Fa unes setmanes, amb motiu de les festes de Setmana Santa, apareixia al blog un article d’Iron Maiden al voltant del fanatisme religiós i la seua perillositat i, durant el transcurs del debat que es va generar, el comentarista anomenat “Talco de Ausonia”, va afirmar que la religió no feia por ja que a missa o a classe de religió no estava obligat a anar ningú, sinó que allò que veritablement era perillós eren els “educadors manipuladors” d’algunes assignatures que eren obligatòries per a tots els xiquets (es va referir a “Humanística” i “Valencià” textualment). Aquesta afirmació em va fer pensar molt, per la perillositat (valga la redundància) que amaga aquest tipus de pensament.
Desgraciadament, i com diu el gran sir Ken Robinson al vídeo “Canviar el paradigma”, el nostre sistema educatiu està modelat a imatge i semblança de la indústria i per al seu interés, i han utilitzat l’estandardització com a eina fonamental per escometre aquest propòsit: eliminem el debat, l’enfrontament d’idees, els temes polèmics que envolten la societat, l’opinió personal, la crítica i la subjectivitat, de manera que els alumnes esdevenen noves peces que s’insereixen en el sistema, robots programats per fer una tasca i produir per a l’economia de mercat.
(vinyeta de Forges presa de: e-learning-teleformacion.blogspot.com.es)
Però, potser, aquestes persones que pensen que la subjectivitat i la ideologia no tenen cabuda a l’escola, s’obliden de dues coses fonamentals:
