Presentació del documental "Mengem SA"

Des de l'Assemblea de Joves de Vallada, us volem convidar a totes i a tots a acompanyar-nos en la presentació del documental "Mengem SA" del Col·lectiu Audiovisual Melderomer, que tindrà lloc el dissabte dia 22 de desembre a les 19h al Centre Cultural Juvenil de Vallada.

"Mengem SA" parla sobre la situació de l'agricultura al País Valencià i les possibles alternatives a l'actual sistema agroalimentari. El reportatge compta amb entrevistes a activistes, llauradors i organitzacions que treballen des de fa anys per promoure l'agricultura ecològica i la sobirania alimentària.

Us deixem el tràiler del documental:

VINE I PARTICIPA!

LA CAMBRA FOSCA

Hola poble de Vallada!

Després de feia ja un temps, torne a la càrrega amb este xicotet documental.

Pot ser només puga interesar als ftògrafs, ja que hi apareix Jordi Gual, jo ho recomane per a tots els públics ja que s´hi mostra una relació pare-fill poc habitual.

Tots som el reflexe, en una o altra manera de l´entorn on hem crescut. En un àmbit creatiu, on les barreres no existeixen, és molt més fàcil no lligar-se, no creure que som capaços de realitzar grans treballs personals.

La filla de Jordi, és una gran demostració d´açò i jordi, un exemple.

Espere que ho disfruteu!

Bon agost!

15 Dies a l'Agost

El Curtmetratge “15 dies a l'agost”, una reflexió sobre el treball i les vacances

No cal dir que el ritme de la vida actual és esgotador. Es treballa tot l'any sense respirar, amb una pesada càrrega d'estrès i poca vida personal. Per això, val la pena preguntar-se: per a què?. El curtmetratge d'avui ens convida a reflexionar precisament sobre això.

“15 dies a l'agost” ens parla sobre si és necessari viure per treballar o treballar per viure. Si aquests esperats 15 dies de vacances són una extensió de la nostra vida o es converteixen finalment en el nostre únic al·licient.

Produït per Tropofilms i dirigit per Edu Glez, aquest curtmetratge va guanyar el primer premi del certamen Triminuto. Amb la dolça locució de Pablo Álvares i la música d'Óscar Benas, “15 dies a l'agost” és una interessant proposta visual, on el seu valor primordial radica en el contingut que ens convida a pensar sobre el veritable sentit de la vida. No te'l perdes!

Entrevista a José Luis Sampedro

Aquesta setmana vos deixe amb una entrevista que Iñaki Gabilondo li fa a José Luis Sampedro en PORelfuturo de los jóvenes a la Cadena Ser el passat 17 de Juny.

L' escriptor i humanista ha aportat tota la seua experiència als joves. Il·lusionat des del principi amb el moviment 15-M, al que recolza, ha resaltat la importància d'un pensament lliure i crític. "Jóvenes, estáis amargados y desconcertados, pero ahora estáis presentes", ha concluit emocionat

Per a saber més sobre José Luís Sampedro feu click ací.

"LA ISLA DE LAS FLORES"

Hola! molt bon i calurós estiu per a totes i tots!

El què són les coses...donava per fet que este documental ja havia sigut publicat, i hui, remirant la llista de la mediateca he observat que no.

"Ls isla de las flores" relata la vida d´una tomaca....

Per a mi, és un documental fet per a extraterrestres, o per a aquells humans que són capaços d´analitzar als humans amb ulls extranys.

És una dura crítica a la societat de consum, amb una visió satírica. Apte per a tots els públics.

Cap persona pot sentir-se ofesa.... a no ser que els moleste les diferenciacions que rebem de la resta d´animals com, el polse oposable.

A gaudir! Bona setmana i bon estiu!

"LOS NIÑOS DE LA ESTACIÓN DE LENINGRADSKY"

Hola, bon dia de nou!

Este documental, fet a l´any 2004 i dirigit per Hanna Pollak i Andrzj Cleinski, mostra en 35 min. una de les realitats més crues que podem trobar al món de la infància.

Temps subejctiu, poden ser els 35 min. més llargs que recordeu.

