L'església dins del Ritual Romà inclou la benedicció de totes les cases de la parròquia en temps de pasqua.
La paraula salpassa, segons el diccionari català-valencià-balear, etimològicament prové del llatí salis sparsio, que significa espargiment de sal. Ja que la benedicció de les cases es feia inicialment amb sal. La sal s'ha considerat des d'antic com un element protector i conservador, tant en un nivell físic (saladures, salmorres...) la sal ens es necessària per l'aportació de minerals (potasi, iode, manganés...) però també en l'àmbit espiritual de protecció contra males energies. Recordeu que salari, també deriva de sal, com a remuneració per un treball.
A Vallada, l'acte solia discórrer el dimecres després de la missa, el senyor retor i alguns monessillos recorrien els carrers per a realitzar la benedicció de les cases, però no anaven sols, els acompanyava una colla de xiquets armats amb tota classe de maces de fusta, (solia fer-les el tio Enrique el fuster) colpejant be a terra, be als portals i fins i tot les portes de les cases que trobaven tancades (alguna que altra porta podia quedar afectada). Cantaven la cançó que apareix a la imatge, què com vegeu te una lletra un tant transgressora ja que es demana pegar bastonades als "poders".
Partitura recollida a Vallada i publicada al Cançoner Musical de la Província de València
