Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xarrada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xarrada. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de gener del 2010

Xarrada Serra Grossa: El Poble Saharaui ARA

“Una mujer como yo, agotada por la tortura de las mazmorras secretas, por el sadismo de los verdugos y la insolencia de personas desagradecidas, no ha tenido otra vía para enfrentarse a la venganza ciega que no sea la de empujar con sus fuerzas reunidas, o más bien con lo que queda de ellas, para decir no; no a la continuidad de la represión de los inocentes, no a la confabulación contra los defensores de derechos humanos saharauis y su enjuiciamiento por un tribunal militar; no a que se les endose la acusación de “inteligencia con el enemigo”, no a que sean arrojados entre las paredes de una cárcel y que sufran un letal aislamiento del resto del mundo; no al abandono de presos políticos saharauis que mueren en silencio en las cárceles marroquíes a causa de graves enfermedades crónicas ¡No y basta ya! Son más de treinta años de una tragedia que convirtió los sueños de mi pueblo en pesadillas, pesadillas entre la diáspora y el paradero desconocido de cientos de desaparecidos”. (Aminatu Haidar)

Taula Redona a càrrec de Al-Amal, ONG.

Dissabte, 30 de gener, 19’00 hores
Al casal de Serra Grossa, carrer Sant Joan (Vallada)
Entrada lliure

dimecres, 24 de juny del 2009

Passivitat i indiferència. (Segona part.)

Ahir de vesprada tingué lloc a la casa de la cultura, concretament al local de les ames de casa. -Molts de vosaltres sabeu que no és un local gaire gran-. La conferència El paper de la família en les drogodependències.

Vaig arribar amb una mica de retard, així que la gent ja estava asseguda. En principi en vaig sorprendre del nombre, i es que clar, el tema es força interessant, però no m'enssenayare en la vida. Per què m'havia de sorprendre? Si al Centre excursionista passava el mateix quan feiem un acte públic? Erem 5 persones comptant-ne una de l'ajuntament. O siga que no anaren ni una mínima part de les ames de casa.

Què en pensaria la assistenta social? Què som un poble on no els interessa el tema? Què passem de tot?

Ella al cap i a la fí cobra el mateix si en som 5 com 50, però o m´ho pareixia a mi o els seus ulls reflectien un nota de frustració.-No és per a menys-.
Què passa,? Què els pares d'este poble tenent tanta informació al respecte que no cal que hi hanaren?

¿No hi ha cap pare que encara que haja tingut els seus flirtejos amb drogues com el tabac, l'alcohol o altres drogues es preocupe de recabar informació per a trasmetrer-la als seus fills?

Pense que amb esta actitud de passivitat i indiferència tot el que estiga subvencionat anirà endavant, però si els diners han d'eixir d'associacions o l'ajuntament no es farà res.