I vullc compartir-lo amb vosaltres per què, sentint-ho molt és real, sentint-ho molt no tracta de terres llunyanes. Està basat en Rússia, però és un cas que ocorre per tot arreu.

No està relacionat amb el nivell econòmic del país, no ve de la mà del nivell de "desenvolupament" (paraula tan mentidera en tants aspectes)... en fi, un tema que per a mi és crucial, és indignant ja que toca una de les que, per a mi, són les bases de qualsevol societat: ELS XIQUETS.

No estic mentint si dic què este és el documental més dur que he vist mai. També dec recomanar a aquelles persones molt sensibles i que en imaginar-se les coses tenen prou, que no el vegen.

No és un documental gens agradable i te du a pensar quan acabes...i jo què puc fer? encara estic capgirant-me per trobar una resposta...

Sí, és una cosa històrica, el Lazarillo de Tormes, ja era un xiquet del carrer. Però és tan fàcil pensar que el segle XXI pot portar també, entre tants i tants descobriments científics, el descobriment de la sensibilització humana, el sentiment de l´empatia, de l´amor...El sentiment d´una societat que es preocupa per els seus fills i que els ensenya la vida d´una manera humana.

Estic en contra del sobreprotegiment dels xiquets, però em pareix tan salvatge tan inhumà que el món puga permetre que xiquets de menys de 15 anys moren al carrer, siguen violats, prostituits, puguen no sentir el que és un abraç dels seus pares, un abraç d´un adult que et cuida...

El més dur, d´entre totes les durícies, es sentir-los nomenar a les seues mares com una imploració, com un desig, un somni...

En fi, com sempre, espere que ens vaga com a reflexió.

Los niños de la estación Leningradsky por quomodo

Ací vos deixe una pàgina que reflexiona sobre el documental:

http://asociacionlosgansos.blogspot.com/2010/08/documental-los-ninos-de-la-estacion-de.html

Bona setmana.

"La luna en ti"

Hola de nou!
Continuant amb el meu propòsit de tractar temes un poc transversals, més marginats o temes que per raons socials no estan al punt de mira, esta setmana vull nomenar-vos un documental que deuria entrar en el decàleg de qualsevol dona.
La menstruació.
Tema repudiat, tema tabú, tema que no deu ser tema. Un fet, una realitat, natural com la vida, la raó principal deque hi haja vida.
Diana Fabiánová, es va plantejar algunes de les preguntes que qualsevol dona pot haver-se fet: per què la regla ens fa mal quan en realitat estem bé?
Este, és el començament d´una investigació, amb tocs d´humor, que intenta fer-nos vore les possibles raons, les possibles eixides.
Estudis demostren que en un temps determinat (per exemple tres mesos) un home te els mateixos daltabaixosemocionals que una dona. Sols que una dona, té estos daltabaixos més controlats, perquè formen part d'un període cíclic.... curiós, veritat? Tot el contrari al mite sexista al qual acusem tots els trastorns emocionals i hormonals a la menstruació.
No neguem que és part de la nostra feminitat.

Arrere ha quedat el mite que prohibia que les dones que estagueren amb el periode es banyaren...però a dia de hui encara estem bloquejades per tantes i tantes llegendes urbanes, per publicitats enganyoses, per productes que ni molts menys estan fets i pensats per al bé de la dona.
No permitim, perquè està a les nostres mans, que puga tindre les etiquetes de ser una cosa bruta, desagradable... deixem-nos escoltar a les dones que accepten i disfruten de cada moment de la seua sexualitat, perquè negar el que som, només ens pot portar al conflicte.

Vos deixe l´enllaç del trailer, també podeu trobar-lo per a descarregar en alguns enllaços.

I ací vos deixe algunes pàgines que fan referència al documental:

http://www.diariosur.es/20100418/local/festival-malaga/documental-luna-invita-viaje-201004181407.html

http://www.yorokobu.es/la-luna-en-ti-mil-y-una-formas-de-ver-la-regla/

http://asociacionsina.org/2010/06/14/“la-luna-en-ti”-documental-sobre-feminidad-y-menstruacion/

Espere que al mens ens faça reflexionar un poc, que sempre va bé!

