La possessió d'armes de
destrucció massiva, per governants irresponsables, ha sigut un argument per
justificar guerres que han provocat centenars de milers de morts i la
destrucció de societats estructurades i pròsperes. Ens van fer pensar que la
simple sospita de que certs dirigents tingueren armes d'aquest tipus
justificava una invasió, una guerra i tots els mals que comporta. Fins ara ens
pillava lluny. Però el que no sospitàvem és que a casa nostra tinguérem
governants tan irresponsables com per a utilitzar el poder com armes de
destrucció massiva contra els ciutadans.
Les bombes d'efecte retardat que
suposen les retallades d'educació i I+D+I; l'atac directe a la economia les
famílies treballadores abaixant els salaris, precaritzant l'ocupació, eliminant
els drets laborals i retallant la cobertura de l'atur; la mort en condicions
infrahumanes que provoca, per a milers de dependents, el dràstic retall i
l'abandó progressiu de la llei de dependència; junt al copagament farmacèutic,
que minva les magres pensions de milions de persones majors, s'han convertit en
armes de destrucció massiva que faran pols una societat que, amb molt de
patiment, havia aconseguit un forma de vida decent amb unes cobertures socials
relativament bones.
Mentre escric açò escolte per la
ràdio que la maleïda prima de risc supera els 640 punts, i a González Pons,
desviant responsabilitats, tirant-li la culpa al Banc Central Europeu. La
voladura descontrolada de l'Estat per acontentar els mercats no fa efecte.
Potser perquè, com tot lo món sap, els mercats només tenen un objectiu, guanyar
diners, i un estat al que han tallat totes les branques d'activitat, amb un
mercat interior minvant per l'atur i els baixos salaris, no ofereix cap
al·licient.
Els antisistema que ens governen
diuen que cal destruir els pilars bàsics de la nostra societat perquè hem
viscut per damunt les nostres possibilitats i no hi ha diners, però això no és
més que un altra mentida. Vicenç
Navarro ho explica molt bé: Espanya és un dels països de l'Eurozona amb
menys despesa pública per habitant; un dels estats que menys ingressa en
imposts, que a més són regressius, i dels menys redistributius. Sí que hi ha
diners però l'Estat no els arreplega i prefereix demanar prestat, el que està
provocant l'enorme deute que ens porta a la ruïna.
L'Estat podria ingressar, per
exemple: per tornar a cobrar l'impost de successions = 2.550 milions; per eliminar
la reducció d'impost de societats a empreses amb més de 150 milions de
facturació = 5.600 milions; per augmentar l'impost de societats al 35% per
empreses que guanyen més d'un milió d'euros a l'any = 14.000 milions; per establir
l'impost a les transaccions financeres = 5.000 milions; per reduir l'economia
submergida en deu punts = 38.500 milions; per augmentar els imposts de les SICAV
i els guanys especulatius, etc. Açò és només una mostra del que pot fer-se en
compte de congelar pensions, retallar en sanitat i educació, cobrar medicines i
apujar el IVA.
Potser encara estem a temps
d'evitar la demolició total de la societat. Però per aconseguir-ho cal
llevar-li el poder al PP a tots els nivells perquè, en les seues mans, és un arma de destrucció
massiva.
Iron Maiden
