Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris valencià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris valencià. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de juliol del 2011

Us recomane...

Us recomane l'article que publica huí Josep Franco en l'Informatiu:
Es pot parlar molt d'amor a la llengua, poques vegades d'una manera tan senzilla i tan sincera.

"...Per això convé que els qui, per sort o per desgràcia, som testimonis de la degeneració, pròpia de la vellesa, de la llengua que mamàrem, deixem clar al futur que encara l’estimem, com jo he intentat fer en les meues columnes. Tenim l’obligació de deixar un testimoni escrit de la nostra existència; tenim l’obligació de recordar que la llengua que parlem serveix per comunicar-nos, per declarar el nostre amor, per a explicar-nos els misteris del món, per evocar persones, paisatges o sentiments i, sobretot, per lamentar-nos de la nostra dissort...."

"...tractar de posar en ordre les idees esparses que he tingut el goig de compartir amb les persones que m’han llegit, ha sigut arribar, en aquesta llengua moribunda, a les criatures de pit, els xiquets i les xiquetes, els nois i les noies, els al·lots i les al·lotes, els adolescents despistats, els joves pletòrics, les dones de bandera i les discretes, els homes ben plantats i els contrafets, els vells renegadors i les velletes dolces, abans que tots acaben convertits en gent. Tant de bo que ho haja aconseguit."

Huí, amb aquesta dona sense banderes que soc jo mateixa, Josep Franco ho ha aconseguit

dijous, 5 de maig del 2011

D'autoodis, llengües minoritzades i diglòssies!

Companys de Valladacity, no me n'he pogut estar de compartir amb vosaltres aquesta vergonyosa actuació de polítics que es fan dir valencians i s'abaixen els pantalons, metafòricament, durant un meeting polític.



Què en penseu?

Marc Mollà i Peris

dimarts, 22 de març del 2011

La inmersió lingüística en valencià

Jose Carlos Villena ens envia aquest polèmic article pertanyent al Diari Las Provincias i redactat per Ramón Atienza, catedràtic de la politècnica de València.
No ens escriu res més, pel que desconeguem si està a favor o no d'aquest article.
L'article en qüestió diu així:

" Recientemente se han publicado los resultados de una encuesta a padres de alumnos de la Comunidad Valenciana. Sólo un 7'8% prefiere que domine el valenciano en la enseñanza, sin embargo, el presidente de la Plataforma Valenciana por la Libertad Lingüística recordó que, de los 150 centros públicos de la provincia de Castellón, en 140 «tienen únicamente programas de inmersión puros y duros en valenciano».
La inmersión en valenciano la está forzando un grupo de presión minoritario que domina la administración educativa. El resultado final es conocido: se utilizan los impuestos de todos para imponer los valores de unos pocos.
No se puede negar que el valenciano es un bien cultural y una seña de identidad, pero, si lo convertimos en prioritario, también será un lastre que frenará el desarrollo personal y el colectivo. No es cierto eso de que «

dilluns, 27 de setembre del 2010

RODA LA MOLA: Un documental sobre l'escola en valencià.

“Roda la mola,

Peret se’n va a escola.

Roda el molí,

Peret ja està ací!”

 

Cançó popular valenciana

 



Com una mola que gira poc a poc però sense descans, molta gent treballa al País Valencià per construir una escola valenciana i de qualitat. I és que aprendre en valencià no és simplement anar a l’escola. Després de més de vint-i-cinc anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, l’escolarització en la llengua pròpia del país representa només el vint-i-cinc per cent del total. Cada dia més mares i pares volen escolaritzar als seus fills en valencià, però l’oferta de places no està a l’alçada de la demanda. Un fet que mostra la falta de normalització del valencià a l’escola, i a la societat valenciana.
Des de l’escola ha sorgit un moviment cívic característic. Cada any milers de persones ixen al carrer durant les Trobades d’Escoles en Valencià per reivindicar el dret a tindre una educació en valencià i de qualitat. Cada any les diferents Escoles d’Estiu valencianes treballen per una renovació pedagògica. Cada setmana xicotets grups de mestres treballen fora d’hores a les aules per compartir experiències i formació. Després de tants anys i tantes traves, mestres i pares continuen lluitant per la normalització del valencià a l’escola i per prestigiar-lo al carrer.
L’escola en valencià va començar sent una lluita, i hui en dia encara ho és.
Roda la mola vol mostrar aquest món d’il·lusió i lluita que envolta l’escola en valencià de la mà d’aquelles persones que el fan possible.