Cistelleres vallaïnes, els vostres drets reclameu!!!

Com sempre, a curtes de temps, atrotinadament faig aquesta entrada, però la situació actual i l'ú de maig quasi m'obligaven.
Sobre la necessitat de fer un recull de cançons de taller va fer una entrada Iron Maiden:

Cançons de taller, memòria col·lectiva.

Vicent va fer una entrada al seu Blog sobre una cançó de taller que li van cantar sa mare i s'aguela. Ma mare també me la cantava però desconeixia la causa per la qual es va crear. Furonejant per la xarxa he trobat dos referències de periòdics, de tirada estatal, a una vaga de les cistelleres valladines el juny del 1929, per tal de reclamar millors condicions de treball:

El Heraldo de Madrid 18 juny del 1929

  

 ABC 26 de juny del 1929

L'activitat als tallers de cistelles no era massa sorollosa comparada amb altre tipus d'indústries, cosa que permetia que les dones cantaren sovint, els homes també ho feien sobretot al bancal, això s'ha perdut amb la implantació dels "transistors", avui en dia quasi ningú canta mentre treballa, i menys per criticar als empresaris.
La temàtica era ben variada, humorístiques, religioses, crítica social, cròniques del cor...
Retornant a la cançó, la lletra de la versió que em cantava ma mare fa aixina:

EL BALL DE TORRENT a Xàtiva

Per si no sabeu on anar el divendres o dissabte a les 20:30h.

 

10 eurets l'entrada a benefici de la Comunitat de Dominiques i l'Assoc de lluita contra el càncer de Xàtiva.

Notes al programa: 

La tia Dolores ens explica com es tocava la jota

Ja fa temps que volia penjar aquesta entrada (furtada) a l'amic Toni d'Énguera, i no sabia quina època de l'any seria la més ideal per fer-ho. Com ara fa bona frescoreta, pense que és un temps perfecte per a un ball tan mogudet i no massa difícil de ballar (per si s'animeu): LA JOTA. Ara, no la confoneu amb la dels quintos, que no es balla!
  Podeu llegir l'escrit d'Antoni Guzmán al blog de la  Colla Brials, sentireu parlar a la tia Dolores ací:

 

Partitura de la jota replegada al CMPV:

Toni té més gravacions de Dolores Vila Gómez, com diuen ells, "la tia Vallaïna" (algunes han aparegut en els discos de la Colla Brials) totes genials com a document i que diuen molt de les qualitats d'aquesta dona, nascuda a principis de segle XX i que encara que vivia a Énguera mai va oblidar ni la seua llengua ni les tradicions del seu poble, ja que també els va transmetre algunes passaetes de les danses. Una d'elles ha quedat a Énguera com la passaeta vallaïna, curiosament a Vallada ja no la balla ningú.


Per animar-vos, perquè no és tan complicat, mireu quina gràcia tenen les canalinetes ballant la Jota d'Alfarb, que és la que sol utilitzar-se per a començar:

Com a possible endevinalla, en una de les cobles apareix un "hidrònim" (topònim referit a rius, fonts, ...), quants de vosaltres sabríeu ubicar-lo al nostre terme?

Dansà 2011

La valoració general de la dansà d'anit, és que no puc estar més content. Però la veritat és que com cada any va superant l'anterior, per a l'any que ve es pot esperar qualsevol cosa.
Si el primer any va ser el de la sorpresa, del a veure què passa i finalment, bona rebuda i millor companyia.
L'any passat l'ajuntament es va oferir per al que es necessitara i la participació en augment.
Enguany la major alegria ve per la recuperació de la participació local. Què voleu que vos diga, em sembla genial que, ni que siga una xicoteta part dels antics balladors, hagen tornat a la plaça, i sobretot per ballar les passadetes locals. Enhorabona i gràcies.

La cosa va anar dalt que baix com en anys anteriors: 20:00 Van apareguent els primers grupets, disposats a repassar un poc, un dia d'intensa basca, no sabíem on feia més calor dins o fora de casa (ni tractant-se de la planta baixa d'una casa antiga).

21:00 Merescut refresquet.

