Grupo Local SEO-Levante

Tal i com havíem anunciat, ací vos presentem l'activitat per al diumenge 5 de febrer amb motiu de la celebració del "Día Mundial de los Humedales 2012".

El Grupo Local SEO-Levante i el Club Excursionista Alt de la Creu, vos conviden a fer esta ruta ornitològica per el nostre riu, per a destacar la importància de mantindre les seues aigües en les millors condicions possibles i asegurar així la permanència de les seues aus.

Encara que les previsions asseguren un dia fresquet, vos animem a tots a participar i disfrutar de les aus del nostre riu.

Aus al nostre poble (XXI)

Nom castellà:  Herrerillo capuchino

Nom valencià: Capellanet de cresta

Nom científic: Lophophanes cristatus

Des dels solejats pinars del mediterrani fins als boscos ombrejats del nord, el Capellanet de cresta és l’au de les coníferes.

Es tracta d’un au passeriforme de la família dels pàrids, resident a tota la Península Ibèrica on la majoria no migren. És fàcil de reconèixer per la seua cresta, curvada en la punta i per els seus ulls rojos.

Sol anidar en forats de troncs caiguts, i s’alimenta del que cau de les arrels dels arbres, d’insectes i fins i tot de cucs menuts, i com que no té massa por dels altres animals, és fàcil de vore, i sobre tot d’escoltar, amb un cant que el fa semblar enfadat sempre: zezezeee zezezeee!! 

Ací al nostre poble, tota la zona de pinar és bona per poder buscar, i de segur trobar, el capellanet de cresta, i xicotetes accions com la col·locació de caixes niu per a pàrids i insectívors poden afavorir la seua presencia per les nostres terres.

El capellanet de cresta cria fàcilment en aquestes caixes niu, ja que arrel dels últims incendis, la presencia de pins grans i secs, o caiguts, és molt baixa, i no troba forats on construir els seus nius. És per això que aquest cap de setmana anem a unir-nos al Grup Excursionista Alt de la Creu de Vallada per a col·locar aquestes caixes niu al nostre terme i poder realitzar un xicotet seguiment d'aquesta especie a la nostra localitat.

Aus al nostre poble (XVIII)

Nom castellà:  Tarabilla Común

Nom valencià: Cagamànecs

Nom científic: Saxicola torquata

A poca altura sobre el seu territori, el bonic mascle de Cagamànecs o Tarabilla comú dansa dalt i baix en l'aire al mateix temps que emet el seu estrident cant, o perseguix la femella en un ràpid seguici nupcial.

Els mascles tenen el cap negre, un mig collar blanc, l'esquena negra, i la cua negra; les ales són negres amb un gran pegat blanc en la part interna anterior. La part superior del pit és majorment roig-ataronjat fosc, amb transició taronja clar o blanc cap a la part inferior i de la panxa.

Les femelles tenen castany en compte de negre pel dors i una cella més clara; per baix de color terrós en compte d'ataronjat, i en les ales menys blanc.

I perquè Cagamànecs? Molt fàcil: segons conten, diuen i es veu, aquest inquiet pardalet té el costum de parar-se allà on troba un punt alt dintre del seu territori, bé en el cim d’un arbust, d’un pal telefònic, o del mànec d’una aixada quant el llaurador no la està emprant per a les seues tasques al bancal, cagant-li (i perdoneu la expressió) el mànec; de ahí allò de Cagamèncs.

Les formes de Cagamànecs o Tarabilla común considerades europees es distribuïxen per la major part d'Europa occidental i de la conca mediterrània i no realitzen grans desplaçaments. Ací al nostre terme és molt fàcil observar aquesta au fent vols acrobàtics o bé posada als seus llocs de cant, sobre tot per els voltants del nostre riu Canyoles.

Aus al nostre poble (IX)

Rossinyol bord - Ruiseñor bastardo - Cettia Cetti

VerdeOscuroFoto torna despres de les vacances amb noves aus del nostre poble.

