses discapacitats ( físiques i mentals) troben un punt de fuga en l'art.
No sóc una crítica d'art, només una simple estudiant de les Belles Arts que m'atrevisc a fer introspeccions encosetes i, sens dubte, el que vaig trobar al documental pot menejar l'interior de qualsevol persona.
Com sempre, recomane que no se perdeu esta fabulosa història en la que, els més sensibles ( com jo) tindreu el gust de deixar esbarar-se alguna llagrimeta.

Ací vos deixe alguns fragments que he trobat a youtube per a que a les persones que els pique la curiositat després el busquen complet.

Sinopsis: http://www.juliomedem.org/filmografia/sombrero.html

Molt bona setmana!! Espere que vos encante!

CURTMETRATGE "BINTA Y LA GRAN IDEA"

Ací vos deixe una delícia de curtmetratge dirigit per Javier Fesser.
Mig hora per a gaudir de un joc meravellós on sens dubte la màgia de la infància és qui mana. Una infància que comença a educar-se en valors d'igualtat davant d'un dret humà: L'EDUCACIÓ.
Les xifres conten com a dia de hui són molts els xiquets que encara no poden exercir el seu dret.... i són moltes més les xiquetes que, per raons de tradició són apartades de l'Ensenyança.
Binta, des dels seus 7 anys, vol donar una lliçó a tots els adults del seu poble se Senegal...i a tot el món.
Espere vos deixe el mateix sabor dolç que a mi em va deixar a la boca i que el difongueu...les coses bones, sobretot, les tenim que compartir!
Bon dia!

Educació embotellada

(gràcies a Hipatia i Marietta per cedir-me el seu espai dels dimecres-documental, aquesta setmana)

L'altre dia vaig tindre una conversa interessant amb una mestra d'infantil, de la què no vaig traure cap descàrrec.

Tot va començar quan la vaig escoltar parlar amb orgull, del "sistema" que du a la seua classe, amb xiquets de 3 anys, per a que beguen aigua a classe.

Així, de primera, ja sona extrany... no?

Doncs be, la cosa pinta de la següent forma:

Tal i com va establir aquesta mestra a principi de curs, cada setmana, els pares d'un dels xiquets de classe, s'encarreguen de comprar

De pares-mestres i mestres-pares

(gràcies Paco per la imatge)

Fa uns dies què vaig llegir aquest article de Leopoldo Abadía. Vaig estar temptat de penjar-lo al bloc per això de compartir opinions i tal, però no ho vaig fer. Ara, amb el comentari de Sarvatxo a l'entrada de "Patry parla", he recordat l'article, i si be no ve del tot "a cuento", sí que m'agradaria compartir-lo perquè de vegades (massa vegades), a la gent li agrada molt de donar-li excesiva responsabilitat i culpa als mestres.... oblidant-se de que ser pares és alguna cosa més que proporcionar un sostre, vestimenta i menjar als nostres fills.

Sarvatxo pot tindre part de raó, però no hi ha que oblidar que:

_____________________________________________

Leopoldo Abadía:

¿Qué mundo vamos a dejar a nuestros hijos?

Me importa muy poco

Me escribe un amigo diciendo que está muy preocupado por el futuro de sus nietos. Que no sabe qué hacer: si dejarles herencia para que estudien o gastarse el dinero con su mujer y que “Dios les coja confesados”.

Lo de que Dios les coja confesados es un buen deseo, pero me parece que no tiene que ver con su preocupación.

En muchas conferencias, se levanta una señora (esto es pregunta de señoras) y dice esa frase que me a mí me hace tanta gracia: “¿qué mundo les vamos a dejar a nuestros hijos?” Ahora, como me ven mayor y ven que mis hijos ya está crecidos y que se manejan bien por el mundo, me suelen decir “¿qué mundo les vamos a dejar a nuestros nietos?”

Yo suelo tener una contestación, de la que cada vez estoy más...