Bona setmana!

¿QUÉ TIENES DEBAJO DEL SOMBRERO? "QUÈ TENS BAIX DEL BARRET?"

Entre agitaments socials i moviments polítics que es podien trobar en qualsevol part del carrer, la setmana passada, vaig tindre un regalet sorpresa que corria de la mà de el canal de tv2.
Un documental meravellós en quan a continguts i continent.
És necessari per a quasi tots, normalment, la sort que tenim per tot el que ens rodeja.
És necessari que ens recorden que tots som iguals...tots tenim inquietuds, tots tenim la necessitat, com a ésserssocials, de comunicar-nos, de fer-nos sentir... i a voltes hi han sectors de la societat que viuen sense este dret fonamental.
En el doc. ¿Qué tienes debajo del sombrero?" trobem una història increïble ubicada en un centre on diverses discapacitats ( físiques i mentals) troben un punt de fuga en l'art.
No sóc una crítica d'art, només una simple estudiant de les Belles Arts que m'atrevisc a fer introspeccions encosetes i, sens dubte, el que vaig trobar al documental pot menejar l'interior de qualsevol persona.
Com sempre, recomane que no se perdeu esta fabulosa història en la que, els més sensibles ( com jo) tindreu el gust de deixar esbarar-se alguna llagrimeta.

Ací vos deixe alguns fragments que he trobat a youtube per a que a les persones que els pique la curiositat després el busquen complet.

Sinopsis: http://www.juliomedem.org/filmografia/sombrero.html

Molt bona setmana!! Espere que vos encante!

El segle del jo: Màquines de felicitat

Ja sabem que no és dimecres (dia de documentals al nostre bloc), però com que plou i la gent estarà tancadeta en casa, pot ser a algú li agrade aquest interessant documental de la BBC:

El Siglo del Yo: Máquinas de Felicidad

L'origen de les migracions modernes

L'origen de les migracions modernes és una interessant conferència del reconegut economista i activista per la justícia i la pau, Arcadi Oliveres, què de segur vos deixa bocabadats a més d'un. Una xarrada directa i esclaridora sobre com funciona aquest món, com diu ell "governat per delinqüents". Declaracions i acusacions sense cap pel en la llengua, que ferixen l'orgull dels ciutadans d'apeu i atempten allà on més dol, als "llops amb disfreça de caputxeta roja" que més mal provoquen a la societat.
Teniu que veure'l!





Idees que es poden extraure dels vídeos per resumir-los: (font: Diari d'avord)

—Segons un recent informe del Senat estatunidenc, a Guinea Equatorial (antiga colònia espanyola) tenen una renda per càpita de 500$. L'empresa Exxon-Mobil (la que extreu el petroli allà) hi genera uns beneficis tals que, en cas de repartir-los entre els seus habitants, la renda per càpita dels guineans pujaria fins als

I have a dream...

En memòria de l'assassinat de Martin Luther King, el 4 d'Abril de 1968, vos deixe amb el video del seu discurs més famós, un discurs polític que sobre tot ens fa reflexionar sobra la condició i els drets humans i que deuria de ser inspirador del que els nostres representants públics han de dir-nos durant els pròxims mesos.

Part 1


Part 2

Menjar S.A.

Aquesta és la traducció aproximada de “Food Inc”, el revelador documental que lluitarà per un Oscar el proper 7 de març (2010). Es tracta d'un “documental de combat”, a l'estil dels de Michael Moore, centrat en aquest cas en les entranyes de la indústria alimentària nord-americana i en l'estela del que albirem en els llibres “Fast food Nation” i “Un detectiu en el supermercat”. De fet, els seus respectius autors –Eric Schlosser i Michael Pollan- apareixen en “Food Inc” per denunciar que les granges s'han convertit en fàbriques i que la cobdícia d'un grapat d'empreses està emmalaltint als ciutadans…i no només als americans: una de cada tres persones nascudes després de 2000 seran diagnosticades amb diabetis, un de cada dues entre les minories, no per casualitat els més pobres.

