Ostracisme

L'Antiga Grècia continua sent, avui en dia, una font inesgotable de saviesa i coneixement de les fortaleses i debilitats del ésser humà i les relacions socials. La producció literària, filosòfica i humanística que ens ha arribat són el material amb el qual s'ha construït la cultura occidental. També en l'ordre polític. La democràcia, que ens ha costat mil·lennis reconstruir, era la forma política d'Atenes. Entre les diverses lleis i institucions de la democràcia de la Grècia clàssica hi havia una ben pràctica i curiosa: l'ostracisme. Una manera que tenia el poble de lliurar-se de tirans i gentola poderosa indesitjable. 

A la ciutat s'emmagatzemaven les collites i els ciutadans acudien a per gra durant l'hivern. Era l'època que es reunia l'assemblea i, entre altres assumptes, els ciutadans votaven amb un tros de ceràmica dit “óstrakon”, procedent de les deixalles dels alfarers, que semblaven conquilles d'ostra per la forma còncava i contorn irregular (d'ací “ostracisme”). A l’òstrakon escrivien el nom de l'individu al qual volien retirar els càrrecs públics i enviar al desterrament, per considerar-lo dolent pel bé públic. Si un nom rebia una majoria absoluta de vots, la persona votada havia d'abandonar la ciutat en un termini màxim de deu dies i no tornar durant deu anys. Era una manera força efectiva per protegir-se de tirans i governants dolents.

Va ser Clístenes, al segle V aC, qui va introduir la llei ostracida per a que qualsevol ciutadà amb excés de poder o massa ambiciós, que es considerés un perill per la democràcia, poguera ser expulsat de la ciutat. Dos mil cinc-cents anys després, la nostra democràcia no és capaç de llevar-se de damunt els governants que estan desfent la societat construïda amb la suor i la sang dels treballadors i posant en greu perill la democràcia. Ni tan sols hi ha una via democràtica per a poder evitar que un mentider, incapaç i bròfec, continue arruïnant un Ajuntament en fallida, havent solucions tan simples com les practicades pels antics gecs. 

La nostra civilització ha avançat molt en la tècnica però en tot allò que té a veure amb el coneixement dels éssers humans, la cultura i la política, encara tenim molt a aprendre d'aquells que votaven amb óstrakon o conquilles d'ostra. 

Iron Maiden

Fixeu-vos en aquest blog

Fixeu-vos en aquest blog on pot escriure qui ho desitge per expressar el que vullga. És un magnífic tauler d'anuncis: cursos, restaurants, actuacions, festa, etc. però no hi ha res que indique el que de veritat està passant la gent d’un poble amb un deute que no pot pagar i uns gestors municipals incompetents. O potser sí, i Vallada és un poble amb un alcalde que compleix el que promet, amb activitat econòmica que ocupa als ciutadans en edat de treballar; amb pares que tenen la tranquil·litat de tindre una educació de qualitat per als seus fills; amb joves que estudien el que desitgen independentment del poder adquisitiu dels pares i tenen un futur esperançador; i gent major que gaudeix de tranquil·litat per la seguretat de les pensions que han pagat durant tota la seua vida, perquè la sanitat pública és cada vegada millor i, quan siguen dependents i no puguen valdre's, les autoritats no els deixaran a la seua sort. 

Açò no és, desgraciadament, el que es percep en l'ambient general del poble. Inactivitat, tristesa i, el que és pitjor, conformisme i passivitat es mastega al carrer, al bar, a les cases. El conformisme i la passivitat ciutadana és el que busquen els enemics de la democràcia perquè permet l'arbitrarietat, la corrupció, la iniquitat i la injustícia.

Fa dos anys que un mentider, indigne del càrrec que ocupa, va rebre l'alcaldia del poble gràcies a un pacte, signat davant notari, pel qual es comprometia a deixar el govern del municipi a la representant del PSOE als dos anys. A partir d'avui hauríem de tindre l'alcaldessa que es va pactar però aquest ser vil va tardar pocs mesos en llevar-se la careta d'home just i de paraula, i va mostrar-se com en realitat era: un bròfec dèspota que va tirar al fem la seua paraula empenyorada, trencant l'acord amb els regidors que exigien transparència i democràcia davant l'autoritarisme i arbitrarietat del bròfec.

Aquest procés ha sigut possible gràcies al recolzament dels regidors del PP que, empassant-se els insults i baixeses que el bròfec els havia proferit, han trobat la manera de continuar amb les mamandúrries de l'equip de govern per a desgràcia dels valladins. Si en legislatures anteriors ja havien enfonsat el poble amb un deute inassumible, en aquest últims mesos han continuat cavant cap avall fent el forat més gran amb incompetències i accions dolentes que ja estem pagant tots. 

