Abans tot s’escollia amb més cura, amb més sentit comú. Es pensava molt en l’ús que se li havia de donar, en la necessitat que en teníem, en la vida que li assignàvem, en el pes econòmic que suposava per a l’economia familiar o individual. En canvi, actualment, ens hem acostumat a comprar més del que necessitem, fins i tot si ben bé no ho necessitem, o sabent que no durarà més de dos trencades de guitarra, per tal que siga barat o estiga a l’abast de la nostra butxaca.
Les mans de mare allò que tocaven ho tranformaven. Quanta roba no ha sigut cosida, arreglada, adaptada, transformada, millorada per les mares! La de llana que haureu teixit! La d’agulles de la màquina de cosir que haureu trencat! Les caixes de llanda per a les coses de cosir, les del codonyat per les andròmines de llustrar les sabates, els perols foradats per plantar clavellineres. Tots els envasos servien per contenir alguna cosa; els de vidre, els de llanda, els de plàstic… A més, sempre que podíeu, tractàveu de fer-ho bonic, amb l’orgull de qui crea. Per cert, treball ben remunerat i agraït, que moltes no heu tingut ni dret a pensió de jubilació.
Amb el temps i la definitiva entrada al Primer Món, ens arribà un allau d’envasos. Ja ens sobrava tot. En qualsevol lloc trobàvem pots per fer conserva de tomaca. Estem al punt de no reutilitzar ja res perquè “nou no val tant”, pensant sempre en diners.Tenim al nostre mercat una quantitat grandíssima del que vulguem. Penseu en tot el que
