Al llarg de la major part de la història una minoria ha governat a la majoria. Els recursos eren pocs i els poderosos, que eren els menys, només deixaven les sobres per a la resta, que eren els més. Per aconseguir-ho, els menys, no sols utilitzaven la força, doncs els més podrien utilitzar-la en contra d’ells i acabar amb els privilegis, van haver d’embolicar-se amb les qualitats del bé i de la saviesa per investir-se d’autoritat. Una vegada acatada l’autoritat dels menys s’assumeix l’obediència perquè l’autoritat diu que és bona i se condemna la desobediència perquè l’autoritat diu que és dolenta. Aquest esquema se reprodueix en la família on la figura paterna és l’autoritat, a la qual cal obeir en tot moment, car és la depositària del bé i de la saviesa. Malgrat els esforços dels menys per mantindre les coses sense canvis, les persones creixen i les societats també.
Per créixer és necessari, però, qüestionar les decisions de