Mentre els esforços per fiscalitzar als governants i informar als ciutadans, per part de l'oposició, no troba el suport ni l'alè necessari per continuar treballant. La passivitat ciutadana facilita el mal govern i debilita la democràcia perquè desmoralitza a qui ha de controlar al poder. La democràcia perd la seua eficàcia si els dipositaris del poder real, els ciutadans, s'inhibeixen. Així els poders fàctics del poble poden fer el que els vinga en gana sense que ningú alce la veu. Fixeu-vos, sinó, en aquest blog on pot escriure qui ho desitge per expressar el que vullga. 

Iron Maiden

La dreta com déu mana

Un dels avantatges de tindre un blog com Valladacity és que funciona com un tensímetre, mostrant la tensió ciutadana i els batecs socials del poble. Els darrers mesos les gràfiques vitals han sigut pràcticament planes. Només alguna bategada aïllada ens permet pensar que el cos social valladí no és mort, que encara respira. El comentari indignat de “la paca”, al vídeo dirigit als votants del PP, és una d'aquestes bategades que expressa el que pot pensar una part de la gent, potser poc avisada, atenent als arguments utilitzats.

El comentari recorda accions i declaracions desgraciades de dirigents del PSOE però cal recordar-li a “la paca” que els votants socialistes van castigar aquest comportament i per això van perdre les eleccions de manera tan aclaparadora. Ara qui governa, qui fa i desfà, és el PP, i és a aquest partit al que cal demanar explicacions i exigir accions positives per la societat. 

Diu “la paca” que “a mi,personalment no em donen cap pena”, referint-se als desnonats, el que no diu gran cosa de la seua humanitat. No ser sensible a la desgràcia del proïsme argumentant que la culpa és d'un o d'altre partit, no sentir empatia i solidaritat amb les víctimes la injustícia i del abús dels poderosos, és una mostra d'ignorància o de fanatisme, que és la pitjor forma d'ignorància. 

Però el pitjor de tot és el últim paràgraf, on diu que no és del PP ni del PSOE però reclama una “dreta com deu mana” que ens lliure de la immigració il·legal que sembla ser l'origen de tots els mals. Cal recordar que la dreta d'aquest país ha sigut sempre “com déu mana”, i així ens va. “Dios, Patria i Rey” ha sigut la tríada sobre la que s'ha basat el control ideològic del poder, així que déu ha beneit abusos, injustícies, assassinats i genocidis en nom de la Pàtria, amb la col·laboració, de dubtós patriotisme, d'alemanys, italians i moros. Actualment és la política “como dios manda” que aplica Rajoy la que ens ha enfonsat en un forat del qual no s'albira cap llumeneta. Sense llevar la part de responsabilitat que li pertoca, i que la ciutadania l’hi ha fet pagar apartant-lo de la política, culpar a Zapatero de la crisi que les polítiques “com déu mana” han provocat a Europa és, simplement, ridícul. En tot cas qui governa des de fa any i mig és el PP, i és a qui governa a qui cal exigir solucions.

La xenofòbia és un argument recurrent, per amagar els veritables problemes originats per la lluita de classes, basat en fal·làcies. No és cert que els immigrants tinguen més drets que els espanyols. Ni tan sols els mateixos. Però ara, quan la política de dretes “com déu mana” està forçant a milers de joves a l'emigració, és molt més perillós que mai propagar l'idea de la xenofòbia. Cada vegada són més els espanyols que emigren a Europa i a Amèrica del Sud, com fa poc els “sudaques” venien a Espanya. Uns i altres són treballadors que volen treballar per poder viure millor, i no són responsables de gestions i polítiques dolentes, ni de la corrupció que ha corcat el cos social.

Insolidaritat, poca informació, i repetir els arguments masegats, que emmascaren una ideologia amb olor a encens que malparla dels immigrants mentre se'n aprofita de la seua força de treball barat, no és, al meu parer, la millor manera d’afrontar la desesperada situació de milions de persones afectades pel despotisme dels qui tenen els diners. 

Iron Maiden

El gusanito de la conciencia

Gran part de la ciutadania s'estranya de la quantitat de corrupció, mentides i poca vergonya, que ompli cada dia els noticiaris dels mitjans de comunicació i destrueix les vides de milers de persones. Entre la gent major podem escoltar expressions com: com poden fer això? No tenen consciència? Entre els més joves, però, no causa tanta sorpresa, tot i que són els més perjudicats per les polítiques mampreses pel govern. Per què passa això?

Potser perquè en la llarga nit de la dictadura s'utilitzava la consciència com un element de control social. Molts recordaran les apel·lacions al “gusanito de la conciencia”, aqueix remordiment que provocava actuar malament o tan sols tindre mals pensaments, especialment entre els xiquets i adolescents. La culpa ha sigut una ferramenta fonamental per debilitar i controlar el poble. Els mateixos que predicaven la caritat i el bonisme, per amansar les classes populars, eren cruels i egoistes per mantindre els seus privilegis sense cap temor al “gusanito”.

