Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jocs populars i tradicionals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jocs populars i tradicionals. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 de desembre del 2011

tres, o més, en ratlla



Ahir llegia una d'aquelles frases suposadament plenes de gràcia i enginy que deia: "La sorpresa de Nadal és obrir el teu regal del Pare Noël i llegir en el paquet allò de Piles no incloses en el joguet". Quin bolet! i damunt tot tancat el dia de Nadal !

I de seguida he pensat en quins jocs m'agraden, dels que no necessiten bateria, clar. En estiu, a la caseta sempre tinc prop un joc d'Scrabble o de Rummikub, el parxís... no tinc costum de jugar a les cartes ni a les dames, als escacs tampoc, què més?

Després he pensat en els més simples, els que pots practicar fins i tot quan vas pel camp, amb elements naturals. Jugues al sambori, a les pedretes, i sobre tot al que anomenàvem de xicotetes "Tereseta en ratlla", supose que en realitat seria "treset en ratlla".
A dalt hi ha tres maneres diferents de dibuixar el tauler per a triar. Les fitxes poden ser qualsevol cosa, boletes de paper, pedretes, botons, pipes...

De moment, res de nou, per a mi almenys. Però l'altre dia, desprès del dinar de quadrilla, vam arreplegar taula i mentre uns féiem el cafè, altres ja havien començat a jugar a un joc que jo no havia vist mai, sense piles ni play ni iphone ni res, simplement, unes ratlles en un tapet de paper com les de la foto inicial. Com sempre, vaig preguntar: "Això què és?"
Em van contestar que és un joc que els agrada als búlgars. La convivència a Vallada es veu que funciona. Anem intercanviant coses interessants!! Però, clar, jo no estic al poble, així que si teniu curiositat i ganes de saber jugar a un joc que pareix interessant, ecològic i apropiat per a totes les edats, haureu de preguntar pel poble, als amics o als xiquets que van a escola amb altres xiquets, que són de llocs diferents però similars en el fons. Hi ha molts dies per davant. Pot resultar un bon entreteniment estos dies que ens trobarem junts amb un cafenet, un dinar, un soparet...

Bon Nadal i feliç 2012 !!!




dimarts, 28 de juny del 2011

De batre

diuen que "A juny la falç al puny".
Una altra dita relacionada que sempre he sentit per casa és "Entre la falç i l'era, està la fam vertadera", (hi ha qui diu gavella en comptes d'era) i te la seua explicació en què hem arribat al temps en què els pobres han esgotat les reserves de cereal i encara no disposen de la nova collita.
I si, igual a hores d'ara puga semblar una cosa estranya, de països llunyans, però a Vallada s'ha patit fam i no poca. També set, no tant per a les persones, però sí per als conreus, que fins no es va trobar aigua a Boquella, érem un poble eminentment secà, depenent totalment de les arbitrarietats de l'oratge.
El dia de Sant Joan era un altre dels dies què servien per a pronosticar l'oratge, segons m'agüelo Salvador, el més eficaç. I es que depenent de l'oratge que faça en este dia, aixina serà l'any vinent, cadascú fila més prim i segueix l'oratge quasi al minut i n'hi ha qui es conforma en que faça un poc de llevantet per pronosticar pluges. En principi llevantet i no massa calor, a veurem que passa...
Aquest és un cant de batre del Cançoner de la Província de València Vallada recollit a Vallada pels anys 70:


 


dimarts, 3 de maig del 2011

"El dia Santa Creu, quaranta dies arreu"

A Vallada encara hi ha qui conserva el costum d'observar l'oratge que fa el dia de Santa Creu que és celebra el 3 de maig, per veure l'evolució de la mesada següent, ja que com diu la dita el que faça eixe dia, ho farà els quaranta que el segueixen. En això, com en tot, hi han tantes maneres d'interpretar-ho com persones. Hi ha qui diu que si no plou, no plourà, però hi ha qui afirma que sols fent llevantet, vol dir que plourà. També influeix l'hora del dia en que es produeixen els fenòmens, pot fer llevant pel matí i girar a ponent per la vesprada, o a l'inrevés, trieu vosaltres mateixos.

De totes les festes de carrer que es celebraven al poble, St Josep, St Ramon, St Joan etc... sols ens queda i reduïda a la mínima expressió la del carrer de Santa Creu.
Hi ha qui m'ha explicat que fins i tot feien dansà, la veritat, estaria ben complicat això de baixar el carrer sense perdre el pas i sobretot no obrir-se el cap en un bac! Com diu la cobla:

En el carrer Santa Creu,
diuen que no fa costera,
si la sabeu pujar be,
des de la font a la_era.

Caldrà aprendre...
                Grup de gent a les eres davant la capelleta. (del programa de festes)
Ara és conserva la part infantil de la festa que tots coneguem, qui no ha anat pels marges i bancals a replegar les flors primaverals per adornar la rústica creueta de fusta feta amb dos llistons? i com no l'olor de les flors de la "naranjillera" i les antigues roses. Creueta què és penjava a la finestra o balcó per protegir la casa. De palma del diumenge de rams jo i moltíssima gent no n'hem tengut mai, el costum que m'alegra veure que encara perdura, era el de beneir una rama de llorer, que després d'assecada servia per fer uns guisopos ben beneïts.
La celebració potser haja perdurat per què ací al poble, eixe dia es fa també la benedicció del terme, un prec per que les collites es lliuren de qualsevol dany i vagen avant per a què no ens vaja malament l'anyada, ací penge la benedicció , assenyalant la part concreta referida a la protecció:

BENEDICCIÓ DE TERMES

 BENEDICCIÓ DE LLEVANT
V.- ¡ Creu fidel, l'arbre més noble de tots!; mai cap bosc donà tant, ni en fruit, ni en fulla, ni en flor.
 R.- ¡ Dolços claus i dolç arbre on comença la vida!. Al.leluia.
 V.- Entre tots els cedres, tu ets el més alt.
 R.- ¡ Dolços claus i dolç arbre on comença la vida!. Al.leluia.
  +
 V.- Per la senyal de la Santa Creu. Al.leluia. Al.leluia.
 R.- Lliura'ns dels nostres enemics, Senyor, Déu nostre. Al.leluia. Al.leluia.
 V.- Preguem:
Escolta, Senyor, les nostres súpliques, perquè, amb la Teua misericòrdia, ens veiem lliures dels pecats, que tant justament ens afligixen, i de les calamitats que hem de suportar; lliura'ns Senyor d'aquestos mals per a glòria del Teu Nom i fes que el nostre terme es conserve intacte de tot mal , per a que els fruits, que d'ell arrepleguem, ens servisquen per a alabar-te i com a remei de les nostres necessitats.
Per Crist, Senyor Nostre.
R. Amén.


BENEDICCIÓ DE PONENT
V.- Nosaltres hem de gloriar-nos en la Creu de Nostre Senyor Jesucrist, per la qual tenim la salvació,
la vida i la resurrecció.
 R.- Ell ens ha salvat i ens ha alliberat. Al.leluia. Al.leluia.
 V.- La teua creu adorem Senyor i la teua santa resurrecció alabem i glorifiquem
 R.- Ell ens ha salvat i ens ha alliberat. Al.leluia. Al.leluia.
+
V.- Vós adorem, oh Crist, i Vós beneïm. Al.leluia. Al.leluia.
R.- Perquè per la vostra creu heu redimit el món. Al.leluia. Al.leluia.
V.- Preguem: Déu totpoderós i etern, autor i conservador de tots els béns, davant qui es dobla tot genoll al cel, a la terra i a l'abisme; confiats en la Teua misericòrdia, et supliquem humilment  que apartes del nostre terme totes les tronades i disperses les tempestats, per a que, lliures de les calamitats, Et donem gràcies per la teua majestat i amb ànim dispost, et servim sempre.
Per Jesucrist, Senyor Nostre
R.- Amén.

BENEDICCIÓ DE TRAMUNTANA

V.- ¡ Arbre dolç que, amb dolços claus, càrrega tan dolça sosté!
R.- Sols Tu vas ser digne de portar el preu del rescat del món. Al.leluia.
V.- Este senyal de la Creu brillarà al cel quan vinga el Senyor per a jutjar.
R.- Sols Tu vas ser digne de portar el preu del rescat del món. Al.leuia.
+
V.- Nosaltres hem de gloriar-nos en la Creu de Nostre Senyor Jesucrist. Al.leluia. Al.leluia.
R.- En Ell està la nostra salvació, vida i resurrecció. Al.leuia. Al.leluia.
V.- Preguem: Senyor i Déu nostre, dignat a concedir-nos i a conservar-nos els fruits de la terra, per a que ens alegrem amb els Teus beneficis temporals i experimentem l'augment dels dons espirituals. Per Jesucrist, Senyor Nostre.
R.- Amén.

BENEDICCIÓ DEL MIGJORN
V.- Este senyal de la Creu brillarà al cel quan vinga el Senyor per a jutjar.
R.- I es manifestaran tots els secrets del nostre cor. Al.leluia.
V.- Quan el Fill de l'Home s'asseurà al tron de la seua glòria i començarà a jutjar el món amb foc. 
R.- I es manifestaran tots els secrets del nostre cor. Al.leluia.
+ 
V.- Mireu la Creu del Senyor. Al.leuia. Al.leuia.
 R.- Fugiu enemics i adversaris seus, ha guanyat el lleó de la tribu de Judà. Al.leluia. Al.leluia.
 V.- Preguem:
Et demanem, Senyor, Déu Nostre, que mires amb bons ulls i amb complaença el nostre terme i les nostres terres; envia sobre ell la Teua + benedicció, per a que els seus fruits, ni la pedregada ens els robe, ni l'huracà els arrase,ni els destrosse la força de la tempesta, ni la calitja els creme, ni els animals danyosos els roseguen, ni les aigües desbordades no els exterminen: més bé, fes-nos-els arribar sans i sencers, per a la nostra utilitat.
Per Crist, Nostre Senyor.
R.- Amén.
[Després, el sacerdot, beneïx amb la relíquia de la Vera Creu, les quatre parts del terme, fent el senyal de la Creu, mentre diu o canta:]
V.- QUE LA BENEDICCIÓ DE DÉU OMNIPOTENT + PARE, + FILL + I ESPERIT SANT + DAVALLE I ESTIGA  SOBRE VOSALTRES, ELS NOSTRES TERMES I TOTS ELS SEUS FRUITS,
ARA I SEMPRE.
 R.- AMÉN.

Paco Garrido i Blasco.

més romanços per l'estil punxant ací

dimecres, 27 d’abril del 2011

BERENARS DE PASQUA TARARA I ALTRES

Passat el dissabte de Glòria amb la seua desapareguda cordà i el matí de diumenge amb l'encontre, en acabar de dinar començaven els tres dies de berenars de pasqua.
Un lloc que ara ens semblaria el menys indicat per a menjar-nos la mona era un dels preferits antigament, no era altre que la carretera, el tram que va des de la Venta del Garroferal a la Casa Gaisna, no es cregueu igual passava un cotxe en tota la vesprada, o cap.
El què ha canviat no sols és la realitat, el que abans era una carretera ara és una autovia. També ho ha fet el concepte, per a unes persones què passaven el dia al bancal, sovint a soles, el que volien era un lloc on anara molta gent, per fer coneixences i passar-ho be. el que fora a l'aire lliure era un tant secundari. Recordem que l'activitat industrial a Vallada no és majoritària fins la segona meitat del segle XX.

Per a les mones amb ou, el costum mana trencar-lo al cap d'un company, ara es recita una versió incompleta, ja que per tal d'afanyar-se a l'hora d'esclafar-lo i no donar-li temps a la pobra víctima, s'ha suprimit una frase, la sencera és:

Ací em pica                   (muscle esquerre)
ací em cou                    (muscle dret)
ací em menge la mona   (la boca)
i ací t'esclafe l'ou!.          (front de la víctima)

Dins del gran catàleg de cançons què es solien cantar, jotes, masurques etc... destaca per damunt de totes l'anomenada Tarara o Tarana, una cançó de principis de segle XX.
El Cançoner musical de la Província de València recull a Vallada la següent versió:




Hi han moltes altres cobles:

A l'entrà de Vallà,
lo primer que es veu,
un agüelo en cansonsillos,
i una güela en brialet.

dimecres, 20 d’abril del 2011

LA SALPASSA

Continuant amb el cicle de l'any, arribem al temps de pasqua.
L'església dins del Ritual Romà inclou la benedicció de totes les cases de la parròquia en temps de pasqua.
La paraula salpassa, segons el diccionari català-valencià-balear, etimològicament prové del llatí salis sparsio, que significa espargiment de sal. Ja que la benedicció de les cases es feia inicialment amb sal. La sal s'ha considerat des d'antic com un element protector i conservador, tant en un nivell físic (saladures, salmorres...) la sal ens es necessària per l'aportació de minerals (potasi, iode, manganés...) però també en l'àmbit espiritual de protecció contra males energies. Recordeu que salari, també deriva de sal, com a remuneració per un treball.


A Vallada, l'acte solia discórrer el dimecres després de la missa, el senyor retor i alguns monessillos recorrien els carrers per a realitzar la benedicció de les cases, però no anaven sols, els acompanyava una colla de xiquets armats amb tota classe de maces de fusta, (solia fer-les el tio Enrique el fuster) colpejant be a terra, be als portals i fins i tot les portes de les cases que trobaven tancades (alguna que altra porta podia quedar afectada).  Cantaven la  cançó que apareix a la imatge, què com vegeu te una lletra un tant transgressora ja que es demana pegar bastonades als "poders".
 

Partitura recollida a Vallada i publicada al Cançoner Musical de la Província de València

dissabte, 13 de juny del 2009

Iniciativa "Jocs populars i tradicionals" al parage de les Ermites de Vallada

Hola a tots i a totes;
M'agradaria felicitar a aquell que haja tingut la fantàstica idea de crear el recorregut de "Jocs populars i tradicionals" a la zona de les Ermites.

Em sembla una gran idea per a que majors i no tan majors juguen junts i també de que no es perga la tradició ni la memòria històrica que tots aquestos jocs hi tenen.

He vist que encara no està finalitzat, però sembla que s'està quedant prou be. Ara cal esperar que cap gamberro es carregue res amb cap pedra...

He disfrutant molt recordant jocs com El Quicot, El Sambori, etc...


De nou, enhorabona!