En el pecat està la penitència

Alguns recordaran que fa anys, al principi dels ajuntaments democràtics, al cine de Terol es convocava al poble per informar del que feia l'equip de govern. La gent que volia dir o preguntar alguna cosa prenia la paraula i els responsables explicaven i contestaven. A l'alcalde d'aleshores l'acusaven falsament de fer-se la casa i omplir-se la butxaca a costa de l'Ajuntament. També li tiraven en cara que no “enxufava” a la seua gent. Era un alcalde decent, de convicció democràtica, i això li va costar perdre l'alcaldia.

L'alcalde següent el primer que va fer va ser llevar l'assignació que rebien alcalde i regidors que van passar a cobrar 1 pesseta simbòlica. Que cara ens ha eixit aqueixa pesseta!! Sense cobrar han acumulat bens i patrimoni; han comprat vots i voluntats amb treballs públics, com si els diners públics no els pagarem entre tots, i han posat en llocs de responsabilitat a ignorants i llepaculs per assegurar-se continuar en la poltrona. Mai més va tornar a informar-se a la gent del que es cuinava al consistori, tot i que la mala olor del guisat empudegava el poble.

La història continua amb un producte d'aquest sistema corromput. Un fillol nascut en política d'aquest caldo de cultiu no podia ser d'altra forma: fals, mentider, sense paraula, dèspota i incapaç. Aquests qualificatius estan tots documentats, alguns davant de notari, excepte l'últim. Incapaç és l’adjectiu més suau, doncs encara no sabem si és un ignorant incompetent o és alguna altra cosa pitjor. L'alegria amb la que s'han transferit milions d'euros, que hem de pagar entre tots, a mans privades fa mala olor.

Com hem pogut arribar ací? La crisi està deixant al descobert les nostres misèries. Vendre el vot, la decència i la dignitat ens desarma i ens menysprea. Potser el que està passant ens servisca d'experiència per valorar l'honestedat de les persones, a no pensar que és un fava qui no aprofite l'ocasió de corrompre's, sinó que és una persona íntegra. Encara que a molts els coste entendre-ho, hi ha gent que prefereix ser honest a tindre bens de manera indigna, i que fa política per conviccions ètiques, ideològiques i democràtiques, i no per omplir-se la butxaca. 

En canvi, empentats per la ideologia de la indignitat, hem perdut massa ocasions de posar al front de les institucions públiques a persones solvents i respectables. En un sistema polític d'eleccions periòdiques, com el nostre, permetre un deute tan descomunal com el de l'Ajuntament té molt a veure amb l'elecció reiterada d'individus deshonests. I el pitjor de tot és que ho sabien i esperaven que els afavoriren amb les sobralles els pocavergonya que elegien. Una vegada exhaurit el pastís dels diners públics aquesta gent s’ha quedat amb el deute, sense les engrunes i sense la decència i la dignitat venudes. Diuen que en el pecat està la penitència.

Iron Maiden

Mónica Oltra: No tindreu suficients porres.

Mònica Oltra Jarque (nascuda en Neuss, Alemanya, el 20 de desembre de 1969) és una política valenciana. Actualment és co-portaveu del partit Iniciativa del Poble Valencià i de la Coalició Compromís, amb qui és diputada per València a les Corts Valencianes des de 2007. Llicenciada en dret per la Universitat de València, compagina la tasca de diputada amb l'advocacia.

El cas de Finlàndia, encara que increïble, un exemple a seguir.

Mari Kiviniemi, primera ministra finlandesa.

Finlandia ha sido reconocida internacionalmente como la nación menos corrupta del planeta, una parte de ese logro recae en la estricta moralidad imperante en el país, a pesar de ello, y para facilitar la transparencia, también cuenta con un conjunto de principios enfocados a evitar el abuso de poder y que son insólitos en la cultura española. Esta es la manera con la que Finlandia lucha contra la corrupción:

PRIMERO: En Finlandia cualquier compra que realicen las Administraciones Públicas, desde un edificio hasta un bolígrafo, ha de estar ejecutada a precios de mercado e incluir, necesariamente, tres ofertas de proveedores distintos, para poder elegir la más baja. No es legal, admisible ni justificable el pago de 100 euros por un cartucho de impresora o de 1000 por una silla aunque las facturas sean correctas. Ejemplos ambos acaecidos en España y que la justicia no pudo castigar.

SEGUNDO: Principio de transparencia total de las Administraciones públicas.Cualquier decisión tomada por un funcionario público dentro del desempeño de su profesión (excepto las relacionadas con la seguridad) puede ser conocida por el resto de ciudadanos. Nadie puede negarse a satisfacer las necesidades de información no solo de los periodistas sino de los votantes. Debido a ello actuaciones contra esa norma (como ésta) son no solo contrarias a la ética sino ilegales.

TERCERO: Principio de transparencia total en las cuentas de los ciudadanos. Los fineses pueden saber cuales son los ingresos declarados de todos los residentes en el país, ya se trate de una persona que cobre el desempleo, del artista de mayor éxito de la nación o del CEO de Nokia.
El equivalente peninsular permitiría conocer las cuentas no solo empresariales sino personales de Emilio Botín, Arturo Pérez Reverte, Felipe González, José María Aznar, Adolfo Domínguez o cada uno de los vecinos de Madrid.

CUARTO: Ausencia de alcaldes: El gobierno de los municipios en Finlandia recae en "City managers", es decir, en funcionarios públicos con experiencia en la administración de entidades de esa índole. Así pues el ciudadano puede distinguir con claridad que la persona al mando es alguien supeditado a los votantes y que puede ser despedido o reemplazado por el Consejo municipal (el órgano elegido en las urnas y que ostenta la soberanía popular). Helsinki es la excepción a este modelo.

QUINTO: Ausencia de cargos de designación política: En Finlandia los secretarios de Estado son funcionarios de carrera que alcanzan el puesto superando pruebas objetivas en lugar de por designación partitocrática. En 2005 se realiza una remodelación del sistema para permitir a las organizaciones políticas el poder elegir a los Secretarios de Estado, aun así muchos de ellos siguen siendo en la actualidad trabajadores públicos ascendidos por méritos propios.

SEXTO: Estructura de poder colegiada: La corrupción se extiende con mayor facilidad cuando el poder se concentra solo en un individuo, es por ello que en Finlandia se promueve la toma de decisiones mediante el debate y el consenso. Al igual que el órgano político principal de las ciudades es la Asamblea popular (el alcalde solo es un trabajador público) el Consejo de ministros tiene mayor capacidad de poder que el Presidente de la República.

SÉPTIMO: Principio de acceso libre al poder. La posibilidad de convertirse en un miembro de alto rango de la administración y los ministerios fineses no recae en una élite intelectual formada en Instituciones de enseñanza concretas (como en Francia) tampoco en personas que puedan atraer la inversión de diferentes empresas para sufragar sus campañas (ejemplo de Estados Unidos) o en ciudadanos adscritos a organizaciones políticas que ascienden por los méritos internos dentro de su partido (caso español). En Finlandia los puestos son cubiertos por funcionarios públicos (siguiendo un baremo meritocrático) y cuya carrera está abierta a todos los fineses. El país evita, por tanto, tener que acudir a un modelo como el de España dónde los cargos de libre designación del gobierno (elegidos ideológicamente) reciben 200.488 euros anuales y se multiplican de manera oscura por todas las administraciones.

OCTAVO:  Principio de proporcionalidad en el castigo. La cuantía de las multas por violar las normas suele ser proporcional a los ingresos de los individuos y las empresas. En 2001 Anssi Vanjoki, alto ejecutivo de Nokia, fue considerado culpable de conducción temeraria por romper los límites de velocidad a los mandos de su Harley Davidson imponiéndosele por ello una multa por el equivalente a 104.000 dólares de la época. Este principio de proporcionalidad en el castigo, junto a la marca social que lleva el estar envuelto en un caso de corrupción, actúa de forma extremadamente disuasoria ante posibles tentaciones para cruzar el límite de la legalidad

Un excel.lent documental per als estudiants d'Educació per a la Ciutadania

Ahir a la nit, la Sexta va emetre un programa sota el títol "Resacón en Levante". Levante som nosaltres, els valencians.

Són 38 minuts d'imatges, de talls de veu amb Camps, Fabra 1, Fabra 2, Barberà, Císcar l'actual Number Two, i tutti quantti dels que han fet d'aquesta terra una demostració paradigmàtica del que provoca la combinació de la corrupció dels dirigents polítics amb l'atonia cívica dels ciutadans, anestesiats amb els cants de les sirenes que repetien com un mantra allò de "som els millors, tota Espanya ens enveja i tota Europa voldria viure a la nostra terra".

També apareixen persones amb trellat (alguns amb molta barra, que tot s'ha de dir), i polítics de l'oposició. Inclús algú d'aquella oposició que es mirava més el melic i les picabaralles internes que no la realitat del País.

Seria un vídeo magnífic per a Educació per a la Ciutadania, si l'actual ministre Wert no haguera decidit eliminar-la. Els estudiants dependrien molt i molt bé que és la corrupció, com es disfressen els corruptes, com enganyen als que s'encanten amb les seues mentides, i com és de nociu despreocupar-se de la gestió de la cosa pública.

Paga la pena veure'l, però s'ha de tindre en compte que és molt perillós fer-ho. Pot provocar un atac fortíssim i paralitzant de vergonya. No és que pot ferir la sensibilitat de l'espectador, és que pot fer-li-la, --dit siga en valencià col.loquial--, pasta de moniato.

Font: Escriure en l’aire

 Aci una preview:

CANSAT

Ens envien aquest correu per a que el publiquem.

Gràcies per la vostra participació:

"Aquest any sembla que no va ha ser diferent als altres.
Em refereixc a les properes eleccions.
Està clar que aci, al meu poble, Vallada, les eleccions no van a ser netes,  cosa que ja és costum.
El vot per correu és alguna cosa que en aquest poble fa mala olor, doncs no es dóna a este sistema de votació la finalitat per la qual es va crear, malaltia, *ausentismo, etc.
Aci es moneda de curs "legal", amb la qual es compren voluntats.
I és en aquest punt on jo em pregunte:
perquè necessites assegurar-te vots d'aquesta manera?
si el teu treball al capdavant de l'ajuntament és correcte  tots et votaran, no?
tens alguna cosa que amagar?

No entenc res. No entenc aquest patètic espectacle que realitzen Paquillo i Ramon Vila a la plaça, en la seu del seu partit, coneguda ara com a peixera.
Perquè és patetic i esperpentic veure com es comporten, com si foren mercaders turcs convidant al turista de torn a comprar en la seua part del basar.

Jo passava per la porta un dia i em van convidar a entrar i a

Concentració a Xàtiva contra la manipulació de Canal 9 i la corrupció de la política

 El col·lectiu Valencians amb dignitat demana que es publique al bloc la següent convocatòria:

Convocatòria de concentració ciutadana a Xàtiva

- Contra la manipulació de Canal 9: per una RTVV pública, digna, de qualitat i en valencià.

- Contra la (presumpta) corrupció de dirigents del PP i del President de la Generalitat, el (presumpte) finançament il·legal del PP valencià i la seua relació amb la trama Gürtel, l'abús de poder i el menyspreu a la democràcia i a la ciutadania.

- Contra les polítiques del desficaci, del balafiament, dels projectes faraònics, dels fastos i dels negocis dels amics de la Generalitat: per una política honesta al servici de l'interés general, racional, que atenga les necessitats socials i que prioritze la sostenibilitat socioeconòmica, el respecte al territori, el medi ambient, la cultura i les persones.

- Contra la política del caciquisme, el pessebre i el clientelisme polític que duen a terme les diputacions provincials, governades pel PP, beneficiant els amics, repartint prebendes i comprant les persones, i castigant els ajuntaments i els pobles de signe polític contrari: per un repartiment just i igualitari dels recursos i els diners públics, tots hi tenim dret.

- Per la dignitat de la política, de les institucions valencianes i de la societat valenciana. Els valencians no som com ells diuen i volen: tenim dignitat, som crítics i ens importen les coses.

Per això, vos convoquem a una concentració este divendres 1 d'abril, a les 19.30 hores, davant de l'Ajuntament de Xàtiva.

Per dignitat.

Ens veiem divendres a Xàtiva: passa-ho!

Col·lectiu Valencians amb dignitat

SERVEIS PÚBLICS

Veig als diaris que la privatització de serveis públics a la Comunitat Valenciana va creixent. Hospitals, línies de metro, serveis socials, neteja i un llarg etc. L'argument es que cal descarregar a l'administració pública de despeses, però només es privatitzen els serveis que son rendibles, el que fa que l'administració tinga menys ingressos. La suposada ineficiència de la gestió pública que justifica la liberalització, s'ha provat falsa, a la vista del desastre en quant a qualitat i preu dels serveis privatitzats (l'administració paga més i el servei es pitjor).

L'Estat de benestar es possible pels serveis públics, que garanteixen uns mínims materials com ara educació, jubilació, atur, etc. i la protecció social mes bàsica en qüestions com la sanitat, justícia o seguretat, tot al marge del mercat, posant per davant els criteris socials a l'obtenció de beneficis, sense excloure ningú, siga la que siga la seua capacitat adquisitiva. Els serveis públics, com medi per la redistribució de la riquesa, son la millor ferramenta per reduir les desigualtats socials i possibilitar l'exercici efectiu dels drets universals reconeguts als ciutadans.

