Gràcies a Déu

Gràcies a Déu el PP ha aconseguit la major concentració de poder del període democràtic en el moment que més calia. Ajuntaments, autonomies i, després del 20N, el govern central, resten en mans d'aquells que més profit saben traure al poder. Ja no haurem de patir la contradicció, el sí però no, la punteta només, etc. dels socialistes. 

Ara tindrem una reforma laboral com cal, com fa temps que estan demanant els emprenedors (abans s'anomenaven empresaris) que al capdavall són els que creen ocupació (especialment si els treballadors no tenen cap dret); una reforma fiscal que permeta als rics ser més rics perquè, al fi i al cap ells són els que més consumeixen i així estiren de l'economia; una reforma, que ja calia, que potencie l'educació de qualitat pagada amb diners públics, és a dir, escoles on estudien els més sabuts (que com tots sabem, són els fills dels rics), perquè el que és important és una educació de qualitat per a qui pot aprofitar-ho (i no per a la xusma); una sanitat pagada amb diners públics però en mans d'emprenedors privats (abans empresaris) que saben gestionar millor (doncs la medicina mou molts diners i és una llàstima no aprofitar-ho); uns serveis socials que deixaran de ser un dret (fins ací podíem arribar) per a tornar, en gran mesura, a ser caritat per a que els rics puguen fer les seues aportacions miserables i guanyar-se el cel (caritat subvencionada, això sí pels diners públics, que tot té un límit).

Gràcies a Déu (i al sistema electoral) tinguem una majoria més que absoluta que permetrà que el nou president li diga a Europa que ja està bé d'imposar el que s'ha de fer en Espanya. Ara serà Rajoy el que dirà als mercats que ja poden estar tranquils, que ell s'encarrega de tot, que tinguen confiança. El responsable de la crisi era Zapatero però ara que ja ha sigut derrotat, serà el nostre flamant president el que farà que l'Estat funcione, que es genere confiança dins i fora, i comence a generar-se ocupació. Com hom diu, morta la bèstia mort el verí. 

Podem estar d'enhorabona doncs ara un dels problemes més greus de la societat, la corrupció, desapareixerà. Com ja va fer el memorable Aznar els organismes de control desapareixeran o veuran reduir-se els seus pressuposts fins que siguen inoperants. Sense fiscalia anticorrupció tota la runa no sortirà a la llum i la corrupció desapareixerà (si més no dels jutjats i dels informatius). I amb les llistes d'espera de la sanitat passarà el mateix. Sense noticies alarmistes els ciutadans podrem viure millor i més tranquils.

Podem estar orgullosos d'haver votat majoritàriament al partit que més corrupció nia, doncs el que alguns anomenaven corrupció serà, d'ara endavant, una manera com un altra d'enriquiment i, quina és l'aspiració de tothom si no és fer-se ric?

Gràcies a Déu (i a més de deu milions d'electors que s'han abstingut o votat en blanc) la majoria absoluta permetrà reduir la molesta democràcia a la participació (de quanta menys gent millor) cada quatre anys i permetre que el guanyador impose el seu corró per a fer el que cal fer (una política com Déu mana). Ja no hi ha cap impediment per a que s'apliquen les mesures de retallades socials i econòmiques que proclamen els sabuts que han provocat la crisi perquè, després de tot, eixa és la finalitat de perllongar la crisi a Europa: desmuntar l'estat de benestar i desregular el mercat de treball. Gràcies a Déu...

Iron Maiden

L’analfabet polític

El pitjor analfabet és l’analfabet polític. No sent, no parla, no participa dels esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el preu dels fesols, del pa, de la farina, del vestit, de la sabata i de les medicines, depenen de decisions polítiques. L’analfabet polític és tan burro que s’enorgulleix i eixampla el pit dient que odia la política. No sap que de la seua ignorància política naix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els bandits que és el polític corrupte, mamarratxo i lacai de les empreses nacionals i multinacionals

(Bertolt Brecht)

Font: Escolar.net

No són, no poden ser iguals

 

Un dels arguments que ha utilitzat el neoliberalisme, per aconseguir que els ciutadans rebutgen als polítics i a la política, ha sigut la equidistància, posar a tots al mateix nivell, dir que tots són iguals. És, potser, el punt en el qual més gent està d'acord. Però aquesta premissa, que porta a la inacció política, no es manté en peu. Només cal tindre un poc de memòria i mirar més enllà de l’horitzó que ens mostren com el fi del món.

En un món injust, amb grans desigualtats socials, amb la majoria dels ciutadans abocats a la desesperança i la misèria i una minoria privilegiada malbaratant riquesa, no pot declarar-se “conservadora” una persona amb un mínim sentit de la justícia. Doncs el que es tracta de conservar és, precisament, eixa societat desigual, injusta i potenciadora de la corrupció, i la dreta és, per definició, conservadora.

L'esquerra es defineix com “progressista”, sinònim d'avançada, renovadora, reformista, doncs al que aspira la gent d'esquerra és avançar en la consecució de la justícia social, reduint les diferències i buscant la igualtat d'oportunitats per a tots els ciutadans, per a la qual cosa és necessari renovar i reformar tot allò que impedeix progressar. 

És evident que és més fàcil la tasca dels conservadors perquè continuar amb el que s'ha fet sempre és més fàcil que avançar fent coses noves. Però el món és canviant i els reptes que ens posen davant no poden solucionar-se amb velles receptes. Sols les societats innovadores són capaces d’oferir una vida millor als seus integrants. Les societats “progressen” i podem avançar amb el món o quedar-nos endarrerits sent, com es deia abans, “la reserva espiritual de occidente” vivint la grisor sense futur i olorant a naftalina. 