21:30 Comencen els preparatius del sopar a l'escalinata del Diví Jutge, on tots col·laboren muntant taules, trent cadires, amanides, picadeta, beguda... érem vora cinquanta persones sopant! Altres van vindre després de sopar.

23:00 Després de sopar toca canviar-se. Enguany, cedint als "suggeriments" d'uns i altres vam decidir (el quadre d'Énguera/Vallada) vestir-nos a la manera tradicional. Però ho he dit moltes vegades, la roba no ha de ser un impediment per a que participeu i sabeu que podeu fer-ho amb roba de carrer.

23:30 Passacarrer dels grups forasters fins la Plaça de Sant Joan, on ens esperava la Banda Unión Musical Valladina i el grup de balladors de Serra Grossa.

23:50 Baixada per Sant Vicent a la Plaça Major.

PER A VEURE TOTES LES FOTOS i CONTINUAR AMB EL RESUM DE LA NIT...

Transmissions

Diuen que quan mor un dels nostres vells, és com si es cremara una biblioteca sencera, no sé si l'afirmació és del tot certa, perquè el que es pot guardar als llibres, en molts casos ho guardem els seus descendents, bé per escrit, bé en la memòria.
La qüestió més important per a mi és una altra: de què serveixen tots els coneixements, toponímia, usos medicinals de plantes, objectes, paraules, costums... creats, comprovats i transmesos durant generacions si no els fem servir?
Quants de nosaltres utilitzem paraules com: primala, salera, lletera, murions, sarrinegra, màmia, tavalló, muesa, violina, colostro, manso de pedra, desbellussar, picot, braguer, davantal, dula, brosta, monja, esburriat, talladora, blava, esmunyidora, pèl de carxofera, rabera, gobernat, quall, eixuts, gamelló, miera, mallà, sester, guirra, aixerri, llit...
Em venen al cap atrotinadament, igual si em parara a pensar n'eixirien moltes més. Els més aveats haureu advertit que totes estan relacionades amb un ofici.
L'ofici de pastor.
Faig aquesta entrada després d'un temps d'absència al bloc espentat per un fet que va ocórrer la setmana passada. En dos dies ens van deixar els dos últims pastors que quedàven al poble. El dijous soterràrem a Salvador Blasco Cerdà "el tio Camilo" (m'agüelo matern) i el dissabte al tio Manolo García Aleixandre "el coixo del Corral del Rei".

No volia fer ací una necrològica en sentit estricte, voldria mes aïnes parlar de transmisió de la saviesa popular.
 Aclarisc allò d'últims, ara no queda al poble cap pastor a temps complet, ni que ho hagen estat tota la seua vida ja no laboral, sinò útil, en el cas de m'agüelo, va començar a anar al "ganao" amb son pare quasi des que podia caminar, i als sis anys ja li van adjudicar una rabera per anar ell a soles i fins els "vuitanta i rèc" encara tenia alguna cabreta.
Guardem la memòria de tot el que ens han contat, però ja no practiquem l'ofici.
És com guardar les llibretes on podem trobar les mides de les millors pastetes del món, passades de mares a filles, que solen ser llistats d'ingredients sense especificar l'ordre ni el procés d'elaboració.Sempre m'ha fet gràcia allò de: farina "la que admita" o millor com ho pronunciaven elles "la carmita".
Quantes persones saben fer cistelles i cabassos? igual encara moltes, no ho seran massa en un futur, i fins i tot podríem perdre la riquesa cultural d'un ofici que ha donat diners i fama al poble, com ho era el de pastor.
Si no fem la pràctica acompanyant als coneixedors, al final perdrem el costum i la "gràcia" de fer les coses.

Vos demanaria això, que no trenqueu la cadena de transmissió, i que abans no desapareguen els posseïdors d'eixos coneixements féreu un recull de qualsevol ensenyança teòrica i pràctica, per mínima i inversemblant que puga paréixer. Sempre quedarà un fil d'esperança si guardem tot això (hui en dia, amb tots els mitjans tècnics disponibles, no serà gens complicat), i algú pot treure'n profit en un futur. El què és cert i segur, és que disfrutareu vosaltres i ells també de veure com els altres valoren i donen importància als seus coneixements.

