Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la sexta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la sexta. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 de novembre del 2012

Salvem al soldat Evole

Sembla que el programa del passat diumenge de "Salvados" (recordeu, a la Sexta a les 21:30) ha causat un gran impacte en el sector de les elèctriques.
I és que per primera vegada un periodista s'ha atrevit a denunciar el que tots sabem per experiència: la situació d'oligopoli, la manca de transparència, la complicitat amb els polítics i els seus beneficis exagerats a compte de les nostres butxaques.

Aquests gegants no només tenen en la seva nòmina a exministres i expresidents (com pagament de favors?), També engreixen a un bon nombre de periodistes perquè defensin amb la ploma seus interessos. I a més, a causa de la situació de crisi dels mitjans de comunicació, utilitzen l'arma de la inversió en publicitat per garantir que sempre tindran tractaments favorables.

Això de Jordi Évole els ha descol · locat. Per primera vegada un periodista quixotesc s'atreveix a carregar contra els colossals molins. I amb un 12% d'audiència! Perquè no els importaria si el seguiren quatre gats, però eren diversos milions els que estaven veient el programa. Això ha provocat una irada protesta (o amenaça) de l'oligopoli, que s'ha dirigit a Manuel Lara, president del Grup Planeta (que controla Antena 3 i la Sexta) per exigir-li un espai on poder rentar la seva imatge. La temeritat de Jordi Évole, el periodista més valent que tenim avui a Espanya, pot costar-li el programa.

Per favor, no vos ho perdeu diumenge. Cal donar-li un 15% d'audiència perquè, si Lara cedeix a la pressió dels lladres de l'oligopoli i retira el programa, que no es digui que va ser per falta de seguidors. Cal protegir els que donen la cara per tots.

Text de Jordi Puig

dissabte, 13 d’octubre del 2012

CAIXA ONTINYENT al programa Salvados de La Sexta

La productora "El Terrat" ens ha confirmat que La Sexta té previst emetre, el pròxim diumenge, dia 14 d'octubre, a les 21,30 hores, el programa "Salvados" dedicat a la crisi i pràctica desaparició de les caixes, amb el contrast de Caixa Ontinyent com a excepció.


Evidentment, desconeguem el contingut concret del programa i l'orientació que donaran a les imatges i entrevistes que van gravar a la ciutat d'Ontinyent i a esta caixa, però ens han avançat que pretenen ressaltar els factors diferencials que estan permetent que esta caixa continue.

"Salvados" s'emet cada diumenge de nit amb una audiència espectacular no sols pel "share" que obtenen el mateix diumenge (un 15% de quota de pantalla, amb d'entre 2 i 3 milions d'espectadors) sinó per les nombroses visites i descàrregues que després tenen del mateix programa i entrevistes en la seua web ( www.lasexta.com/programas/salvados/), i per les redifusions i comentaris posteriors en altres mitjans d'informació i, sobretot, en les xarxes socials. 

Per supost, vos convidem a veure el programa i difondre este event entre els usuaris dels vostres centres, membres de les vostres associacions, i en general a tots aquells que vullguen descobrir com veu "Salvados" a Caixa Ontinyent. 

Salutacions. 
Roberto Sanz LLopis 
Obra Social

dimarts, 3 de juliol del 2012

La Sexta




En La Sexta diuen les coses de manera que s'entenen i això és molt perillós per a qui està acostumat a fer i desfer d'esquenes als ciutadans. El poble és, com en temps medievals, el que treballa i genera la riquesa per a que les classes privilegiades puguen malbaratar en articles de luxe a preus astronòmics (per exemple 300.000 € per un rellotge) mentre milions de famílies pateixen la misèria provocada per l'avarícia, la corrupció i la falta drets i de justícia.

La dreta pàtria no respecta ni tan sols les normes del capitalisme que imperen a Europa i quasi tot el món. Per a que el seu sistema (el capitalista) funcione cal que funcione una justícia independent, cal que els mitjans de informació, si més no els públics, puguen realitzar la seua tasca sense interferències partidàries, cal que els diners públics estiguen controlats per evitar la corrupció per a la qual cosa calen institucions de control amb funcionaris que no depenguen del partit guanyador. El sotmetiment de les institucions als partits en el poder, la privatització galopant d'amples sectors públics, mitjançant l'externalització de serveis, afavoreix tot el contrari.

