Temps era temps

Temps era temps, no tan llunyà, que no hi havia televisió a les cases i, aleshores, quan feia fred a la vora del foc o quan feia calor a la fresca, a la porta de casa, es contaven rondalles, històries curtes que atemorien els xiquets, els transmetien valors o els posaven en contacte amb les arrels de la seua cultura. El progrés ha fet desaparèixer aquest costum. Ara sols podem conèixer algunes d'aquestes narracions al través de la lectura, per exemple, de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor. Però el fenomen rondallistic és universal. Com a mostra aquesta rondalla de Sudan:

Temps era temps, l'aguiló i el gall eren amics. Cada matí l'aguiló anava a veure el seu amic i parlaven de moltes coses. Però un dia el pollastre va decidir fer-li una broma i el va rebre amb una ala estesa que li amagava una pota.

Que tens? – Va preguntar l'aguiló – Que has perdut una pota?

Que va – li va respondre el gall – Que no saps que no hi ha carn al poble? M'he hagut d'arrencar una pota per a que els meus fills la facin servir d'esquer per pescar i així, tindre alguna cosa que bullir a l'olla.

Si? No sabia que poguérem arrencar-nos una pota – va dir l'aguiló – Doncs és bona idea. Demà ho faré jo.

L'endemà de bon matí l'aguiló va cridar als seus fills i els va explicar la nova forma de pescar.

Però pare, no et moriràs si t'ho fem això? – li va dir el fill major.

No, això no et mata. El meu amic el gall ho ha fet i està tan content – Va dir el pare aguiló.

Així que els fills van estirar-li la pota fins que la van arrencar.

Al cap d'una estona van tornar amb els peixos que havien pescat però, en arribar a casa, van trobar al pare retorçant-se de dolor i a punt de morir. Els va fer acostar-se al capçal del llit i els va dir:

Si us haguera escoltat, fills meus, ara no m'estaria morint. Tot això ha passat per fer cas de l'absurd consell del meu amic al gall. Ell és el causant de la meua mort.

En Sudan es conta aquesta rondalla per explicar per què els aguilons cada vegada que veuen un pollet l'atrapen i se'l mengen. Ací podem contar-la per a explicar que si arrenquem les potes del cos social, com són la sanitat, l'educació, els drets laborals i socials tindrem un final semblant al de l'aguiló pare. Perquè potser que quan ens referim a aquestes qüestions haurem de començar dient: Temps era temps... 

Iron Maiden

Tens cobertura sanitària?

Fins ara aquesta pregunta era innecessària. La sanitat era un dret del qual gaudíem tots pel fet de ser humans. La sanitat espanyola era de les més eficients del món. Amb una cobertura universal de qualitat suposava una despesa, per persona i any, el 28% inferior a la mitjana europea. Les famílies de treballadors que s’arruïnaven quan algun membre queia malalt quedava com un malson del passat. Però aquest malson pot tornar si no ho impedim ja.

Des de l'1 de juliol ja ha començat el “repagament” de medicaments però serà a partir del 31 d'agost quan es farà efectiu el Reial Decret-Llei que retalla els drets sanitaris, emparant-se en l'argument que no hi ha diners, deixant sense cobertura sanitària molt immigrants i... molts espanyols.

Quedaran fora del sistema els immigrants sense permís de residència

Els ciutadans de la Unió Europea que no siguen residents a Espanya

Els estrangers amb permís de residència i els espanyols majors de 26 anys que no hagen cobrat mai la prestació per desocupació i amb rendes superiors a una quantitat encara sense determinar.  En aquest col·lectiu entren:

• ·         Estudiants universitaris amb beques no subjectes a cotització però sí a IRPF
• ·         Persones que no han aconseguit mai cap treball
• ·         Persones divorciades que no estan a càrrec de l'ex-cònjuge
• ·         Persones separades de parelles de fet no formalitzades
• ·         Persones discapacitades en grau inferior al 65%
• ·         Persones de poblacions nòmades
• ·         Professionals liberals

Com vegeu el ventall que pot afectar els ciutadans espanyols és ample, per la qual cosa és aconsellable esbrinar si tinguem cobertura sanitària o no, perquè cap la possibilitat que quan necessitem el metge tinga que ser privat... si puguem pagar-ho. 

Altra opció aconsellable és fer el possible per evitar l'absurd que pretenen imposar mitjançant accions unitàries coordinades. A la web YoSí sanidad universal hi ha informació i propostes d'actuació, una de les quals és difondre la campanya com estem fent des d'ací. 

Salut (ara més necessària que mai)  Iron Maiden 

Carta de un metge als seus pacients

"Me despiden.

A partir del día 1 de Agosto no podré atenderles más debido a los recortes presupuestarios en sanidad proyectados por el gobierno de la Generalitat. Según me han comentado en subdirección médica, el hospital de Bellvitge no tiene dinero para pagarme este verano. Ni a mí, ni a los otros 56 médicos eventuales que, como yo, serán despedidos. Inicialmente el plan es recontratarnos en septiembre u octubre, con contratos renovables de mes a mes, sin derecho a vacaciones y posiblemente con una rebaja del sueldo.

Estas opciones son casi una invitación a los médicos para que abandonemos la sanidad pública. Lo mismo está pasando desde hace mucho tiempo con enfermeras, auxiliares y demás sanitarios que han visto empeorar sus condiciones de trabajo en los últimos años.

Estos recortes, junto con los realizados previamente y el actual cierre de hospitales, contribuirán a aumentar las listas de espera tanto para consultas como para quirófanos y a reducir la calidad de la asistencia hasta el punto que, quien quiera tener acceso a la salud, sólo le quedará la opción de pagar un seguro privado. Además de los gastos de este seguro deberá contar con el hecho de que la aseguradora no tendrá la misma cobertura de salud que la sanidad pública.

Esto será un gran beneficio económico para las aseguradoras de salud, que posiblemente ya se están frotando las manos pensando en los millones de euros que ganarán aprovechando esta penosa situación. También será un gran beneficio para