Paco Garrido i Blasco.

la imatge pertany a la col·lecció de la fundació TERRITORI I PAISATGE de Caixa Catalunya:

http://obrasocial.catalunyacaixa.com/osocial/idiomes/1/continguts/informe_activ/es/galeriadimatges/galeriadimatges.html#b

Ací a Vallada ja fa molts anys que tant les cabres blanques com la transhumància ens van deixar, encara que la nostra generació conserva eixa imatge a la retina.

DANSÀ DE SANT BERTOMEU 2011

Un any més torna la Dansà de festes, de moment l’única que sembla retornar de les seues cendres, ja que amb la desaparició de les diferents festes de carrer també ho van fer les respectives dansades.

Enguany el grup llogat serà l’Escola de danses de Xàtiva, amb el vallaí, Sebastià Garrido al capdavant. Però recordeu que com en anys anteriors, serà una dansà totalment oberta a qui desitge participar.

La qüestió principal de la dansà és a hores d’ara el recuperar eixa participació popular local, ja que l’any passat la representació forastera va augmentar notablement respecte de l’anterior. Però la participació local encara no acaba d’arrancar…

Al llarg de l’any molta gent del poble m’ha anat fent comentaris y m’ha contat les seues vivències, però sempre acaben amb allò de si ja fa molts anys i no m’anrecorde!! i a continuació acabar ballant una passaeta o dos.

Ja se que participar a casa suposa una barrera que cadascú ha de dedicar-li el seu temps per a saltar-la (vos ho dic també per experiència pròpia)

Hi han moltíssimes dansades on participar per tal d’anar fent taules i perdent la vergonya sense la pressió de família i veïnat mirant.

Per a participar en les danses, no és obligatori estar federat ni associat a cap grup, de fet jo no ho estic i, en la majoria d’elles ni tan sols cal portar indumentària tradicional, per be que sempre queda més lluït i alguns organitzadors ho prefereixen. Una altra cosa que és aconsellable és confirmar l’assistència, per saber per a quanta gent s’ha de preparar la posterior i indispensable picadeta.

Però no és la roba un problema que vos valga d’excusa a Vallada, no per ahí no s’escapareu!!! com en anys anteriors, podeu participar de particular.

Entrem en el ball. A diferència de la majoria de dansades que es fan en molts llocs, moltes recuperades amb una versió estandarditzada, la dansà de Vallada, pel seu antic fort arrelament i la seua recent desaparició, ens ha arribat bastant ben conservada en la seua forma originària i té unes particularitats que s’han de respectar.D'altra banda gens difícils de complir. En anteriors entrades ja he comentat que cadascú pot complicar el ball tant com li vinga de gust, o simplificar-lo i no quedar malament. Amb el pas plà i una passaeta ja podreu disfrutar de valent.

Si s'animeu, la gent de Serra Grosa està fent assajos i jo el dia de Sant Bertomeu per la vesprada solc fer una explicació/repàs per als grups que vénen de fora, si s'animeu passeu pel Diví Jutge allà les 20:00.

Recordeu: és gratis, ajudem a recuperar la nostra rica tradició, tindreu picadeta i sobretot és divertit, que més voleu?

Animeu-vos!!!

Paco Garrido i Blasco.

De batre

diuen que "A juny la falç al puny".
Una altra dita relacionada que sempre he sentit per casa és "Entre la falç i l'era, està la fam vertadera", (hi ha qui diu gavella en comptes d'era) i te la seua explicació en què hem arribat al temps en què els pobres han esgotat les reserves de cereal i encara no disposen de la nova collita.
I si, igual a hores d'ara puga semblar una cosa estranya, de països llunyans, però a Vallada s'ha patit fam i no poca. També set, no tant per a les persones, però sí per als conreus, que fins no es va trobar aigua a Boquella, érem un poble eminentment secà, depenent totalment de les arbitrarietats de l'oratge.
El dia de Sant Joan era un altre dels dies què servien per a pronosticar l'oratge, segons m'agüelo Salvador, el més eficaç. I es que depenent de l'oratge que faça en este dia, aixina serà l'any vinent, cadascú fila més prim i segueix l'oratge quasi al minut i n'hi ha qui es conforma en que faça un poc de llevantet per pronosticar pluges. En principi llevantet i no massa calor, a veurem que passa...
Aquest és un cant de batre del Cançoner de la Província de València Vallada recollit a Vallada pels anys 70:


 

CAP DE SETMANA FOLCLÒRIC

Hola encara que un poc a última hora, vos deixe tres propostes folclòriques per al cap de setmana, totes ben prop de casa, per si vos ve de gust acodir, aixina aneu practicant i perdent la vergonya per a la dansà de Sant Bertomeu, que queden dos mesets i si voleu, encara arribeu a temps.