En les baldes del supermercat americà mitjà poden trobar-se 47.000 productes, la majoria d'ells processaments, generant una “il·lusió de diversitat”, en paraules de Pollan. En realitat, mitja dotzena de corporacions fabriquen la majoria d'aquests productes, “que semblen aliments però que no ho són”, segons el periodista.

El procés simultani d'industrialització de la producció alimentària i concentració empresarial va tenir el seu origen, com no, amb McDonald’s. L'expansió de la cadena dels arcs daurats es va basar en l'extrem abaratiment dels menús, la qual cosa va implicar la hiperespecialització dels seus empleats i la simplificació al màxim de la seva oferta. La pressió en els marges va passar als proveïdors, que van aplicar les economies d'escala a les seves pròpies cadenes de producció. Així van sorgir monstruosos escorxadors com el de Smithfield Foods,...

Per poder vore'l feu click en aquest enllaç

Títol original: Food Inc.
Nacionalitat: USA
Génere: Societat
Director: Robert Kenner
Any: 2008
Calificació moral: No Rec. Menors de 13 años

Documental: EL PARTO ORGÁSMICO

Este, és un documental diferent....
Pot ser no recomanable per a molta gent sensible, amb poques ganes de saber que les coses, no són sempre com deien ser...o que al menys, hi ha una llumeneta que ens diu que pot ser diferent.

Ja fa uns anys, vaig veure un documental que feia referència al tema de poder parir sense dolor. No és que unes persones se'ls haja ocorregut, hi han persones que han dedicat la seua vida al tema.

En esta pàgina, podeu llegir al respecte:
http://sites.google.com/site/casildarodriganez/parto-orgasmico-testimonio-de-mujer-y-explicacion-fisiologica

I en este bloc, també podeu trobar molts enllaços relacionats
http://miblogbydefault.blogspot.com/2011/01/parto-orgasmico-orgasmo-duranteen-el.html

Pot ser hi haurà gent que s'escandalitze pel fet de que la paraula orgasme estiga junt a part, però si ho pensem bé, el moment de donar a llum, més que un dolor, deuria ser un plaer....clar, tots deguem saber que la sanitat no està preparada per a rebre la vida de la manera que es comenta al documental, sinó molt més mecanitzada, impersonal...

Per a finalitzar, dedicar tota esta informació a totes les dones, de vallada i fora, per a que difongueu tot allò que s´amaga... al món, encara no els interesem del tot, i que açò no es conegas la proba...

A gaudir! (recordeu que més cap abaix, si feu click en "més informació" podeu veure la resta de l'entrada i els demés vídeos).


Parte 1

Obsolència programada

Un documental sobre obsolescència programada, o el que és el mateix, la reducció deliberada de la vida d'un producte per incrementar el seu consum.

Bateries que es 'moren' als 18 mesos de ser estrenades, impressores que es bloquegen en arribar a un nombre determinat d'impressions, bombetes que es fonen a les mil hores... Per què, malgrat els avanços tecnològics, els productes de consum duren cada vegada menys? Vols saber on acaben?

Comprar, tirar, comprar

¿QUÉ ES SER MUJER?

Sinopsis

El canal televisiu Antenne 2 va plantejar a una sèrie de cineastes la pregunta: ¿Qué és la dona? Agnès Varda ofereix a través d´este cine-tract (pamflet fílmic) algunes de les respostes possibles. Sobre un fons blanc, diverses dones van prenent successivament la paraula per a denunciar mites opresius entorn de la feminitat i escenificar un repertori de possibilitats encara per explorar. ¿Com podem viure el nostre cos? ¿Com podem viure el nostre sexe?

(Extret i traduït de la pàgina web Punto de vista festival)

ELS SEUS ORÍGENS

El moviment feminista, té els seus orígens en els anys seixanta, desenvolupant-se paral·lelament, però no d'igual manera i, EUA i EU.
En la nostra mateixa Europa, la lluita feminista o igualitària prenia camins diferents, destacant entre ells els moviments realitzats a Finlàndia, amb Associació 9 (fundada en 1966), en la qual tant homes i dones actuaven junts, procurant rebutjar la divisió social entre treball i els rols predeterminats de cada sexe per una mica més equitatiu i funcional.
A França, en la dècada dels 70, arran dels moviments estudiantils de maig del 68, es va formar aquest afany d'igualitarisme prenent diferents veus:
-el feminisme revolucionari.
- el feminisme sindicalista.
- el feminisme igualitari.