El Premi Nobel d'Economia, Finn Kydland, en una entrevista recent en La Vanguardia, donava algunes claus per a que el sistema capitalista funcione. “El único crecimiento sostenible que crea empleo a largo plazo es el que logra la innovación y, para lograrlo, se requiere que empresarios inteligentes inviertan en trabajadores bien formados.” Aquests no és, evidentment, el cas d'Espanya on es retalla i precaritza l’educació, els treballadors ben formats han d’anar-se’n fora i els empresaris intel·ligents cal cercar-los amb cresol. Kydland i Prescott van rebre el Nobel per demostrar que era essencial per a les nacions tindre institucions que garantiren l'estabilitat a llarg termini. “Una sociedad civil madura debe trascender los partidos y crear instituciones sólidas para el bien común”, diu Kydland, i afegeix: “Es importante que ustedes aprendan a preservar sus instituciones y su sistema económico de los intereses partidistas a corto plazo.”

Les reformes estructurals que calen al nostre país no són doncs les que està fent el govern sinó les encaminades a la construcció d'institucions fiables per als ciutadans que estiguen per damunt d'interessos partidistes. Institucions que funcionen de manera autònoma, governe qui governe, responent al vertader interès general: el de la immensa majoria de la població. Açò tan simple, i tan fàcil d’entendre, és vital per a la democràcia.

La ciutadania no pot consentir que la justícia permeta multar a un aturat amb 300 € per exercir el seu dret a manifestar-se pacíficament com està passant amb membres del 15M. Ni consentir el boicot publicitari a La Sexta per denunciar públicament el que realment passa i assenyalar amb el dit als corruptes i els responsables directes del malbaratament dels diners públics. Ni deixar que ni hi haja a la presó cap dels imputats pel cas Gürtel. Ni permetre gastar milions d’euros en fasts sense trellat mentre es retalla en serveis bàsics per al present i el futur de la societat.

A la justícia no li va arribar la transició i continua en mans dels poders que sostenien a Franco durant la llarga nit de la dictadura. Els intents d'administrar una justícia independent i justa han sigut avortats amb ma de ferro. Els mitjans públics de comunicació social han estat al servei del partit de torn, excepte durant el darrer període en la RTVE, amb la direcció de Fran Llorente, que ja s’ha acabat amb el nou director d’informatius. Els mitjans privats han estat al servei del capital que, posant o llevant publicitat, han fet prosperar als submisos i han enfonsat als que informaven de la veritat.

Informació i justícia, dos pilars de la democràcia, en mans partidistes. Sempre del mateix partit i amb les ràncies directrius ideològiques que olen a encens. Per això cal impedir que la gent es mobilitze i mostre al carrer el seu descontent, i per això cal acabar amb La Sexta, perquè diuen les coses de manera que s'entenen...

Iron Maiden

dissabte, 4 de febrer del 2012

Un excel.lent documental per als estudiants d'Educació per a la Ciutadania

Ahir a la nit, la Sexta va emetre un programa sota el títol "Resacón en Levante". Levante som nosaltres, els valencians.
Són 38 minuts d'imatges, de talls de veu amb Camps, Fabra 1, Fabra 2, Barberà, Císcar l'actual Number Two, i tutti quantti dels que han fet d'aquesta terra una demostració paradigmàtica del que provoca la combinació de la corrupció dels dirigents polítics amb l'atonia cívica dels ciutadans, anestesiats amb els cants de les sirenes que repetien com un mantra allò de "som els millors, tota Espanya ens enveja i tota Europa voldria viure a la nostra terra".
També apareixen persones amb trellat (alguns amb molta barra, que tot s'ha de dir), i polítics de l'oposició. Inclús algú d'aquella oposició que es mirava més el melic i les picabaralles internes que no la realitat del País.
Seria un vídeo magnífic per a Educació per a la Ciutadania, si l'actual ministre Wert no haguera decidit eliminar-la. Els estudiants dependrien molt i molt bé que és la corrupció, com es disfressen els corruptes, com enganyen als que s'encanten amb les seues mentides, i com és de nociu despreocupar-se de la gestió de la cosa pública.
Paga la pena veure'l, però s'ha de tindre en compte que és molt perillós fer-ho. Pot provocar un atac fortíssim i paralitzant de vergonya. No és que pot ferir la sensibilitat de l'espectador, és que pot fer-li-la, --dit siga en valencià col.loquial--, pasta de moniato.

Font: Escriure en l’aire

 Aci una preview: