Vergonya, cavallers, vergonya- fa referència, segons el Llibre dels Feits, a unes paraules de Jaume I quan reptava l’honor dels seus cavallers que no es decidien a tirar endavant a la complicada batalla de Portopí durant la conquesta de Mallorca. Però, com s’explica al vídeo, també serveix, als moments crítics que vivim, per encoratjar la gent del poble a no combregar amb rodes de molí, a fer front a la desvergonya de manera activa, exigint responsabilitats, si més no, polítiques.
Cal exigir vergonya a tots els ciutadans però, especialment, als polítics que utilitzen la mentida per aconseguir vots sabedors que, una vegada elegits, tenen quatre anys de tranquil·litat per fer el que els vinga en gana. La mentida, en totes les formes, és una de les pitjors indignitats dels polítics, doncs traeixen el manament que democràticament dipositen els votants en els seus representats. És per això que, als països amb tradició democràtica, la mentida té un preu molt alt a les urnes. Als Estats Units, a França, al Regne Unit, és a dir, a les societats amb tradició democràtica, un polític mentider ha de retirar-se de la política doncs no hi haurà ningú que li torne a votar.
Però al nostre país, potser per la llarga tradició de poder autoritari, la mentida queda impune quan no gratificada. Les promeses electorals queden en paper mullat a la mateixa nit electoral. Fer el contrari del que s’ha dit, justificant-ho amb fintes verbals que ratllen el ridícul o adduint allò de “donde dije digo digo Diego”, sol ser habitual doncs no té cost electoral. Estem cansats de veure partits que omplin les llistes electorals de candidats imputats per casos de corrupció i guanyen per majoria, o càrrecs electes amb gestions descaradament dolentes i nefastes per al interès dels ciutadans que són repetidament elegits. Sembla que, com en un món al revés, la corrupció, el balafiament i la mala gestió aporten més vots que el treball rigorós, mesurat i decent.
Una societat que deixa impune la mentida en els càrrecs públics electes és una societat sana? Si no castiguem les mentides i els incompliments dels polítics, si no exigim que complisquen els compromisos amb l’electorat, per a que ens prenem la molèstia d’anar a votar? I si votem exercint el nostre dret i deure ciutadà, per què no som conseqüents i exigim que complisquen les promeses?
Comptant amb la curta memòria del poble i veient com resulta de barat enganyar l’electorat, el nostre alcalde no ha dubtat en mentir a tothom durant la campanya electoral per tal d’aparèixer com un home íntegre, just, un home de paraula, i una vegada aconseguida l’alcaldia trair als regidors amb els que havia signat un pacte davant notari, a la resta de candidats de la seua pròpia llista, als seus votants i a tots els que pensem que, en democràcia, la veritat, la dignitat i la decència han de ser valors imprescindibles en els servidors públics.
Els que creguem que la democràcia no acaba amb el vot, que cal exigir responsabilitats i compliment de les promeses i que les mentides han de tindre un alt cost per al mentider, tinguem l’oportunitat de manifestar el nostre fàstic per la indecència i la immoralitat de l’actuació de l’alcalde, el proper dissabte 24 de març a les 12 hores davant l’Ajuntament, per cridar-li a tothom “vergonya, cavallers, vergonya!!”
Iron Maiden