És cert que molts dels que diuen ser d'esquerres tenen mentalitat conservadora: de defensa del privilegi i la desigualtat, si pertany a la classe alta, o servil i submís amb el poderós i prepotent amb el dèbil, si és de classe que considera baixa. És cert que alguns d’aquests desclassats poden aprofitar organitzacions progressistes en benefici propi per medrar i enriquir-se.  Però també és cert que hi ha milions de persones que creuen i lluiten pels valors republicans i de progrés des de la convicció i la honestedat. En els partits progressistes, des del PSOE, passant per EU i fins als més petits, hi ha milers de persones convençudes de la necessitat de la seua aportació per aconseguir una societat millor. 

Hi ha diferències i grans. No podem generalitzar per casos aïllats. Poden haver casos de corrupció en totes les organitzacions però els progressistes la persegueixen i condemnen mentre que els conservadors la potencien, la oculten i la premien. Pensions, salaris, relacions laborals, drets civils i cobertures socials han vingut de la mà dels progressistes, arrancant-ho dels privilegis dels conservadors que s'han oposat sempre, defenent els seus avantatges injusts i tramposos amb ungles i dents (o amb pistoles i fusells), a millorar les condicions de vida de les classes populars.

En aquest país ha sigut la gent progressista dels sindicats de classe i els militants dels partits obrers els que han encapçalat la lluita per aconseguir la democràcia, les llibertats i l’estat de benestar (o del “medio estar” que diu Llamazares), amb molt de treball, patiment, presó i morts. Podem tindre preferències per un partit d’esquerres o per altre però, sincerament, crec que no és just que es diga que dretes i esquerres són iguals, perquè aquest discurs és el producte de la curta i selectiva memòria que promou el neoliberalisme triomfant. 

Iron Maiden

La faula dels ratolins i el gat

Un vídeo molt substanciós que recomane veure, escoltar amb atenció i meditar

Con-fianza

Les enquestes del cap de setmana passat han confirmat la victòria indiscutible del PP en tot l’Estat i l’augment de diputats conservadors en la Comunitat Valenciana. Per això em pareix interessant este escrit, titulat “Con-fianza”, de Josep Sorribes, un article publicat hui en El País que no té desperdici, incidint en això que molts pensem i no podem entendre: per què?

Mentre fem altres coses...

 

La vida és allò que ocorre mentre estem ocupats fent altres coses, deia John Lennon. Mirant aquest bloc ningú diria que dins de tres setmanes escasses hi ha eleccions generals, doncs estem tots ocupats fent altres coses, sense atendre a la política que condicionarà les nostres vides, si més no, els pròxims quatre anys. I açò passa gairebé en molts més llocs, no és ací a soles, doncs sembla que hi ha consigna de mantindre la campanya el més assossegada possible. Les enquestes ja donen guanyador, els perdedors ho tenen assumit i als presumptes guanyadors no els interessa sacsejar el tema, no vaja a ser que la gent s'assabente del que pretenen fer. 

Mentre els ciutadans, que són els que patiran les mesures que prenguen els polítics, fastiguejats, es dediquen a altres coses i passen de la política. Ha hagut un treball previ però. La impunitat de certs polítics, el desprestigi de l'Estat, la justícia tendenciosa, el favoritisme, la corrupció, assimilar tota aquesta merda com una cosa natural, fer-nos veure que tots són iguals... i evitar que pensem tenint-nos ocupats en altres coses. 

A poc que fem memòria veurem que passar de la política permetrà que arriben al poder aquells que van fer tot el possible per impedir elements bàsics de convivència social i drets civils com el divorci, l'avortament, la igualtat de gènere o la llei de dependència; deixarem l'Estat en mans dels atracadors de l'erari, els defensors de la privatització de tots els serveis públics rendibles, d'aquells que retallen en educació i sanitat públiques, en investigació o en serveis socials i, al mateix temps, reben salaris insultants i rebaixen imposts a grans empreses, grans capitals i rendes altes; passar de la política permetrà que gestionen l'eixida de la crisi els que han assumit totes les demandes de la CEOE i del gran capital financer, perquè són els seus portaveus polítics.

Els poderosos i les classes altes fan política tots els dies mitjançant els grups de pressió i el control mediàtic. Els treballadors i les classes populars només tinguem l'oportunitat de fer-ho, de manera eficaç, quan hi ha eleccions. No podem permetre'ns el luxe d'estar fent altres coses mentre està en joc tot el que s'ha aconseguit amb tant de patiment pels nostres avantpassats. Cal sacsar als ciutadans progressistes perquè surten de l’ensopiment i de l’abatiment . Hi ha alternatives, amb propostes raonables i decents, que poden dur al Parlament una visió diferent a la neoliberal que impera actualment.

Aquest país, i aquest bloc també, necessiten veus que diguen les coses que ens amaguen o distorsionen les minories privilegiades. Sense fer cas d’aquells que només fan soroll i enverinen perquè no tenen ni un sol argument que puguen defensar raonant democràticament. Calen veus que facen pensar, lluny de l'aborregament, de l'interès mesquí i la rancúnia, per a que allò important de la vida no passe mentre estem ocupats fent altres coses.

Iron Maiden

Notícies relacionades amb les eleccions i la nova situació política al poble.

Feu click damunt per obrir-les:

• Batacazo de Giner, que pierde la mayoría que tenía desde el 91 

• Las comarcas se tiñen de azul

• El PP conserva la mayoría absoluta en Xàtiva y la logra por primera vez en Canals pero se da un batacazo en Vallada