Ja estem en Nadal, el temps en el qual tots tinguem l’obligació de ser feliços, el temps de consumir, de comprar moltes coses per aconseguir la felicitat. Però Nadal és, també, el temps de la decepció, quan ens adonem que tinguem quasi totes les coses que desitjàvem i continuem amb la sensació d’insatisfacció, de buit. Potser Erich Fromm té raó quan afirma que “la satisfacció il·limitada dels desitjos no produeix benestar, no és el camí de la felicitat ni encara el del plaer màxim”, perquè la felicitat no és una mercaderia.
La religió del consum del sistema capitalista ens ha inculcat que per a viure, i per a viure bé, cal tindre moltes coses i, a més, em de gaudir-les. L’essència de la vida sembla que és tindre coses, qui no té no és ningú. El triomfador ha de tindre moltes coses i ser el amo de sí mateix. Però tindre més no ens fa més feliços i el somni de ser els amos de les nostres vides va acabar quan...