DIVENDRES 10 DE JUNY, L'ALCÚDIA DE CRESPINS :
DANSÀ DE SANT ONOFRE 

Estimats amics i amigues:

Des de l’ajuntament de l’Alcudia de Crespins, concienciats en la necessitat de seguir fomentant les tradicions populars valencianes, hem organitzat una nova edició de la tradicional Dansada Popular en honor a Sant Onofre. En aquest acte es donaran cita a la nostra població balladors i balladores dels pobles amics dels voltants per tal de contribuir a donar vistositat i relleu a un acte que està convertin-se ja en un referent comarcal abans de l’arribada de l’estiu.

La Regidoria de Festes  ha previst la realització d’aquest esdeveniment lúdic-festiu per al proper divendres dia 10 de juny a les 22.30h. L’eixida serà davant del mateix ajuntament del poble.

Volem recordar-vos que, tal com hem fet altres anys, a partir de les 21.00h. estaran ofertes les dependències municipals per tal d’acollir els participants que vullguen canviar-se.

Seguint la tradició, després de la celebració de l’esmentada Dansada Popular, vos oferirem una picadeta a tots i totes els participants.

Confiem que la voluntat que ens mou a tots i totes de fer cultura i poble amb esdeveniments d’aquest tipus, permeta dignificar els nostres arrels i fer que cada vegada sigam més persones els qui ens sentim orgullosos de la nostra identitat valenciana.

Vos esperem. Gràcies per la vostra col.laboració i participació.

Rebeu una molt cordial salutació.

Atentament.   Ana Llácer Alventosa

DISSABTE 11 DE JUNY, ONTINYENT:
II APLEC DE SONADORS DE LA VALL D'ALBAIDA

19:30h  Taller de ball Valencià (S'ensenyaran Jota, Fandango i Seguidilla del Maestrat i Ball de l'u i Copeo a l'estil de la Vall d'Albaida)

20:30h- Dansada popular 

21:30h- Sopar popular (Cal fer la reserva als següents números: 649.16.14.18-Joan-Baptiste i617.95.48.01-Miquel Preu 8€  

22:30h- II APLEC DE SONADORS DE LA VALL D'ALBAIDA
Hi participaran:
*sonadors de corda de la Vall (Quatretonda, Castelló de Rugat, Ontinyent ,Fontanars dels Alforins i Bocairent)
*Ronda 'Vila de LLucena'. (Llucena del Maestrat)
*So de Sant Joan.(Sant Joan d'Alacant)

 DIUMENGE 12 DE JUNY, LA FONT DE LA FIGUERA:
ÀNGELA ROS, UN TAST PEL BALL.

"El dia Santa Creu, quaranta dies arreu"

A Vallada encara hi ha qui conserva el costum d'observar l'oratge que fa el dia de Santa Creu que és celebra el 3 de maig, per veure l'evolució de la mesada següent, ja que com diu la dita el que faça eixe dia, ho farà els quaranta que el segueixen. En això, com en tot, hi han tantes maneres d'interpretar-ho com persones. Hi ha qui diu que si no plou, no plourà, però hi ha qui afirma que sols fent llevantet, vol dir que plourà. També influeix l'hora del dia en que es produeixen els fenòmens, pot fer llevant pel matí i girar a ponent per la vesprada, o a l'inrevés, trieu vosaltres mateixos.

De totes les festes de carrer que es celebraven al poble, St Josep, St Ramon, St Joan etc... sols ens queda i reduïda a la mínima expressió la del carrer de Santa Creu.

Hi ha qui m'ha explicat que fins i tot feien dansà, la veritat, estaria ben complicat això de baixar el carrer sense perdre el pas i sobretot no obrir-se el cap en un bac! Com diu la cobla:

En el carrer Santa Creu,

diuen que no fa costera,

si la sabeu pujar be,

des de la font a la_era.

