LA CAMBRA DE DALT: OMPLIR LA BASSA: "No vaig tindre temps ni de tastar les primeres bresquilles. Tan punt vaig acabar en el plat de paella, mon pare en va enviar a la toma a redreçar l'aigua camp a la nostra bassa. La toma estava cinc o sis bancals mes amunt i per arribar tenia que anar saltant marges, mentre comprovava que no estigueren obstruïdes el seguit de tomes i sèquies que guiaven l'aigua:passava pels bancals de Poldo, pels del Xeu, pels de Rico i finalment arribava al caminet de dalt del Pinaret de Màxim on estava la toma.
El sol altíssim, s'alineava al Penyó. En arribar,tot era silenci. A ple migdia no passava ni cristo. Amagat darrere d'un taronger esperava que..."
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la cambra de dalt. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la cambra de dalt. Mostrar tots els missatges
dijous, 30 de juny del 2011
dimarts, 12 d’octubre del 2010
FAMILIA, VESPRADA, DIUMENGE, TARDOR.
Els núvols estirats i immensos descansen en la solana. El sol es pon.
els gossos i els xiquets corren junts i lliures, lladren i criden pel bancal. Amb la brisa, les oliveres vinclen les seues rames plenes de fruit. Eixim a estirar les cames desprès del dinar. La fresqueta es deixa notar i les rebequetes que feia anys havíem retirat del nostre armari i havíem deixat en la caseta, hui ens fan bon paper. S'escolta lladrar un gos en la llunyania i dos dones xarrant que tornen cap a casa pel camí del pla. Les soques de les oliveres estan plenes de caragols: moros, mongetes...Ma mare i ma tia aprofiten per buscar-ne "cristians ja no se’n veuen", diu ma mare...
els gossos i els xiquets corren junts i lliures, lladren i criden pel bancal. Amb la brisa, les oliveres vinclen les seues rames plenes de fruit. Eixim a estirar les cames desprès del dinar. La fresqueta es deixa notar i les rebequetes que feia anys havíem retirat del nostre armari i havíem deixat en la caseta, hui ens fan bon paper. S'escolta lladrar un gos en la llunyania i dos dones xarrant que tornen cap a casa pel camí del pla. Les soques de les oliveres estan plenes de caragols: moros, mongetes...Ma mare i ma tia aprofiten per buscar-ne "cristians ja no se’n veuen", diu ma mare...
(per veure com segueix, fes click ací)
divendres, 14 de maig del 2010
La cambra de dalt
"Encara em pasa. Sentir l'olor forta dels puros em recorda a mon pare.Em recorda als matins que els dos anàvem a aviar els gossos i a fer alguna faeneta al bancal: desimalar, cremar remulla,regar,tallar rabotins de les oliveres, refer els marges...etc
Per aquells temps a casa teníem una furgoneta Renault (no recorde el model) però era d'aquelles que tenien la majoria de valladins..."
Si voleu saber com continua la historia, visiteu el bloc d'aquest valladí.
Les seues històries i reflexions sobre el temps passat i sobre tot, les seues descripcions, ens transporten temps enrere i ens desperten un somriue...
El pugueu trobar a l'apartat de blocs valladins. Baix a l'esquerra.
Per aquells temps a casa teníem una furgoneta Renault (no recorde el model) però era d'aquelles que tenien la majoria de valladins..."
Si voleu saber com continua la historia, visiteu el bloc d'aquest valladí.
Les seues històries i reflexions sobre el temps passat i sobre tot, les seues descripcions, ens transporten temps enrere i ens desperten un somriue...
El pugueu trobar a l'apartat de blocs valladins. Baix a l'esquerra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)