Com que veig que a molts de vosaltres, no vos ha agradat allò de l'himne del poble. He pensat de fer un nou himne, diguem-ne més... "actual", remasteritzat o modern; amb el que la gent, o al menys, aquells als qui jo conec (gent "d'apeu", sense grans pretenssions que no siguen les de viure en pau i dignitat), es senta més identificada.
A més, jo soc dels què pensa que un himne, deu de ser una cosa que al sentir-la un, a més de sentir-se orgullós d'allò què parla, deu d'afavorir el progrés, la millora col·lectiva... en definitiva, buscar la felicitat, d'aquell què el canta... i no fer-lo creure que viu en un món meravellós... quan no és cert.
I què voleu que vos diga? Parlar de "Cristos", Esglésies, Campanes, Cistelles i situacions que no he vixcut, no em diu res de res...
Així doncs, vos presente l'HAPV (Himne Alternatiu del Poble de Vallada) i també un fons d'escriptori amb els dos himnes per a què el poseu al vostre ordinador ---------- ELIMINAT PELS ADMINISTRADORS DEL BLOC-----------
(Vinga, un poc d'humor a l'assumpte, redeu!)
Contemplant el poble de Vallada
des de l'escultura del Bayarri, fins a les casetes de l'Ermita
Vallada està morint-se, gent dormida, poregosa i passiva.
Les dones valladines, amb la mirada ressignada i perduda,
pinten els carrers i arreglen els jardins municipals.
Els homes, han deixat de ser tan homes per l'impotència i l'atur,
viuen lamentant-se en silenci i intentant salvar-se el cul.
El Crist més que oberts, el què té són els braços ben clavats,
però si puguera, vos faria un tall de mànega i vos diria:
"Què vos passa, antic poble de Vallada?"
I al cor, però més que al cor, al vell record que s'oblida,
recordem la rica terra valenciana,
de cultura arrelada i llengua defenuda i viva.
Valladins!
El Penyó què ens mira, sap que estem fent-ho molt mal!
Més que campanes d'alegria, semblen sentir-se campanes de dol!
Força i ànims al poble de Vallada!
Que arriben on tinguen que arribar els crits
i desperten allò que permaneix tancat a la "casa de la por"!
Vixca Vallada, moderna, unida i combativa!
Vixca!
des de l'escultura del Bayarri, fins a les casetes de l'Ermita
Vallada està morint-se, gent dormida, poregosa i passiva.
Les dones valladines, amb la mirada ressignada i perduda,
pinten els carrers i arreglen els jardins municipals.
Els homes, han deixat de ser tan homes per l'impotència i l'atur,
viuen lamentant-se en silenci i intentant salvar-se el cul.
El Crist més que oberts, el què té són els braços ben clavats,
però si puguera, vos faria un tall de mànega i vos diria:
"Què vos passa, antic poble de Vallada?"
I al cor, però més que al cor, al vell record que s'oblida,
recordem la rica terra valenciana,
de cultura arrelada i llengua defenuda i viva.
Valladins!
El Penyó què ens mira, sap que estem fent-ho molt mal!
Més que campanes d'alegria, semblen sentir-se campanes de dol!
Força i ànims al poble de Vallada!
Que arriben on tinguen que arribar els crits
i desperten allò que permaneix tancat a la "casa de la por"!
Vixca Vallada, moderna, unida i combativa!
Vixca!
