Una altra dita relacionada que sempre he sentit per casa és "Entre la falç i l'era, està la fam vertadera", (hi ha qui diu gavella en comptes d'era) i te la seua explicació en què hem arribat al temps en què els pobres han esgotat les reserves de cereal i encara no disposen de la nova collita.
I si, igual a hores d'ara puga semblar una cosa estranya, de països llunyans, però a Vallada s'ha patit fam i no poca. També set, no tant per a les persones, però sí per als conreus, que fins no es va trobar aigua a Boquella, érem un poble eminentment secà, depenent totalment de les arbitrarietats de l'oratge.
El dia de Sant Joan era un altre dels dies què servien per a pronosticar l'oratge, segons m'agüelo Salvador, el més eficaç. I es que depenent de l'oratge que faça en este dia, aixina serà l'any vinent, cadascú fila més prim i segueix l'oratge quasi al minut i n'hi ha qui es conforma en que faça un poc de llevantet per pronosticar pluges. En principi llevantet i no massa calor, a veurem que passa...
Aquest és un cant de batre del Cançoner de la Província de València Vallada recollit a Vallada pels anys 70:
