Acabem amb açò d'una vegada

Diuen que una mentida repetida es converteix en veritat. Açò deuen pensar els que, sabent que no és de veres i coneixent els documents que ho desmenteixen, continuen afirmant que s'ha canviat el nom de l'Associació de Jubilats i Pensionistes després de les últimes eleccions. L'article de “Las Provincias” reprodueix els falsos arguments que ja coneguem. Ara, hi ha que reconèixer que al final de l'article diu una veritat, quan afirma que durant 23 anys no ha hagut cap problema entre Ajuntament i els majors. Es de veres perquè l'Ajuntament els ha ignorat per complet. Una associació de persones majors, amb més de quatre-cents afiliats, no ha rebut cap ajuda, mentre associacions sense trellat gaudien de les subvencions municipals.

Els majors han estat, sempre, en la mateixa i única associació, durant molts anys presidida per un home de la corda de l'alcalde i a qui també li agrada passejar la vara en les processons. Va ser eixe president, Rafael Garcia Garcia, el seu secretari Ignacio Calabuig Rubio i tots el membres de la directiva d'aleshores, els que van signar el document per a passar-se de l'UDP a l'associació actual, fa més de tres anys. I açò no és una opinió, hi ha els documents. O, al menys, estaven abans de l'assalt del local i la requisa dels documents de l'associació. Totes les dades, amb pels i senyals, van ser publicades en aquest mateix blog i es poden veure per qui tinga curiositat ACÍ

Per a desgràcia d'alguns l'associació on pertany la de Vallada, gràcies a l'anterior president des de l'any 2007, no posa cap impediment a que els càrrecs siguen polítics. Però l'article de “Las Provincias” centra el problema en la incompatibilitat del president actual, i no és eixe el problema. El conflicte és anterior. Naix de l'intent de desposseir als majors del seu local de la plaça, amb Rafael Garcia de president. El trasllat del mobiliari i la documentació, sense acord dels pensionistes, a un altre local. Eixe va ser el fet que va provocar la dimissió del president i les obligades eleccions, per a les que no es trobava ningú que volguera ocupar el lloc deixat per Rafael.

Els mateixos que van anar amb presses i exigint a última hora no s'havien preocupat gens per l'assumpte fins que l'alcalde els va mobilitzar, i en alguns casos obligar, a formar part de la llista alternativa. El problema no és l'UDP ni Perales. El problema és el local de la plaça. Que l'alcalde respecte el document de la cessió als pensionistes, que deixe als majors en eixe local, i no hi haurà cap problema de presidents ni de baines. Perquè el problema és vosté senyor alcalde, la creat vosté, la seua forma arbitraria de governar, l'ús capritxós que fa del patrimoni municipal i els compromisos que adquirix prometent coses que no són de vosté, que són del poble. Renuncie al local, que no és de vosté, i acabe ja amb aquest enutjós i vergonyós assumpte.

IRON MAIDEN

Amb nocturnitat i traïdoria...

El caciquisme es una forma d'estructura social, que es donava al segle XIX i part del XX, on un polític controla els ressorts de poder local mitjançant una xarxa clientelar. Els cacics controlen els vots de la gent a la que fa “favors” i utilitzen eixe poder per a negociar, amb el seu partit, i ocupar llocs de privilegi. El Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, en la segona accepció, defineix cacic com “persona que en una colectividad o grupo ejerce un poder abusivo”.

Ambdues definicions retraten al senyor Fernando Giner. L'actual alcalde de Vallada, des de que va rebre la vara que tant li agrada passejar en les processons, va començar a teixir la xarxa clientelar. Com? Fent favors personals que la gent tornava, agraïda, votant-li, o col·locant fills, nets o germans en llocs de treball públics. El que passa es que ja no estem al segle XIX i els presumptes favors son drets dels ciutadans que l'administració gestiona i adjudica sense que es dega res a ningú. I les feines que s'adjudiquen arbitràriament, com un favor, estan perjudicant a qui de veres està preparat per a fer-la o a qui més la necessita.

El nostre cacic no paga res. Amb diners públics, es a dir, de tots, contracta a qui vol i li demana fidelitat personal a canvi. Eixa fidelitat transformada en vots és la moneda amb la que ell compra un lloc en la llista electoral del seu partit. Sense eixos vots no és res. No sabeu el poder que tingueu sobre ell. Però es al contrari. És ell qui exigeix que voteu a qui mai votaríeu si tinguéreu llibertat. Pressiona per a que s'apunteu a una associació de jubilats fantasma, i ho feu. Vos exigeix que assistiu a actes als que no vos abelleix anar, i aneu. Exerceix un poder abusiu, i ho permeteu. Fins quan?

La nit del dimecres al dijous, (26-27 de maig de 2010), a les hores que actuen els delinqüents, amb nocturnitat i traïdoria, Fernando Giner acompanyat de Ramón Vila i Frutos Biosca, amb el fuster, van violar la sede de l'Associació de Jubilats i Pensionistes de la Plaça de l'Ajuntament i van canviar els panys, deixant als nostres majors al carrer. No va avisar ningú. No van demanar al president o algú de la directiva que els obrira el local. Ho van fer sense comptar amb ningú dels que tenen dret d'utilitzar el local. Sembla increïble, però es veritat. No vos pareix una cacicada, un abús de poder? Vol fer-se amb el local dels jubilats i no mira pèl. Si no pot a les bones, doncs, a la força. Pot fer el que vullga i anar-se'n de rosetes?

Espere que no perquè, com deia abans, no estem al segle XIX, estem al segle XXI, i espere que, els que poden fer-ho, denuncien aquestos fets i aquestos senyors, o el que siguen. Espere que, exercint el dret que els assisteix, torne el local a mans dels jubilats. Espere que els ciutadans se'n adonen del que passa quan permeten que gent com la que acabe de descriure tinga poder. Espere, en fi, no tindre que baixar més el cap quan escolte parlar de les coses que passen al meu poble.

IRON MAIDEN

Comentari nou sobre ASUSTAVIEJAS. Part III

Hem considerat, de nou, ficar com a nova entrada aquest comentari fet
en l'entrada original, i que contesta a la raó per la qual es feia
aquesta entrada de nom ASUSTAVIEJAS. Per si algú se li escapa.
Diu així:

Pareix ser que, des de fa mesos, l'Ajuntament vol desallotjar als
nostres majors del local de la plaça i vol col•locar-los en un local de
l'obra social de Caixa Ontinyent situat a la part nova del poble, prop
del camp de futbol, per tant en les afores (encara que no tant a les
afores com el nou ambulatori ¡¡quin poc trellat!!).
Per aconseguir-ho s'han aprofitat de la bona voluntat i la ignorància
dels nostres majors, però era tan descarat el volien fer que dues dones
de la directiva es varen donar compte del que estava passant i van
destorbar l'assumpte, fent tornar els mobles, que ja estaven al local
nou, al lloc d'on mai devien haver eixit.
La qüestió es: en la actualitat els pensionistes tenen l'usufructe per
temps indefinit del local de la plaça (l'antic Ajuntament) situat al
centre del poble. Lloguen el bar del baix d'on trauen l'únic ingrés,
apart de les quotes, per a funcionar i finançar les activitats de
l'associació. En canvi, si se'n hagueren anat al nou local no tenien
cap document que els assegurara la utilització permanent del local. El
local nou es, de prou, mes xicotet. El lloguer del bar no se sap qui el
cobra, però en tot cas no els majors (supose que el propi Ajuntament o
Caixa Ontinyent). I, com ja he dit, està en les afores. Així que anar
al local nou suposava canviar tot el que tenen per res.
Com no van poder a bones, l'Ajuntament va llevar, de manera il•legal,
el contador de l'aigua, de manera que el bar no va poder obrir durant
dos dies ni els majors podien anar al local perquè no podien ni
utilitzar els serveis. Sols després de fer una reclamació per escrit a
l'Ajuntament tornaren a instal•lar el contador de l'aigua.
Poc després un regidor anà exigint que afiliaren immediatament a una
serie de persones que duia en una llista. Les dones que estaven al
local es negaren a fer el que exigia el regidor en eixe moment, com ell
volia, i este les amenaçà en cridar un notari per alçar acta de la seua
negativa. Com no cediren a les amenaces cridà un notari, amb tan mala
sort per al regidor, que després de llegir els estatuts de
l'associació, li va donar la raó a les dos dones que es negaven a fer
el que, amb fanfarroneria, exigia el regidor.
En aquest context es produeixen els fets als quals es refereix l'escrit
de "asustaviejas". Davant de la convocatòria per a elegir nova
directiva de l'associació, l'Ajuntament i el partit que governa es
mobilitzaren i anaren casa per casa donant paperetes amb el seus
candidats. Açò es normal en aquest poble en les eleccions polítiques
però no havia passat mai en unes eleccions de l'associació de
pensionistes. En tot cas ho feren tan malament que presentaren
candidats que no pertanyien a l'associació i les paperetes que duien de
casa no eren vàlides.
Quan varen veure el desastre que havien fet i que no podien controlar
les eleccions varen intentar boicotejar-les armant aldarull, cridant
que no era legal i dient que estaven amanyades. En tot aquest rebombori
va jugar un paper especial el mateix regidor d'abans que, sense
pertànyer a l'associació, va estar intentant que es suspengueren unes
eleccions fora del seu control, amotinant la seu gent.
El resultat de les eleccions va ser de mes de cent vots els que
guanyaren i vuit o deu vots els candidats de l'Ajuntament.

Comentari nou sobre ASUSTAVIEJAS.

"Perdoneu pero soc un "Vallaí" que molt al meu pesar i per cuestions de
feina ha tingut que "emigrar" fora del poble i ara no ´m'antere de
xafardejos com aquest...Que a passat al llar dels jubilats?.
No vullc jutjar a ningú abans de saber ben be el que passa pero per els
comentaris plasmats no me dona massa bona espina lasunt...

Enviat per Anònim a VALLADA City el 30 de gener de 2010 9:32 "

ASUSTAVIEJAS

Ací vos envie este xicotet escrit referit als fets ocurrits al llar dels jubilats els darrers dies. Espere que hi haja cap impediment per a que siga publicat al vostre blog. Salut

ASUSTAVIEJAS

Amb el malnom de “asustaviejas” s’anomena al sud d’Espanya als especuladors immobiliaris, que compren cases antigues per rehabilitar-les i procuren desfer-se’n dels ocupants de les vivendes utilitzant males arts. Els diuen els “asustaviejas” perquè la majoria de les víctimes, es a dir els ocupants dels immobles antics, solen ser persones majors amb pocs recursos.

Esta pràctica, ja menyspreable en si mateixa, resulta fins i tot delictiva quan es realitza fent un descarat abús de poder. Els autors d’estos fets queden, si mes no, desautoritzats davant de la societat que te valors, universalment reconeguts, de respecte als majors. Especialment si estes actuacions, de baixa condició moral, venen de gent que es diu cristiana practicant. Hi hauria que recordar-los la “Carta als Ancians” del Papa Joan Pau II que diu: “una societat que es prea de justa i humana, necessita instancies i espais de respecte, reverencia i reconeixement per als ancians, a més de procurar el seu permanent esplai i recreació, per a cada persona que ha acumulat i decantat el tresor de la saviesa”.

Del que ha passat estos dies podem treure altres lliçons. Apart del retrat dels ofensors cal ressenyar el paper del ofesos. Persones majors, pot ser debilitades físicament per el pas dels anys, però amb tota la força que dona la raó i la dignitat, han resistit i fet front a l’abús d’autoritat i han sabut mantindre un lloc que pertany a totes les persones majors del poble. Pot ser els joves poden prendre exemple.

Més articles relacionats ací