Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mestres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mestres. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 de desembre del 2010

De pares-mestres i mestres-pares

(gràcies Paco per la imatge)
Fa uns dies què vaig llegir aquest article de Leopoldo Abadía. Vaig estar temptat de penjar-lo al bloc per això de compartir opinions i tal, però no ho vaig fer. Ara, amb el comentari de Sarvatxo a l'entrada de "Patry parla", he recordat l'article, i si be no ve del tot "a cuento", sí que m'agradaria compartir-lo perquè de vegades (massa vegades), a la gent li agrada molt de donar-li excesiva responsabilitat i culpa als mestres.... oblidant-se de que ser pares és alguna cosa més que proporcionar un sostre, vestimenta i menjar als nostres fills.
Sarvatxo pot tindre part de raó, però no hi ha que oblidar que:
_____________________________________________

Leopoldo Abadía:

¿Qué mundo vamos a dejar a nuestros hijos?

Me importa muy poco


Me escribe un amigo diciendo que está muy preocupado por el futuro de sus nietos. Que no sabe qué hacer: si dejarles herencia para que estudien o gastarse el dinero con su mujer y que “Dios les coja confesados”.
Lo de que Dios les coja confesados es un buen deseo, pero me parece que no tiene que ver con su preocupación.
En muchas conferencias, se levanta una señora (esto es pregunta de señoras) y dice esa frase que me a mí me hace tanta gracia: “¿qué mundo les vamos a dejar a nuestros hijos?” Ahora, como me ven mayor y ven que mis hijos ya está crecidos y que se manejan bien por el mundo, me suelen decir “¿qué mundo les vamos a dejar a nuestros nietos?”
Yo suelo tener una contestación, de la que cada vez estoy más...