Més sentit que vist, el Rossinyol bord és una de les espècies d’avifauna del nostre territori més difícils d’observar, però el seu cant és dels més fàcils de sentir.

Es tracta d’un au petita que té una mida entre 13 i 14 cm de longitud i un pes entre els 12 i els 18 grams. Tot el plomatge, des del cap fins a la cua, és terrós rogenc fosc , la gola i la part central del pit és més blanca. El bec i les potes són d’un color marró més clar, i si es té la possibilitat d’observar-lo de prop o en mà, es pot apreciar que té una cella de color clar damunt dels ulls.

Viu preferentment al llarg de la primavera en sones de vegetació de ribera atapeïda, prop de rius i brolladors, rarament en terrenys sense vegetació, fora de la protecció vegetal. Durant la tardor, normalment a partir d’este mes de setembre, busca els matorrals lluny dels cursos de l’aigua.

La veu del Rossinyol bord és de les més sorprenents que es poden trobar al món de les aus. Canta ben fort en qualsevol moment del dia i al llarg de totes de les estacions de l’any, i fins i tot i que hi comenta que durant les nits, en veu baixa.....Vos recomanem que busqueu el cant del Rossinyol bord i comprovareu que molts de vosaltres l’heu sentit ja!!

Aus al nostre poble (VIII)

Perdiu roja-Perdiz Roja- Alectoris rufa

Espècie cinegètica per excel·lència, la Perdiu roja és molt desitjada entre les peces de caça. Au de la família Phasinidae, és un espècie no migratòria que forma bàndols en època no reproductora. Durant l’època reproductora, podem observar la típica estampa que tots tenim en ment, la mare seguida per una filera de pollets (perdigons), corrents per els camps.

El plomatge de les aus adultes presenta les parts superiors marró grisenc. Té una gola blanca emmarcada en una franja negra, que a diferència d’altres perdius, presenta un intens motejat que s’estén per el pit. El pic i les potes són de color roig, i les ales presenten unes plomes tricolor característiques.

Pot ocupar gran varietat d’hàbitats, però prefereix paisatges oberts amb agricultura poc intensiva o amb cobertura vegetal arbustiva. Localment es mantenen poblacions en hàbitats menys típics per raons cinegètiques. Nidifica al sòl entre la vegetació herbàcia.

La perdiu roja apareix afectada per l'alteració dels seus hàbitats típics de presència, per intensificació agrícola o canvis en els usos del sòl (reforestació, urbanizació). L'espècie està altament influenciada per la gestió cinegètica dels vedats de caça, amb un increment de la demanda i l'aparició de vedats intensius, on s'abandona la gestió tradicional en favor del desenrotllament de soltes massives i d'una elevada pressió cinegètica.

Actualment l'espècie requerix plans tècnics de caça i el seguiment de les seues poblacions. També apareix beneficiada per actuacions del maneig de l'hàbitat que promoga paisatges oberts heterogenis.

Més a: http://verdeoscurofoto.blogspot.com/search/label/Perdiz%20roja

Aus al nostre poble: El Parany, práctica il.legal

Iaios, pares, familiars, amics i coneguts: qui no ha tingut, té o desitja tindre una cagarnera o un verderol o un paixerell en una gabieta minúscula a casa per “disfrutar” del seu cant?

Com a amants de les aus en llibertat, ens hem topat este cap de setmana amb un fet conegut i reconegut per molts al nostre poble, la caça amb Parany; metodologia de caça que no diferència un au jove d’una adulta, una mascle d’una femella, un au en època reproductora d’una que no ho està, un au protegida d’una sense cap figura de protecció, si no que simplement “envisca” les aus quedant immobilitzades i per tant fàcilment de capturar.

