El premi Nobel de literatua Bernard Shaw va escriure: “Els polítics i els bolquers s’han de canviar sovint... i pels mateixos motius”. Crec que tenia molta raó. Quan un porta molt de temps gestionant els assumptes públics es converteix en una cosa tan familiar que es fa difícil diferenciar allò públic d’allò privat. Si de les qüestions privades no cal donar comptes s’acaba per no donar comptes de la gestió pública. I l’opacitat de les institucions és l’antesala de la corrupció.
En aquest bloc s’han dit coses que mostren a les clares com els casos més greus de corrupció, com Gürtel, i l’allau ideològica neoliberal afecten als valors ètics del sistema democràtic, conformant i justificant una corrupció de baixa intensitat que, pot no ser il·legal, però no és digna ni decent. El balafiament o el clientelisme són mostres d’això.
En un sistema democràtic la corrupció dels governants és possible per la permissivitat dels ciutadans. Si admetem com normal que un polític “ajude” un familiar aprofitant un càrrec públic; si admetem, justifiquem i participem en la venda de