La democràcia va alçar, en part, la boira que ocultava la raó i va permetre tindre una visió distinta de la consciència. Va deixar de ser aqueixa entitat misteriosa que tots portavem dins, personificada en el “gusanito de la conciencia”, que preconitzava la fe en la bona consciència dels poderosos, per a ser la conclusió racional d'un judici d'acord amb els valors suprems de l'èxit social a través dels diners. El resultat d'aquest judici, la consciència, depenia dels valors, per tant, uns valors equivocats porten a conclusions, a consciències, molt permissives amb la corrupció, la mentida i la injustícia.

Per això, potser, hi ha gent que encara creu en una consciència innata amb valors humans universals de justícia social que espera bones accions dels poderosos, i altra gent amb la consciència construïda amb els valors predominants de l'èxit i els diners, que justifica tot el que ens ha dut al desastre. Açò pot explicar per què, amb un sistema democràtic que permet triar, es vota majoritàriament a partits que defenen societats injustes i polítics descaradament corruptes.

El “gusanito de la conciencia” ha mort enverinat pels valors de la ideologia dominant. La consciència elaborada amb aquests valors, del tot val per guanyar diners, deixa molt tranquils als delinqüents que atempten contra els més elementals drets humans, com el dret al treball, a l'educació, a la sanitat, o a la vivenda digna. És absurd esperar penediment ni rectificació de qui pensa que no actua contra els valors que la societat accepta. 

Cal doncs, recuperar els valors de la solidaritat i la justícia social per construir, de bell nou, una consciència racional estructurada en lleis que castigue les accions dolentes per a l'interès general, la mentida i la corrupció que ens ofega. 

Iron Maiden

En el pecat està la penitència

Alguns recordaran que fa anys, al principi dels ajuntaments democràtics, al cine de Terol es convocava al poble per informar del que feia l'equip de govern. La gent que volia dir o preguntar alguna cosa prenia la paraula i els responsables explicaven i contestaven. A l'alcalde d'aleshores l'acusaven falsament de fer-se la casa i omplir-se la butxaca a costa de l'Ajuntament. També li tiraven en cara que no “enxufava” a la seua gent. Era un alcalde decent, de convicció democràtica, i això li va costar perdre l'alcaldia.

L'alcalde següent el primer que va fer va ser llevar l'assignació que rebien alcalde i regidors que van passar a cobrar 1 pesseta simbòlica. Que cara ens ha eixit aqueixa pesseta!! Sense cobrar han acumulat bens i patrimoni; han comprat vots i voluntats amb treballs públics, com si els diners públics no els pagarem entre tots, i han posat en llocs de responsabilitat a ignorants i llepaculs per assegurar-se continuar en la poltrona. Mai més va tornar a informar-se a la gent del que es cuinava al consistori, tot i que la mala olor del guisat empudegava el poble.

La història continua amb un producte d'aquest sistema corromput. Un fillol nascut en política d'aquest caldo de cultiu no podia ser d'altra forma: fals, mentider, sense paraula, dèspota i incapaç. Aquests qualificatius estan tots documentats, alguns davant de notari, excepte l'últim. Incapaç és l’adjectiu més suau, doncs encara no sabem si és un ignorant incompetent o és alguna altra cosa pitjor. L'alegria amb la que s'han transferit milions d'euros, que hem de pagar entre tots, a mans privades fa mala olor.

Com hem pogut arribar ací? La crisi està deixant al descobert les nostres misèries. Vendre el vot, la decència i la dignitat ens desarma i ens menysprea. Potser el que està passant ens servisca d'experiència per valorar l'honestedat de les persones, a no pensar que és un fava qui no aprofite l'ocasió de corrompre's, sinó que és una persona íntegra. Encara que a molts els coste entendre-ho, hi ha gent que prefereix ser honest a tindre bens de manera indigna, i que fa política per conviccions ètiques, ideològiques i democràtiques, i no per omplir-se la butxaca. 

En canvi, empentats per la ideologia de la indignitat, hem perdut massa ocasions de posar al front de les institucions públiques a persones solvents i respectables. En un sistema polític d'eleccions periòdiques, com el nostre, permetre un deute tan descomunal com el de l'Ajuntament té molt a veure amb l'elecció reiterada d'individus deshonests. I el pitjor de tot és que ho sabien i esperaven que els afavoriren amb les sobralles els pocavergonya que elegien. Una vegada exhaurit el pastís dels diners públics aquesta gent s’ha quedat amb el deute, sense les engrunes i sense la decència i la dignitat venudes. Diuen que en el pecat està la penitència.

Iron Maiden