Caldrà aprendre...

                Grup de gent a les eres davant la capelleta. (del programa de festes)

Ara és conserva la part infantil de la festa que tots coneguem, qui no ha anat pels marges i bancals a replegar les flors primaverals per adornar la rústica creueta de fusta feta amb dos llistons? i com no l'olor de les flors de la "naranjillera" i les antigues roses. Creueta què és penjava a la finestra o balcó per protegir la casa. De palma del diumenge de rams jo i moltíssima gent no n'hem tengut mai, el costum que m'alegra veure que encara perdura, era el de beneir una rama de llorer, que després d'assecada servia per fer uns guisopos ben beneïts.

La celebració potser haja perdurat per què ací al poble, eixe dia es fa també la benedicció del terme, un prec per que les collites es lliuren de qualsevol dany i vagen avant per a què no ens vaja malament l'anyada, ací penge la benedicció , assenyalant la part concreta referida a la protecció:

BENEDICCIÓ DE TERMES

 BENEDICCIÓ DE LLEVANT

V.- ¡ Creu fidel, l'arbre més noble de tots!; mai cap bosc donà tant, ni en fruit, ni en fulla, ni en flor.

 R.- ¡ Dolços claus i dolç arbre on comença la vida!. Al.leluia.

 V.- Entre tots els cedres, tu ets el més alt.

 R.- ¡ Dolços claus i dolç arbre on comença la vida!. Al.leluia.

  +

 V.- Per la senyal de la Santa Creu. Al.leluia. Al.leluia.

 R.- Lliura'ns dels nostres enemics, Senyor, Déu nostre. Al.leluia. Al.leluia.

 V.- Preguem:

Escolta, Senyor, les nostres súpliques, perquè, amb la Teua misericòrdia, ens veiem lliures dels pecats, que tant justament ens afligixen, i de les calamitats que hem de suportar; lliura'ns Senyor d'aquestos mals per a glòria del Teu Nom i fes que el nostre terme es conserve intacte de tot mal , per a que els fruits, que d'ell arrepleguem, ens servisquen per a alabar-te i com a remei de les nostres necessitats.

Per Crist, Senyor Nostre.

R. Amén.

BENEDICCIÓ DE PONENT

V.- Nosaltres hem de gloriar-nos en la Creu de Nostre Senyor Jesucrist, per la qual tenim la salvació,

la vida i la resurrecció.

 R.- Ell ens ha salvat i ens ha alliberat. Al.leluia. Al.leluia.

 V.- La teua creu adorem Senyor i la teua santa resurrecció alabem i glorifiquem

 R.- Ell ens ha salvat i ens ha alliberat. Al.leluia. Al.leluia.

+

V.- Vós adorem, oh Crist, i Vós beneïm. Al.leluia. Al.leluia.

R.- Perquè per la vostra creu heu redimit el món. Al.leluia. Al.leluia.

V.- Preguem: Déu totpoderós i etern, autor i conservador de tots els béns, davant qui es dobla tot genoll al cel, a la terra i a l'abisme; confiats en la Teua misericòrdia, et supliquem humilment  que apartes del nostre terme totes les tronades i disperses les tempestats, per a que, lliures de les calamitats, Et donem gràcies per la teua majestat i amb ànim dispost, et servim sempre.

Per Jesucrist, Senyor Nostre

R.- Amén.

BENEDICCIÓ DE TRAMUNTANA

V.- ¡ Arbre dolç que, amb dolços claus, càrrega tan dolça sosté!

R.- Sols Tu vas ser digne de portar el preu del rescat del món. Al.leluia.

V.- Este senyal de la Creu brillarà al cel quan vinga el Senyor per a jutjar.
R.- Sols Tu vas ser digne de portar el preu del rescat del món. Al.leuia.

+

V.- Nosaltres hem de gloriar-nos en la Creu de Nostre Senyor Jesucrist. Al.leluia. Al.leluia.

R.- En Ell està la nostra salvació, vida i resurrecció. Al.leuia. Al.leluia.