Nosaltres, estudiem i treballem per a poder conservar tot el nostre patrimoni natural, i més en aquest cas, les aus que ens envolten, i poder disfrutar d’elles en el seu medi natural, ens vegem obligats a fer un article denúncia d’aquesta PRÀCTICA IL·LEGAL, sancionable economicament (de 301 a 600€) i sabent que no anem a fer canviar d’opinió a aquells que la practiquen, però si podem evitar que futures generacions facen ús d’ella.

La nostra opinió, aixi com la de SEO-Birdlife, és que no es pot tolerar que es continuen realitzant activitats il·legals com el parany, que consistix bàsicament a atrapar aus quan es posen en els arbres-trampa impregnats amb pegament o envisc, impedint-los el vol, per a després donar-los mort esclafant-los el crani amb els dits o simplement capturar-los per tindre’ls a casa en una minúscula gabieta i sentir el seu cant. Per què opinem així? Doncs als fets en remitim:

· Al nostre poble actualment i per aquestes dates s’està practicant el parany, aleshores comencem ja per què s’està practicant una modalitat de caça il·legal;

· Seguim en que s’està practicant aquesta modalitat en plena època reproductora, quant mascles i femelles estan alimentant els seus polls i alguns d’aquestos comencen a emprendre els seus primers vols, i no existeix discriminació alguna en les captures;

· Podem seguir nomenant que es capturen especies de tot tipus, cagarneres, verderols, paixerells, gafarrons, abellerols, oronetes, cagamanecs, vencejos, tords, etc.. aleshores deixa de ser una modalitat selectiva (dubtem molt que hi haja algun paranyer alertant a les aus “no desitjades” de l’existència de la trampa);

· I tenim constància de les autèntiques masacres que es fan, amb un nombre de aus capturades entre 15 i 20, i fins i tot més; aleshores es pot considerar un mètode de caça masiu

El que no podem permetre és veure i sentir con algun conegut, amic o familiar fanfarroneja d’haver capturat 15 o 20 aus, entre elles la majoria cagarneres, sempre buscant les femelles, i no sentir cap tipus de temor davant les conseqüències, sabent que està capturant espècies en plena època de cria i amb un mètode il·legal, bé siga amb varetes enviscades als arbres, en rius o abeuradors.

Sentireu també que les aus que capturen i no són les desitjades es poden netejar i alliberar de nou, i de fet és veritat, nosaltres mateixos hem estat 3 hores este cap de setmana netejant un au atrapada en el parany, ¡¡¡3 hores només per una!!, penseu que algú que captura 15 o 20 aus netejarà totes aquelles que no vol?

També esta l'excusa típica de 'com és la meua propietat, faig el que hem dona la gana'. Aço es completament fals, ja que, inclús dins de la teua propietat, continua sent una tècnica il·legal de caça i 100% sancionable.

Pot ser amb açò obrim la caixa dels trons, pot ser molts no vullguen veure la realitat i ignorar el tema, i pot ser molts de vosaltres no esteu d’acord amb el que comentem, per que els vostres pares, familiars o coneguts són practicants del parany, però creguem que tenim el deure de denunciar públicament que s’està incurrint en la il·legalitat al nostre poble, i esta pràctica és sancionable per llei.

Mayra i Xavi (VerdeOscuroFoto.com)

Per a ampliar amb mes informació, dades i fotografíes d'aquesta lamentable técnica, hem disposat l'article COMPLET al nostre blog. Nomes cal que clickes al link:

http://verdeoscurofoto.blogspot.com/2011/08/el-parany-caza-ilegal-de-aves.html

Aus al nostre poble (VII)

Abejaruco - Abellerol - Merops apiaster

Moltes de les aus que ens envolten aquestos dies d’estiu no són originàries de les nostres terres, però si que les trien per a passar l’estiu. Aquest és el cas d’una de les aus més vistoses que tenim al nostre poble, l’Abellerol.

L’Abellerol o Abejaruco común és un au de la família Meropidae que ve des de l’Àfrica per a passar l’estiu; és un ocell molt vistós que fa uns 28 cm de llarg. Té el cap de color marronós amb un ratlla negra al voltant de l’ull, el coll groc, el pit blau-verdós, les ales marronoses i verdes.

