Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ajuntament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ajuntament. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 d’octubre del 2012

Vallada celebra el taller d’animació lectora ‘Aprenent de detectiu’




Ahir dimarts va tindre lloc a la Biblioteca Municipal de Vallada el taller d’animació lectora ‘Aprenent de detectiu’  dirigit per a xiquets de Primària i que va estar a càrrec d’Almudena Francés.

A través d’este taller, uns 30 xiquets van gaudir amb històries d’intriga i suspens, van jugar a seguir les pistes i van aprendre les tècniques per a arribar a convertir-se en un bon detectiu.

El taller es va iniciar a les 18h, i prèviament va tenir lloc una ‘bebeteca’, taller infantil per a pares i bebès.
El Taller, organitzat per la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Vallada, s’emmarca dins de la programació del SARC de la Diputació de València.

dijous, 27 de setembre del 2012

UNA PLAÇA DE BECARI PER A L’AJUNTAMENT DE VALLADA



 Fi termini: 2 d’octubre

 Havent quedat vacant una plaça per a realitzar pràctiques com a becari en l’Ajuntament de Vallada, dins del programa "Beques per a Joves Desocupats" de la Diputació de València i l’IVAJ, es convoca nova obertura de termini per a presentar instàncies.

El període de gaudi de la beca serà fins al 30 de novembre.

Fi termini presentació d’instàncies: 2 d’octubre

dimarts, 29 de maig del 2012

Polítics del nostre ajuntament VS noves tecnologíes

Alguns polítics de Vallada ens estan demostrant, amb les seues entrades al bloc (com per exemple, els temes que es tractaran als plens ordinaris) que són capaços d'utilitzar les noves tecnologies per informar al poble.
És un exercici de transparència que ens demostra, al mateix temps, que són capaços també d'utilitzar les noves tecnologies (tan necessàries avui en dia) i que, per tant, tenen una formació acord als nous temps.

No obstant això, alguns altres polítics del nostre ajuntament, tenen encara una "formació digital" que deixa molt que desitjar. És un aspecte que considerem necessari però al que molts d'ells es resisteixen (per molt important que siga el seu càrrec) vivint ancorats en el passat.

Al nostre bloc sense anar més lluny, tenim diversos exemples de polítics que no tenen cap inconvenient en escriure'ns utilitzant el correu electrònic de les seues filles o de registrar-se a blogger amb el perfil dels fills (és el cas de Vicente Perales al 2010 o Servilio al 2011).


Altres anècdotes paregudes han arribat a les nostres orelles: polítics que no saben llegir o identificar d'on o de qui ve cada escrit, o com es fan les coses, quan sembla estar tot clarament explicat...  Tanta notícia negativa ha fet que ens preocupem per aquest tema seriosament perquè: Com anem a demanar-li als nostres governants que ens comuniquen, que s'expressen, que ens informen si ni tan sols saben obrir-se un compte de correu a gmail?

Anualment s'oferten cursos d'informàtica al nostre poble. Alguns d'ells són inclús gratuïts!
Estaria molt bé utilitzar aquesta "deficiència formativa"  que tenen aquells que ens governen, per a assistir a aquestos cursos tots junts, com a treballadors de la "empresa" de la qual formen part.
Pel seu bé, però també pel nostre.



dijous, 6 d’octubre del 2011

dimarts, 27 de setembre del 2011

Nepotisme d’un, hipocresia d’altres


La política havia sigut sempre per als senyors i persones adinerades. Els llocs de poder s'utilitzaven per aconseguir privilegis i enriquir-se. Aleshores no calia cobrar per tindre un càrrec, cosa que funcionava també com un filtre, doncs els treballadors no podien dedicar-se a la política sense cobrar un sou. Va ser una victòria de la democràcia i de les classes treballadores aconseguir que hi haguera remuneració per a tots aquells que dedicaven el seu esforç a la cosa pública. Així qualsevol ciutadà podia ser elegit i viure amb un sou a canvi del seu treball polític. 

Renunciar a eixe salari pot ser un ganxo electoral però no sembla positiu ni progressista i, sovint, emmascara altres maneres de cobrar-se la dedicació política de maneres que, sent legals, són immorals i corruptes. Hem conegut moltes variants: col·locar familiars o amics de terceres persones o empreses que després col·locaran als meus; tindre gent al servei de càrrecs pagat per empreses que s'enduen nombrosos contractes públics; rebre regals esplèndids d'aquestes empreses; comprar vots amb llocs de treball pagat amb diners públics... Tots ells casos de corrupció que les lleis actuals permeten disfressar de legalitat i alguns jutges beneeixen amb sentències exculpatòries o arxivant els casos per motius diversos. 