Sense tenir una intenció política directa, aquests moviments van moure masses, despertant el que va anar per aquell temps el detonant que va donar llum al que avui les dones tenim bestiar, sabent que la lluita per la igualtat no ha acabat.

Agnés Varda és una directora de cinema nascuda el 30 de maig de 1928 a Brussel·les, Bèlgica. Viu i treballa a París. És considerada per alguns crítics de cinema la <<àvia de la Nova Ona>> (Nouvelle vague) i una de les pioneres del cinema feminista.

(Font biogràfica Wikipedia)

23 F

Aprofitant l'avinentesa de la data d'avui, el documental d'avui és breu, però convida a la reflexió tant a aquells que per la seua edat encara no hagen vist mai aquestes imatges, com per als que ja les han assumit com part de la seua història.

El 23 de febrer de 1981, la jove democràcia espanyola va viure la seva prova més difícil. Militars nostàlgics de l'antic règim van protagonitzar un intent de cop d'Estat que va poder haver acabat en un bany de sang o una nova dictadura. El resultat final va ser la consolidació definitiva del sistema democràtic.

Tot va començar a les 18.23 hores, quan un escamot de guàrdies civils al comandament del

Educació embotellada

(gràcies a Hipatia i Marietta per cedir-me el seu espai dels dimecres-documental, aquesta setmana)

L'altre dia vaig tindre una conversa interessant amb una mestra d'infantil, de la què no vaig traure cap descàrrec.

Tot va començar quan la vaig escoltar parlar amb orgull, del "sistema" que du a la seua classe, amb xiquets de 3 anys, per a que beguen aigua a classe.

Així, de primera, ja sona extrany... no?

Doncs be, la cosa pinta de la següent forma:

Tal i com va establir aquesta mestra a principi de curs, cada setmana, els pares d'un dels xiquets de classe, s'encarreguen de comprar

THE CENTURY OF THE SELF"

"El segle de l'individualisme"

Esta ja és a tercera i última entrega de la primera part (recordeu que ja diguerem que e documental consta de 4 parts) de EL SEGLE DEL INDIVIDUALISME.

Esperem que continueu amb els següents que, com no aniran desvelant-nos els misteris de la societat que tan bé coneguem.

PART 5ª DEL PRIMER DOCUMENTAL

PART 6ª DEL PRIMER DOCUMENTAL

Moltes gràcies Vallada City per crear un espai on compartir, i moltes gràcies a les personas que hi participen.

Marieta

El segle de l´individualisme

THE CENTURY OF THE SELF"

"El segle de l'individualisme"

3ª i 4ª part del primer documental titolat: EL SEGLE DE L´INDIVIDUALISME.

La pròxima setmana, vos enllaçarem amb els dos fragments restants que donaran per conclós el primer documental de la sèrie de quatre. Tots els podeu trobar on-line.

PART 3ª DEL PRIMER DOCUMENTAL:

PART 4ª DEL PRIMER DOCUMENTAL:

Esperem que vos agraden!

Marieta

El segle de l'individualisme

THE CENTURY OF THE SELF"

"El segle de l'individualisme"

Este documental produït per la BBC anglesa, és una resenya que no deu pedres qualsevol ull crític. Importantíssims apunts ens permeten vore amb claredat com les mases hem sigut condicionades, manipulades i utilitzades des del s. XX, pasant per la invenció de la psicologia de mases, la societat de consum...tota una tramolla de peripècies que inunden a dia de hui el subconscient de tots nosaltres. Partint del psicoanàlisi de Freud, passan pel seu nebot Eduard Barneys, creador de la publicitat.

El Poder, manipulador, exposat de forma clara, contundent i real.

Sense cap dubte, un documental que tots deuriem de vore, però mai deixant-mos dur massa per la publicitat que també ens vol vendre....com tots.

Com que està dividit en sis parts, comencem amb les dos primeres que tenen una durada d'uns 20 minuts en total.

Marieta

Part 1ª

Part 2ª