La música és una curiosa manifestació
humana. És una realitat documentada que, sense tindre aparentment cap utilitat
pràctica per a la supervivència, ha acompanyat les societats des dels seus
orígens de forma constant i en tot el món. A la cova
Mosseguellos, sense anar més lluny, es va descobrir fa poc un instrument
musical de fa 15.000 anys, i ara, no hi ha qui no associe els moments més
importants de la seu vida a una peça musical. Però, si és veritat que s’escolta
molta música, també és veritat que la immensa majoria no ha estudiat música ni
ha tocat un instrument.
A l'antiguitat clàssica la música
era una de les arts liberals, és a dir, una de les arts que estudiaven els
homes lliures de les classes dominants per adquirir coneixements generals i
destreses intel·lectuals, en oposició a les arts vulgars que eren les destreses
professionals de la gent que treballava, els oficis de les classes populars. Les
liberals (dels homes lliures) eren set arts que es dividien en dos nivells: el
“trivium” i el “quadrivium”.
El “trivium” estava format per
les disciplines relacionades amb l'eloqüència: La gramàtica, per utilitzar
correctament la llengua. La dialèctica, per buscar la veritat mitjançant la
lògica i la raó. I la retòrica, que ensenyava a expressar-se de manera
acolorida i arribar a connectar amb el interlocutor.
El “quadrivium” es componia de
disciplines científiques relacionades amb les matemàtiques: La aritmètica, que
ensenyava els números. La geometria, que ensenyava a calcular. La astronomia,
que estudiava el moviment dels astres. I, sorprenentment, la música. Sabien ja
a l'antiga Grècia la importància de la música per a l'aprenentatge?
Ara coneguem, gràcies a estudis
conscienciosos fets amb instrument modenissims, que el cervell humà consta de
dos hemisferis, cada un del quals té funcions diferents i complementàries, units
per una sèrie de connexions neuronals denominat cos callós. Quan més gros és
els cos callós més fluida és la connexió entre els dos hemisferis i millor la
coordinació general del cos i de ment. En l'hemisferi dret del cervell està
localitzat el sentit de l'emoció, de l'expressió, la creativitat, la
improvisació i la melodia, mentre que l'hemisferi esquerre controla el
llenguatge, lògica i raonament però també el ritme i el control motor de
l'execució musical.
Els estudis han establert que els
xiquets que toquen un instrument una mitjana de dos hores i mitja a la setmana
desenvolupen un 25% més el cos callós, és a dir, que les connexions neuronals
entre els dos hemisferis, necessàries per a qualsevol activitat, és molt major.
Mentre toquen un instrument musical estan fent funcionar, simultàniament, l'hemisferi
esquerre, necessari per al control del ritme i de les mans, i de l'hemisferi
dret, que dirigeix l'emoció i la melodia. La necessitat fa augmentar les fibres
nervioses que connecten les dos meitats i fa al cervell molt més eficient i
productiu, augmentant el nivell de coordinació d’ambdues parts, especialment en
els menuts.
La música és una curiosa manifestació
humana, una de les arts dels homes lliures que els fa més poderosos perquè
desenvolupa l’arma més poderosa del gènere humà: el cervell.
Iron Maiden