Però el pitjor de tots, pel seu descaro, és el nepotisme, contractar a dit a un familiar directe. És una paraula, nepotisme, que té l'arrel en el grec nepos (nebot) que era com anomenaven als fills il·legítims de la jerarquia catòlica. Els “nebots” dels bisbes, dels cardenals o del mateix papa rebien donacions, títols, favors o càrrecs sense tindre en compte la seua competència. Els papes Borja van ser famosos per això. No és estrany, doncs, que entre la dreta espanyola, tan catòlica ella, s'aprecie aquest mètode amb tanta tradició. Però el món va canviant i en una democràcia aquest procediment, com els anteriorment citats, han de ser condemnats sense pal·liatius com abús de poder.

Tot el poble sap que alguns dels casos que s'han citat abans s'han donat al llarg de molts anys, sense que ningú dels que ara alcen la veu diguera ni piu. Com que ací tots ens coneguem, sabem de la dubtosa competència d'alguns que cobraven bon sou pagat per tots nosaltres. Els que ara criden denunciant la poca vergonya del que està fent l’alcalde actual, callaven quan ells mateixa practicaven l'abús i el favoritisme de forma descarada. Com a bons catòlics, que segur són, abans de parlar hauran de fer examen de consciencia, penediment i contrició. La penitència ja l'estan passant en l'oposició gràcies al criteri dels votants. 

Des d’ací s'ha criticat l'abús i la corrupció des de posicions sinceres, buscant que les coses es feren millor, sense partidismes ni favoritismes, amb arguments i sense mentides. Es feia en l’anterior Ajuntament i ara continua fent-se. Però els que abans callaven i ara omplin pàgines d'insults i es posen les mans al cap pel que fa l’alcalde, estan contra la pràctica dolenta en sí o simplement lamenten que Perales no haja pactat amb ells? Les crítiques desaforades semblen hipòcrites, producte de la ràbia per haver perdut el poder. Si Perales haguera acceptat l’oferiment de Giner escoltaríem aquestes veus tan crítiques? Ho dubte.

Sense reconèixer els errors comesos i sense mostrar públicament la intenció de no tornar a cometre’ls no tenen cap credibilitat, per molt que bramen. Hi ha molts que abans de poder parlar hauran de rentar-se la boca amb lleixiu. Per això cal preguntar-se si quan critiquen a Perales estan penedint-se i condemnant les pràctiques immorals que ells també feien quan podien fer-ho o tan sols estan criticant que ara no poden fer-les des de l’oposició? Cal condemnar enèrgicament i sense cap dubte la contractació, per decret d’alcaldia, que ha fet l’alcalde però també cal recordar que ha tingut bons mestres. 

Iron Maiden

dimarts, 6 de setembre del 2011

Transparència



Hi ha un document titulat “Principios básicos que deben inspirar el nuevo mandato”, elaborat conjuntament per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i pel Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local de València, amb data de juny de 2011, que informa dels principals punts que ha de tindre en compte l'Administració Pública en aquest context de crisi econòmica. Un dels punts és la transparència i diu així:

“TRANSPARENCIA. Conjunto de normas, procedimientos y conductas que definen y reconocen como un bien de dominio público toda la información generada o en posesión de las Administraciones Públicas. La transparencia se sustenta en los derechos de libre expresión e información.

Las cinco Áreas de transparencia que se evalúan en el Índice de Transparencia de los Ayuntamientos son las siguientes: a) Información sobre la Corporación municipal; b) relaciones con los ciudadanos y la sociedad; c) Transparencia económicofinanciera; d) Transparencia en las contrataciones de servicios; e) Transparencia en materias de urbanismo y obras públicas.

El mayor rigor en las cuentas públicas requiere asimismo una mayor transparencia que sea percibida por los ciudadanos. Medidas como aprobar, remitir y exponer la liquidación del presupuesto y de la cuenta general de la Entidad en tiempo y forma, publicar en la página web de cada Corporación los aspectos más relevantes de las mismas, un acceso público, fácil y ágil a las ordenanzas municipales, a las convocatorias de subvenciones públicas, a cursos, trámites de contratación, selecciones de personal…, coadyuvan a dotar a los vecinos de una percepción más honesta y legítima de cada Entidad Local.” (la negreta és meua)

Com veieu no diu res que no s'haja dit ací més d'una vegada però potser cal insistir en un aspecte que els polítics obliden amb facilitat quan tenen el poder i és bàsic i imprescindible, no sols per a que els ciutadans perceben la claredat dels comptes, sinó per evitar la desconfiança en els poders públics, les murmuracions, la rancúnia, les actuacions dolentes i les corrupteles. 

