L'objectiu de l'educació: la deseducació?

Noam Chomsky critica l'actual sistema d'ensenyament. Enfront de la idea que en les nostres escoles s'ensenyen els valors democràtics, el que realment existeix és un model colonial d'ensenyament dissenyat per a formar professors la dimensió intel·lectual dels quals quede devaluada i siga substituïda per un complex de procediments i tècniques; un model que impedeix el pensament crític i independent, que no permet raonar sobre el que s'oculta darrere de les explicacions i que, per això mateix, fixa aquestes explicacions com les úniques possibles.

Hui que és un dia de vaga general i ara que ens vénen al damunt tantes retallades de les polítiques socials que afectaran el professorat, els recursos destinats a l'educació i, en conseqüència, la qualitat del sistema educatiu públic, ¿què en penseu?

El dia de la infàmia: quan els hòmens perden la vergonya i la dignitat

Alguns ja ho sabien des del principi i altres ho han intuït des de sempre, des del primer dia de tots els que vindrien. Des de d’aquella setmana deshonrosa prèvia a la constitució del nou ajuntament i la investidura del nou alcalde, quan el sr. Perales, la persona que nascuda de les ombres havia creat la ficció d’una esperança, que tenia la clau d’un canvi tan llargament cobejat i que era dipositària en préstec de la confiança de tants crèduls, desoint el clamoreig expectant i el fervor popular irrefrenable que bategava als carrers, es deixava acaronar i magrejar impúdicament per les ofertes temptadores d’eixe cant de sirenes corrompedor que el PP li llançava un dia sí i l’altre també. Una “oferta inmejorable” que feia xixines qualsevol principi ètic elemental (la paraula donada, l'honor, la lleialtat, la confiança, les promeses fetes...) i esborrava la memòria immediata de la humiliació a què havia estat sotmés fins a l’últim dia en una estratègia de persecució i enderrocament sense treva. El PP de Vallada, eixa tela d’aranya omnipresent que el va injuriar, difamar i menysprear sense descans; eixe que va tractar de desfer les seues candidatures i en va denunciar la darrera per incompliment de la llei de paritat de sexes a la Junta Electoral per invalidar-la i impedir que l’Agrupació d’Independents poguera concórrer a les eleccions; eixe que al mes de setembre s'insinuava coquetejant al PSOE per presentar una moció de censura contra el flamant alcalde rebel i defenestrar-lo a la inexistència; ara li oferia en una mà putrefacta prebendes immorals que feien pudor de carnús. Aquella primera volta, potser demorant estratègicament el seu “sí quiero” definitiu per evitar un escàndol majúscul que no podia assumir, el galà va rebutjar l’oferiment generós i sensual de la seua dama. No la deixava ficar-se al llit però la deixava passar a l’alcova i, a voltes, alguna nit, fins i tot la mirava despullar-se darrere de la cortina i es delitava per aquelles carns sinuoses que olorava i quasi podia palpar... I mira per a on, el dilluns 5 de març no s'hi va poder resistir més, el desig li va poder i van consumar l'acte: un coit brutal que quasi és pecat.

Diu el nostre diccionari que la infàmia és un 'acte que mereix el blasme públic per alguna cosa deshonorant' i una 'acció vil'. En tot dos casos, la semàntica dels termes remet a la idea d'un comportament menyspreable que mereix el repudi social i l'abominació de la gent decent. En tots dos casos, l'etimologia ens interpel·la des de l'ètica, des d'eixe horitzó de valors que determina el sentit del comportament humà i que genera deures i obligacions responsables amb els altres, això és, que imposa límits a la barbàrie i barreres a la incivilitat. És des de l'ètica que ens acostem a la consciència del bé, de la virtut, de la legitimitat, de la llibertat i de la dignitat humanes. L'ètica i la política eren dos dimensions inseparables de la vida humana col·lectiva que van emergir estretament imbricades en el món grec que les va vore nàixer i que ens va llegar la filosofia i la democràcia.

Que no s'apague la llum

Hi ha moltes paraules que ens agraden especialment, que ens ve de gust usar-les, que ens fan sentir bé, que ens proporcionen connotacions emocionals íntimes, que ens encisen i ens enamoren. A mi em va conquistar fa temps la paraula esparpell. L’esparpell és  la revifalla d’un llum pròxim a apagar-se. Quan l’última flama de la llar s’esllangueix, quan és a punt de desaparéixer, reviu màgicament per un instant amb una energia extraordinària abans d’extingir-se per sempre. La llum, l’escalfor, s’han esvaït, però abans de fer-ho han vençut la foscor i el fred en un moment gloriós i han omplit la tenebra de vida. Com el sol abans de pondre’s en l’ocàs i perdre’s en un horitzó inabastable, l’esparpell és un instant fugisser que esdevé etern i bell.

Cada elecció local a Vallada ha sigut una batalla violenta en una guerra desigual, en un escenari sembrat de por, violència, corrupció de l’ètica i els valors i vulneració dels drets de les persones. La democràcia no és això. Cada volta que persones bones han intentat defendre la