Viu en zones de secà, en marges de rius i en boscos esclarissats on pugui excavar el niu d’1-2 m de profunditat en talussos. Viu en colònies de molts individus, i és molt típic veure’ls volant per el terme en grup i cantant.

L’Abellerol deu el seu nom, com la majoria de les aus, al seu aliment. Són autèntics especialistes caçant abelles, encara que no descarten cap altre insecte volador. Els abellerols poden diferenciar les abelles de qualsevol altre insecte a uns 20 metres de distància. Aquesta predilecció seua per les abelles, els ha portat a estar molt amenaçats, ja que els apicultors fan el possible per allunyar-los dels seus panals i organitzen autèntiques batudes d’abellerols.

No obstant això, i encara que aquest any hem notat que el nombre d’abellerols ha disminuït al nostre poble, i que s’han dispersat molt més per el terme, podem gaudir de la seua presència un estiu més.

Aus al nostre poble (VI)

El Mochuelo - Mussol comú - Athenea noctua

“Cada mochuelo a su olivo” és una expressió molt utilitzada per a tancar una jornada tant de dia com de nit, i donar a entendre que ja és l’hora que cadascú vaja a sa casa; però no és una expressió feta a l’atzar, si no més bé està basada en el fet què són les oliveres velles i amb forats, aquelles que aquesta menuda rapinyaire nocturna tria per establir el seu niu.

El Mussol és una rapinyaire nocturna d’uns 25 cm de longitud que pertany a la família Strigidae. Com la majoria d’aus d’aquesta família té grans ulls d’iris groc. És d’estatura redoneta, i amb una plomatge marró amb taques blanques, amb les ales curtes i arredonides.

La seua alimentació es basa principalment en menuts rosegadors (ratolins, musaranyes, ..), insectes grans i fins i tot aus menudes.

El Mussol és un au comuna a tota Espanya, i al nostre poble també. Fàcilment podem escoltar-la al cap-vespre si ens situem prop d’algun bancal d’oliveres, on de segur moltes vegades hem escoltat un crit que ens recorda a un gat menut, però podem asegurar que eixe crit pertany a un mussol.

Aquest any 2011, la Societat Espanyola d’Ornitologia a triat una rapinyaire nocturna com au de l’any, per tal de fer una veu d’advertència davant la situació de regressió en la que esta troba aquesta au. Aquest any, el mussol reclama les mirades de tots, però especialment del món rural, ja que la situació a la que s’enfronta actualment es deu principalment als canvis en l’agricultura.

Al llarg de molts anys el mussol ha estat un aliat de l’agricultor, ja que lluita contra les plagues de ratolins i llagostes de forma natural, evitant els costos dels plaguicides que tant de mal estan ocasionant-li, directe e indirectament, ja que acaben amb el seu aliment, i el poc que queda està contaminat químicament.

www.verdeoscurofoto.com

Aus al nostre poble (V)

Pit-Roig, Petirrojo (Erithacus rubecula)

Poca presentació requereix aquest au ja que per si mateix el seu nom la descriu: el Pit-Roig és una espècie d’au de la familia Muscicapidae, que al nostre poble només podem trobar a l’hivern, és a dir, és una espècie hivernant per a nosaltres.

D’un tamany semblant al d’un Xeu o Gorrión però més lleuger, el Pit-Roig és un au molt sociable, curiosa i atrevida, que sol eixir del bosc on habita al camí per veure qui intenta entrar en el seu terreny, encara que també la podem trobar en parcs i jardins, sempre mostrant una actitud curiosa respecte a l’home.

La seua alimentació es basa en insectes menuts que pot complementar amb fruits i llavors.

El mascle sol ser el que presenta el color roig ataronjat al pit, sobre tot a l’època reproductora, durant la qual, la femella construïx el niu entre la vegetació prop del sòl, o en algun buit d’un arbre.