La publicació de les actes dels plens en la web municipal, que ja es fa en molts ajuntaments (per exemple en Moixent) posa a disposició de tots els interessats els acords, les posicions que defensen cada grup polític i els arguments en raó dels quals s'adopten o desestimen les propostes. La publicació de les bases i els barems utilitzats per a les contractacions acabarien amb la contínua sospita de favoritisme en el repartiment del treball públic. I la informació oficial (informe del secretari interventor, actes de la comissió d’hisenda o la imprescindible auditoria) de l'estat real dels comptes municipals acabaria amb els rumors sobre l'existència o no del deute i la seua quantia. 

Esperem que la ideologia de l’alcalde, que segons diu l’acompanya des de que va nàixer i manté intacta, no siga incompatible amb la transparència de l’administració pública i amb el dret a la informació dels valladins. Perquè aquestes són les bases dels drets democràtics de ciutadania. 

Iron Maiden

dimarts, 28 de juny del 2011

Inèrcia?


L’any passat, com havien fet al llarg de molts anys, membres i simpatitzants de l’Associació Serra Grossa van organitzar el Sopar de Sant Joan. Sense cap ajuda, econòmica ni de ningun tipus, van contractar una actuació, van muntar les taules i les cadires a la placeta de Sant Joan, van gaudir del sopar, de la conversa i de l’actuació i, finalment, van desmuntar taules i cadires, van desmuntar el petit entaulat i van agranar la placeta, deixant-la més neta que abans del sopar.  

La mateixa nit, no se sap perquè, al carrer mo de Gràcia, la Confraria de la Mare de Deu de Gràcia i la Parròquia Sant Bertomeu, també van organitzar un sopar en honor de la Verge de Gràcia. Aquesta verge celebra la seua festivitat el segon dia de setembre en la majoria de llocs, i en agost, en les festes patronals de Vallada, però el cas és que l’Ajuntament els va muntar l’entaulat i els va facilitar tot el que van necessitar. Van celebrar el sopar i després el mateix personal de l’Ajuntament, pagat en diners de tots, va desmuntar l’entaulat.

L’any passat l’Ajuntament estava regit per un equip de govern que tractava a la gent com a súbdits, és a dir, com a individus que estan subjectes a l’autoritat d’un superior, amb obligació d’obeir-lo. Tenien una visió sectària de la societat local que etiquetava els súbdits en bons i dolents. Premiava als bons posant els recursos públics al seu abast, donant-los privilegis, i castigava els dolents negant-los el pa i la sal.

Després de les eleccions del 22M l’Ajuntament ha canviat de mans. Molts dels valladins creguem que hem deixat de ser súbdits i ens hem convertit en ciutadans, és a dir, en individus subjectes a drets polítics i socials amb capacitat per intervindre, executant eixos drets, en el govern local. Els ciutadans no estem sotmesos a la voluntat ni al capritx de qui mana. Sols estem sotmesos a normes que han de ser justes i equitatives, que oferisquen les mateixes oportunitats a tots, sense privilegis per ningú.

La nit del dissabte passat, com havien fet al llarg de molts anys, membres i simpatitzants de l’Associació Serra Grossa van organitzar el Sopar de Sant Joan. Sense cap ajuda, econòmica ni de ningun tipus, van contractar l’actuació del grup Naia, van muntar l’escenari, les taules i les cadires a la placeta de Sant Joan, van gaudir del sopar, de la conversa i de l’actuació i, finalment, van desmuntar taules i cadires, van desmuntar el petit entaulat i van agranar la placeta, deixant-la més neta que abans del sopar.  

La mateixa nit, no se sap perquè, al carrer mo de Gràcia, la Confraria de la Mare de Deu de Gràcia i la Parròquia Sant Bertomeu, també van organitzar un sopar en honor de la Verge de Gràcia. L’Ajuntament els va muntar l’entaulat i els va facilitar tot el que van necessitar. Van celebrar el sopar i el mateix personal de l’Ajuntament, pagat amb diners de tots, va desmuntar l’entaulat. 

Continuen els privilegis? Encara hi ha ciutadans de primera i de segon? Vull pensar que no, que és un problema d’inèrcia que anirà corregint-se. Perquè cal corregir moltes inèrcies. 

Iron Maiden