La privatització anteposa criteris econòmics a la qualitat del servei. La selecció de personal es fa d'acord a estos criteris de rendibilitat. El treball es precaritza, es presta a "l'enxufisme", perquè el polític que ha facilitat la privatització, i de qui depèn la renovació de l'adjudicació, endolla a qui vol en l'empresa adjudicatària. El personal, que sent un servei depenent de l'administració devia estar preparat per a superar una oposició, es contractat lliurement per l'empresari, mes preocupat per pagar poc que per oferir un bon servei amb personal competent.

Hi ha polítics als quals açò es ve molt be. Quan mes precàries son les condicions de vida de la població mes fàcil resulta controlar-la. Hi ha cases de polítics que pareixen la casa de don Vito Corleone (així li es feia nomenar Correa, el de la Gürtel), amb desfilada de gent fent demandes d' un treball pal fill, pal nebot o pal germà. Açò es tradueix en vots captius, no sols de qui fa la demanda sinó, de vegades, de tota la família. S'inicia així un cercle viciós de treball precari adjudicat pels mateixos que el precaritzen, que son elegits de nou en cada elecció per eixe vot captiu.

El resultat es la corrupció mes absoluta de la democràcia, però que vaig a dir-vos jo que no sapieu...

TOTS NO SON IGUALS

En algun comentari d'aquest mateix blog
apareix l'opinió, molt estesa i compartida, que "tots els polítics son iguals",
però aquesta afirmació pot suportar un mínim raonament? Al meu parèixer no. No
totes les persones son iguals. Hi ha d'honrats i de deshonrats, de
decents i d'indecents,
de bones persones i de dolents. I els polítics, que jo sàpia, son persones i
per tant també n'hi haurà de tot.

Es pot adduir
que a la política no més es dediquen els dolents i deshonrats, però això
seria injust i fals, perquè moltes persones han donat la seua vida per
aconseguir una societat millor, i això també es política. Per tant cal
preguntar-se: qui son els polítics? D'açò es poden escriure milers de pàgines,
però be, resumint molt podem dir que a la política sempre s'han dedicat els
prohoms de cada societat, fins que l'evolució social ha dut a la participació
de tots els ciutadans mitjançant el vot i la possibilitat de cada home o dona de
ser candidats. Açò es diu democràcia, el sistema polític que fins ara presenta
mes avantatges i menys inconvenients per a facilitar la convivència entre grups
humans amb interessos confrontats. La democràcia permet que la ciutadania trie
els menys dolents dels candidats, per tant si ens governen deshonrats es perquè
els em triat. No em de queixar-nos sinò triar altres.

Dir que tots son iguals es demolidor per a la
democràcia. Porta a no participar o, el que es pitjor, a mantenir en el poder
als corruptes perquè "si son tots iguals
que mes dona...". Però es pot demostrar que això no es de veres. Es cert que no
es pot evitar que hi hagen corruptes, però sí que es pot perseguir eixes
pràctiques. En 1995 es va crear la Fiscalia Anticorrupció amb la finalitat de
perseguir pràctiques fraudulentes. El govern d'Aznar la va buidar de
contingut (l'hemeroteca
recull les queixes i demandes del fiscal Villarejo en l'època fins que el va
destituir ) el que va permetre l'expansió de xarxes corruptes per
aprofitar-se'n dels diners públics, es a dir, el diners de tots nosaltres.

Amb la victòria de Zapatero i la seua política
de "impunidad cero", la Fiscalia Anticorrupció es va dotar de personal i diners
per a fer la seua feina. El resultat no s'ha fet esperar: Gürtel, Forum,
Malaya, Palma Arena, Millet, Andratx, Estepona, Ejido i molts casos mes, sense
importar de quin partit son els corruptes, han eixit a la llum i estan en mans
de la justícia. Tots no son iguals, hi ha polítics que permeten la corrupció i
hi ha d'altres que la persegueixen. Encara que hi haja demagogs que diguen que
ara hi ha corrupció i abans no, crec que cal alegrar-se de veure com cauen a
mans dels jutges els que volen enriquir-se a costa dels diners públics. Abans
ho feien amb tranquil·litat però ara saben que l'Estat està pendent del que fan
i poden caure.

En tot cas el que no té sentit es votar a gent
manifestament corrupta quan pots triar-ne altres. Perquè tots NO son iguals, a
banda de la justícia, el corruptes deuen patir el càstig de la ciutadania. Ens
mereixem una societat decent amb polítics decents, i està a la nostra ma.