A Espanya el Pit-Roig està inclòs en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades, com la majoria d’aus insectíores.

Com sempre, més al nostre blog: www. verdeoscurofoto.com

Aus al nostre poble (IV)

Oroneta comú - Golondrina común (Hirundo rustica)

“Tan sols una Oroneta no anuncia l’estiu” és el refrany que caracteritza l’arribada d’aquestes aus a la nostra zona. És ben cert que quant aquestes aus abandonen els seus quartes d’hivern a l’Àfrica, per finals de febrer o principis de març, comencen a arribar d’una en una, però fins a ben entrats al mes de març, no comencen a arribar en grups més nombrosos, i és quan podem dir que l’estiu està ben a prop.

La oroneta comuna és una espècie de la família Hirundinidae, i és una de les aus migratòries més coneguda al món.

Pot arribar a mesurar fins a 19 cm de llarg. Posseïx un pic curt, i ales fortes i llargues en proporció al cos. El seu cos aerodinàmic està adaptat per a vols ràpids i de llarg recorregut. Les seues ales estretes i la seua cua apuntalada li permeten maniobrar amb facilitat: pot donar ràpids girs per a perseguir a la seua presa.

El color és negre blavós brillant en el cap, el llom, les ales i la cua; roig-terròs en el front i el coll; i blanc groguenc en el pit i el ventre.

Característic és també la construcció i la forma dels seus nius; construïx el seu niu amb fang i herba, i sol fixar-ho a bigues de fusta i parets, però cal no confondre’ls amb nius d’altres aus semblats, com poden ser els avions comuns, els vencejos, etc. El niu de l’oroneta té forma redona i està obert per la part de dalt, a diferencia d’altres.

Aus al nostre poble (III)

Ja és dimecres, i és dia de conéixer un poc més sobre les aus que ens rodejen en el nostre bonic terme ...

He vist un pardal blau! o He vist un pardal pescant!.

Sens dubte, són les dos frases que mes hem escoltat a grans i xicotets quan es referixen a esta xicoteta au pescadora que habita al riu de la nostra localitat, Vallada."

El Martin pescador (Alcedo Atthis), mes conegut per les nostres terres com a "Blavet", és una xicoteta au que només habita en els rius i marjals. El seu nom en Valencià es deu, sense cap dubte, al seu intens color blavós. En la nostra localitat, es poden observar alguns exemplars, sent de gran dificultat la seua localització.

El seu pic amb forma d'arpó els permet convertir-se en xicotetes fletxes blaves, sent la pesca la seua principal font d'aliment.

Més a VerdeOscuroFoto:

http://verdeoscurofoto.blogspot.com/search/label/Mart%C3%ADn%20pescador

Aus al nostre poble (II)

Tomba-navius; Buitrón (Cisticola juncidis)

Per a una persona poc ficada en el món de les aus, que un ocell s’anomene Buitrón o Tomba-navius segurament el faça pensar en una au de gran tamany possiblement relacionada amb les grans rapinyaires. No obstant això, el Buitrón (Cisticola juncidis) és una de les aus més petites que existeixen al nostre territori.

El Buitrón és una espècie de la família Cisticolidae, típica de zones humides i canyissos. Menuda, d’uns 10 cm de llarg i entre 8 i 12 grams de pes, cria en zones obertes i a poca altura en la vegetació. Té la part dorsal d’un color terrós rogenc, amb franges més fosques; la cua és d’un color terrós amb les puntes blanques, i la seua part ventral és blanca.

En els nostres passejos pel camp, podem reconèixer fàcilment aquesta au pel seu vol ondulant i amb un cant curt i sonor, que sembla ens va perseguint i avisant de la seua presència. Però no deixem de reconèixer que resulta difícil de localitzar, encara que ací al nostre poble és molt abundant.

Com sempre, més al nostre blog: Http://www.verdeoscurofoto.com