V.- Preguem: Senyor i Déu nostre, dignat a concedir-nos i a conservar-nos els fruits de la terra, per a que ens alegrem amb els Teus beneficis temporals i experimentem l'augment dels dons espirituals. Per Jesucrist, Senyor Nostre.

R.- Amén.

BENEDICCIÓ DEL MIGJORN

V.- Este senyal de la Creu brillarà al cel quan vinga el Senyor per a jutjar.

R.- I es manifestaran tots els secrets del nostre cor. Al.leluia.

V.- Quan el Fill de l'Home s'asseurà al tron de la seua glòria i començarà a jutjar el món amb foc. 

R.- I es manifestaran tots els secrets del nostre cor. Al.leluia.

+ 

V.- Mireu la Creu del Senyor. Al.leuia. Al.leuia.

 R.- Fugiu enemics i adversaris seus, ha guanyat el lleó de la tribu de Judà. Al.leluia. Al.leluia.

 V.- Preguem:

Et demanem, Senyor, Déu Nostre, que mires amb bons ulls i amb complaença el nostre terme i les nostres terres; envia sobre ell la Teua + benedicció, per a que els seus fruits, ni la pedregada ens els robe, ni l'huracà els arrase,ni els destrosse la força de la tempesta, ni la calitja els creme, ni els animals danyosos els roseguen, ni les aigües desbordades no els exterminen: més bé, fes-nos-els arribar sans i sencers, per a la nostra utilitat.

Per Crist, Nostre Senyor.

R.- Amén.

[Després, el sacerdot, beneïx amb la relíquia de la Vera Creu, les quatre parts del terme, fent el senyal de la Creu, mentre diu o canta:]

V.- QUE LA BENEDICCIÓ DE DÉU OMNIPOTENT + PARE, + FILL + I ESPERIT SANT + DAVALLE I ESTIGA  SOBRE VOSALTRES, ELS NOSTRES TERMES I TOTS ELS SEUS FRUITS,

ARA I SEMPRE.

 R.- AMÉN.

Paco Garrido i Blasco.

més romanços per l'estil punxant ací

BERENARS DE PASQUA TARARA I ALTRES

Passat el dissabte de Glòria amb la seua desapareguda cordà i el matí de diumenge amb l'encontre, en acabar de dinar començaven els tres dies de berenars de pasqua.

Un lloc que ara ens semblaria el menys indicat per a menjar-nos la mona era un dels preferits antigament, no era altre que la carretera, el tram que va des de la Venta del Garroferal a la Casa Gaisna, no es cregueu igual passava un cotxe en tota la vesprada, o cap.
El què ha canviat no sols és la realitat, el que abans era una carretera ara és una autovia. També ho ha fet el concepte, per a unes persones què passaven el dia al bancal, sovint a soles, el que volien era un lloc on anara molta gent, per fer coneixences i passar-ho be. el que fora a l'aire lliure era un tant secundari. Recordem que l'activitat industrial a Vallada no és majoritària fins la segona meitat del segle XX.

Per a les mones amb ou, el costum mana trencar-lo al cap d'un company, ara es recita una versió incompleta, ja que per tal d'afanyar-se a l'hora d'esclafar-lo i no donar-li temps a la pobra víctima, s'ha suprimit una frase, la sencera és:

Ací em pica                   (muscle esquerre)
ací em cou                    (muscle dret)
ací em menge la mona   (la boca)
i ací t'esclafe l'ou!.          (front de la víctima)

Dins del gran catàleg de cançons què es solien cantar, jotes, masurques etc... destaca per damunt de totes l'anomenada Tarara o Tarana, una cançó de principis de segle XX.
El Cançoner musical de la Província de València recull a Vallada la següent versió:

Hi han moltes altres cobles:

A l'entrà de Vallà,
lo primer que es veu,
un agüelo en cansonsillos,
i una güela en brialet.

LA SALPASSA

Continuant amb el cicle de l'any, arribem al temps de pasqua.

L'església dins del Ritual Romà inclou la benedicció de totes les cases de la parròquia en temps de pasqua.

