Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paco GB. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paco GB. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 de febrer del 2013

Endevina endevinalla






Ja que l'encarregat de fer la secció la té un poc abandonada...
Després de llegir l'article de Paco Tortosa a la Cartelera Túria, m'ha vingut al cap, i vos propose una endevinalla doble:

1. On està la placa?

2. El punt més alt del nostre Terme, es l'Alt de la Creu (900 metres) no hi ha dubte, però, hi ha un però. Al nostre terme podem trobar un altre vèrtex geodèsic, amb menys metres, però que el supera en qualificació, catalogat als antics mapes de l'exèrcit com "de primer ordre" per la seua situació i bona visibilitat, sabríeu dir quin? (podeu donar qualsevol dels tres noms amb que és conegut).

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Endevina endevinalla

Vos propose una endevinalla per aquestos dies de festa. Advertisc que té un puntet de complicació, la foto no està feta a Vallada, però segur que heu passat per allí alguna vegada.
Vegent el que fa el personatge del primer pla, ben bé podria ser del poble.
Parle de primer pla, perquè es tracta d'un fotograma d'una pel·lícula rodada el 1964.
Tingueu varies respostes:
-Quí és el personatge?
-On està feta la foto?
-De quina pel·licula es tracta?
-Quin model de silló és?
-...



Passeu bona fogassa!

Un sillonet semblant:

dijous, 19 de juliol del 2012

Foc en l'algepsar!!!

Bon ensurt el d'anit. El foc a la porta de casa i quasi que ni ens enterem!!!.

 21:56 El marge en flames.
 22:00 Apagant amb la "retro"

dijous, 17 de maig del 2012

Endevina endevinalla

Per a que penseu un poc i tingueu tema de conversa intergeneracional, vos propose aquesta endevinalla, aixina Kike també pot participar.

La foto l'he trobada a la xarxa, en una pàgina de subhastes. Avise que en un principi em va costar bastant reconèixer el carrer, però no desespereu  i si no ho endevineu, pregunteu a la gent gran, que de ben segur els portarà algún que altre record.

 Possibles preguntes:
  Nom del carrer.
  Nom de l'establiment.
  Noms de les persones.
  Altres...

O igual m'enganye i el carrer no és de Vallada, qui sap, que després d'ampliar-la i mirar-la de nou tinc dubtes, però els protagonistes sí que són del poble. 
Foto actual del carrer Mig:


dijous, 15 de desembre del 2011

Marxa Xorrillo-Boquella-Maravillosa

Si l'any passat us vàreu quedar amb ganes, enguany s'ha tornat a organitzar l'exursió pel BARRANC DE BOQUELLA.
En el següent enllaç trobareu tota la informació.

adene.es

                                 la foto és de Jorge Berenguer

DIUMENGE 18 DE DESEMBRE a les 8:00 H.
DES DEL LOCAL D'ADENE A ÉNGUERA
ARRIBADA 14:30 H. (aprox.)
Grau dificultat: Mitjà, mitjà-alt.
Duració aprox.: 5 hores
Altitud mínima: 390 metres Altitud màxima: 780 metres
Distància aproximada: 17 quilòmetres.
Itinerari circular: La marxa s'inicia en la pista forestal de la Maravillosa, arribant a l'encreuament que ens conduirà al cor del Portillo (Xorrillo) i del Barranc de la Hoz, divisant la Piedra de la Ventana. Baixant pel barranc durant 5 km, passarem pel Caseriu del Xorrillo, les coves de Magraner, el xarco de la Manyana (o la parra), la Mola del Pi, el barranc del Gavatx, el xarco del Baladre, el desaparegut Xarco Negre, la Cova dels Mosseguellos, els pous de la Mare de Déu de Gràcia i Santa Bàrbara, la Venta Boquella, des d'on començarem l'ascens cap al Camí de Valladins (els d'Énguera anomenen aixina al camí que puja a la Maravillosa perquè era l'accés que utilitzaven els nostres avantpassats per anar a les heretats de la Serra) la Talaia i tornar al Pla de la Maravillosa. A esta altura, podrem admirar el mateix trajecte recorregut anteriorment.
La ruta ha de fer-se amb precaució i preparació ja que hi ha trams en mal estat i amb pedra solta. NECESSARI: Portar bon calçat i roba adequada segons el que indique la previsió meteorològica, aigua i esmorzar. Cal coordinar cotxes propis per a l'anada i la tornada.
Telèfon per a més informació 676181763
 L'excursionista que participa en l'activitat és responsable de tot perjuí o lesió que puga causar-se ell mateix, a tercers o al medi ambient. Es recomana a aquelles persones que no siguen socis d'ADENE, o bé estar federat o tindre un assegurança que cobrisca qualsevol tipus d'accident que es produïsca durant la marxa. L’itinerari pot patir modificacions d'última hora.

Per als interessats en anar des de Vallada, no cal que aneu a Énguera, podeu acodir a l'inici de la marxa que és en l'encreuament del "camino vallaïnos" amb el que baixa al barranc de Boquella, és un desviament a l'esquerra uns 3 Km després de la casa de la Maravillosa.

El Barranc de Boquella, encara que recuperant-se del incendi de 1999, és el barranc més impressionant que tinguem al terme i l'única partida amb una figura de protecció mediambiental ja que està declarat Reserva de Fauna per la importància de les espècies de mosseguellos presents en la cova, i també forma part del LIC (Lloc d'Interés Comunitari) Serra d'Énguera.

divendres, 4 de març del 2011

CARNESTOLTES

Com diu la cobla:

Carnestoltes centes voltes,
Nadal de mes a mes,
Pasqua de huit en huit dies,
Quaresma no tornes més!

En aquesta clasificació de festes que es celebren al llarg de l'any, com vegeu la guanyadora és el carnestoltes.
Els dies de carnestoltes precedeixen el temps de quaresma, un temps que moltes religions conserven més o menys desvirtuat, per a fer una neteja física i espiritual. Per això, sabent que venien quaranta dies de dejú i abstinència, s'aprofitava fins l'últim dia per fer els majors excessos gastronòmics que la situació permetia i aprofitar durant uns dies per trencar l'ordre i les normes establertes. La festa va acabar amb la seua prohibició per part del règim del General Franco. Posteriorment es recupera però ja descafeinant-se i reduint-la a disfressar-se i poc més.
 
A Vallada pels anys quaranta es forma la "Penya la Carabassa" un grup 
d'homes amb molt de sentit de l'humor. Que organitzaven diferents festes, 
actuacions, fins i tot xarlotades amb les vaquetes de festes. Aquesta penya seria mereixedora d'una entrada pròpia. 
(En la foto de l'esquerra, la penya en una xarlotada. M'agüelo Quico amb barret cordovés i carasseta)

Un any per tal de poder celebrar el carnestoltes, aprofitant que a Cadis i Canàries es permetia la celebració mitjançant les anomenades murgues, van decidir montar-ne una. Amb draps i algeps van fer un alficòs ben enroscat i gitat en un llitet que passejaven pel poble. Per a l'ocasió es va composar la següent cançoneta:

divendres, 21 de gener del 2011

Sant Antoni del Porquet

Com vaig molt malament de temps i veig que s'acaba la setmana i no he tingut temps de fer una entrada desenta sobre les celebracions de Sant Antoni Abat, vaig a fer un experiment sobre com sintetitzar una entrada amb les idees més importants que volia destacar.  (les dites i cançonetes estan replegades al poble)

En Canals hi ha Sant Antoni
en la Torreta Santa Creu
en Muntesa Santa Espina 
i en Vallà Sant Bertomeu.

Ja sé que la festa més grossa és fa a Canals, però ací també era molt celebrada.

Setmana dels Sants Barbuts.        Sant Antoni i Sant Pau l'anacoreta, no l'apòstol.
Sant Antoni du la barba blanca.  Si ha nevat.
van passar les dels anacoretes.    Passar-ho malament.

A Sant Antoni un pas de Dimoni.  Ja allarga el dia.
A San Antón las sinco con sol.

dimarts, 4 de gener del 2011

PROVA DE CONEIXEMENT DEL MEDI

Com vegem que això de les endevinalles té bastant acceptació, fins i tot hi ha competència a veure si s'endevina en temps record. Kike has pensat de fer endevinalles en diferents nivells  de dificultat? superior / mitjà etc. Ja que hi ha gent que no coneix massa el poble i també te dret a participar, i els què sabeu més, no participar en les fàcils.
Recuperem aquesta prova que va penjar Paco, qui per cert, no ens ha comunicat els resultats.
En la nova entrada hem eliminat l'opció que proposava d'enviar les respostes en privat, així és que ara podeu fer comentaris a l'entrada. Com tu deies: qui no te faena Deu li'n dona, Paco ja saps, hauràs de fer de jutje.


Vos propose un joc. I per altra banda vegem com aneu de coneixements sobre el nostre terme.

No és tracta de cap concurs, si ho fora, al meu parer, ja tindria guanyadora, Regina, que va ser l'única que va fer els deures d'estiu (gràcies per les fotos).
Prenent les cinc fotografies que va enviar:

foto 1


foto 2



foto 3


foto 4

foto 5

Posades en el mateix ordre en què estàn dins l'arxiu de fotografies del bloc.
I com la cosa va d'ordre, vos demane que relacioneu les fotos amb les següents paraules ordenades alfabèticament i que per casualitats de la vida comencen totes per la lletra C:

- Cavalls,
- Corda,
- Corona,
- Créixens,
- Curioles,

A tall d'exemple i jugant amb les lletres Ca:
la paraula Castell es correspondria amb les fotos 1 i 3 ja que apareix reflexat, la paraula Cànyoles amb la 2 per ser una vista del riu Cànyoles, Campello amb la 4 ja que es veu una part del Pla del Campello, Camí amb la 5 ja que veiem el camí de la font d'Espanya i el camí de la Saladella Llarga.
(...........)
Estaria be que raonàreu la resposta. Ah! tranquils que quedareu en l'anonimat, i em compromet a no enviar-vos correus de viagres ni romanços d'eixos, ara, tampoc ho feu vosaltres...
A veure que passa...

PACO

divendres, 3 de desembre del 2010

CANÇONER TRADICIONAL 1. L'AURORA ANTIGA

Amb la intenció de calmar un poc els ànims musicals provaré de penjar una entrada per si és del vostre interés.
Per als músics supose que no deu ser gens desconeguda la figura de Salvador Seguí Pérez (1939 – 2004), però per als que no ho som, faré ací una breu ressenya. Músic en tota la seua extensió, deixeble dels mestres Palau i Magenti, catedràtic de solfeig i teoria de la música en el Conservatori Superior de València, compositor, membre del Cos Nacional de directors de Bandes Civils, investigador del folklore valencià, crític, filòsof, doctor, promotor i organitzador nat de festivals, cursos i certàmens...

El que destacaré ara del seu impressionant currículum són els cançoners (Alacant, València i Castelló). En 1974 va obtenir la prestigiosa beca de la Fundación Juan March per tal d’estudiar a fons el folclore valencià. Per a la realització del cançoner de la província de València va comptar amb la col·laboració de Mª Teresa Oller, José Luis López, Fermín Pardo i Sebastià Garrido, editat per la Institució Alfons el Magnànim en 1980. Destacar la presència de Sebastià Garrido qui encara porta sang vallaïna i pense que va ajudar a que aparegueren al cançoner bastants peces del poble, algunes totalment desaparegudes a hores d’ara fins i tot de la memòria local.
Es tractava d’un treball de camp, on recorrien pobles i heretats amb gravadora i llibreta a la mà, preguntant als (sobretot) majors, si coneixien qualsevol cant, ball, recitat etc... Algunes gravacions es conserven a l’arxiu de Fermín Pardo, qui les ha cedit a l’arxiu municipal de Requena. He tingut l’ocasió de sentir-les i em semblen molt interessants. Hi ha ajuntaments que han publicat en CD les que els corresponen, ja que estan digitalitzades.
La que comente en aquesta entrada per proximitat del dia en què supose que es cantava és l’Aurora antiga:

Peça per a mi del tot desconeguda i sorprenent tant el "pum xim pum tirorirorà" com l'acompanyament musical.
A veure si vaig penjant ací les diferents que apareixen al cançoner, intentant seguir els cicles del calendari.
Paco Garrido i Blasco.

més romanços per l'estil punxant ací