La columna d’Arturo González d’avui en el diari Público proposa un exercici que em pareix interessant, arran d’algunes acusacions de “radicalitat” aparegudes al bloc. Radical és tot aquell partidari de reformes extremes, però també qui evita les reformes que demanda la societat en la seua evolució, el fanàtic conservador immobilista.
Ací mateix hem vist exemples dels dos tipus de radical. Estem acostumats a defensar els nostres, com si tot ho feren be, i atacar els contraris, com si tot ho feren malament. Aquesta manera d’actuar converteix els partidaris polítics en “forofos”, la qual cosa anul·la la visió crítica de la realitat i ens transforma en persones fàcilment manipulables.
El que proposa Arturo Gonzàlez és tan simple com considerar radical a qui no siga capaç de dir tres coses dolentes del partit més pròxim a les seues conviccions polítiques i tres coses bones del partit que