La paraula salpassa, segons el diccionari català-valencià-balear, etimològicament prové del llatí salis sparsio, que significa espargiment de sal. Ja que la benedicció de les cases es feia inicialment amb sal. La sal s'ha considerat des d'antic com un element protector i conservador, tant en un nivell físic (saladures, salmorres...) la sal ens es necessària per l'aportació de minerals (potasi, iode, manganés...) però també en l'àmbit espiritual de protecció contra males energies. Recordeu que salari, també deriva de sal, com a remuneració per un treball.

A Vallada, l'acte solia discórrer el dimecres després de la missa, el senyor retor i alguns monessillos recorrien els carrers per a realitzar la benedicció de les cases, però no anaven sols, els acompanyava una colla de xiquets armats amb tota classe de maces de fusta, (solia fer-les el tio Enrique el fuster) colpejant be a terra, be als portals i fins i tot les portes de les cases que trobaven tancades (alguna que altra porta podia quedar afectada).  Cantaven la  cançó que apareix a la imatge, què com vegeu te una lletra un tant transgressora ja que es demana pegar bastonades als "poders".
 

Partitura recollida a Vallada i publicada al Cançoner Musical de la Província de València

3 de febrer, Sant Blai Gloriós.

Recordeu que huí és Sant Blai, advocat dels mals de la gola, per a previndre'ls, podeua anar a l'església a què vos benisquen pastetes o algún panet, però sobretot, no oblideu que vos passen el Boix per la gola.
Després no vingueu plorant...

2 de febrer La Candelària.

No conec pronòstic del temps més "conformat" que aquest de mirar el dia que fa el 2 de febrer.
Cada poble te la seua versió, però aquesta és la variant que sempre he sentit al poble.

CANÇONER TRADICIONAL DE VALLADA. 2 NADAL

Com ja haureu vist, vénen festes de Nadal, ara com sempre la finalitat del nadal era el festejar el naixement de Jesús i el cap d'any. Però sobretot ara com abans, l'ocasió s'aprofita per juntar-se la gent que s'estima, fer un extra amb els menjars i rematar-ho amb els beures i els cants.

A Vallada les celebracions nadalenques començaven el dia 21 de desembre, Sant Tomàs, dia en què es celebrava l'entrada de l'hivern fent una foguera a la plaça.
A diferència d'altres festes, en aquesta de la foguera de Sant Tomàs, els majors no hi participaven. Ja que era una festa eminentment infantil, els xiquets i xiquetes eren els encarregats de pegar volta pels bancals de la cercavila per recollir qualsevol cosa inflamable, amuntonar-la a la plaça per fer una foguera el més gran possible i finalment, pegar-li foc.

Aprofitant l'avinentesa que les cases estaven ben proveïdes d'aliments, era costum el que els xiquets del poble pegaren volta per casa de familiars i veïns per demanar "L'asguilando",
majoritàriament en espècie: pastestes, fruits secs, rarament en metàl·lic. Hi havia també cobles destinades a criticar a aquelles persones que no donaven res. Al cançoner de la Província es recull aquesta cançoneta:

MARXA PORTILLO-BOQUELLA-MARAVILLOSA

 ANUL·LADA PER MAL TEMPS

Per si heu acabat l'oliva:

DIUMENGE 19 DE DESEMBRE a les 8:00 H.

DES DEL LOCAL D'ADENE A ÉNGUERA

ARRIBADA 14:30 H. (aprox.)

Grau dificultat: Mitjà, mitjà-alt.

Duració aprox.: 5 hores

Altitud mínima: 390 metres Altitud màxima: 780 metres

Distància aproximada: 17 quilòmetres.

Itinerari circular: La marxa s'inicia en la pista forestal de la Maravillosa, arribant a l'encreuament que ens conduirà al cor del Portillo (Xorrillo) i del Barranc de la Hoz, divisant el Cerro Sancho i la Piedra de la Ventana. Serpentejant el barranc durant 5 km per la pista del GR7, passarem junt amb el Caseriu del Xorrillo. Poc després del pou de la Mare de Déu de Gràcia i Santa Bàrbara, desembocarem en l'àrea de la Venta Boquella, des d'on començarem l'ascens per a recuperar El Camí de Valladins i tornar al Pla de la Maravillosa. A esta altura, podrem admirar el mateix trajecte recorregut anteriorment.

La ruta ha de fer-se amb precaució i preparació ja que