Trastejant per Internet he entropessat amb una iniciativa, de l’anterior alcalde de Barcelona, posada en pràctica l’any passat. Es tracta de la Xarxa BCN Antirumors, creada per rebatre els tòpics associats a la immigració, desmuntant els rumors del tipus “els immigrants no paguen impostos”, “es queden amb totes les ajudes”, “ens deixen sense feina”, i molts més. La manera d’acabar amb els rumors és tan simple com informar, assabentar a la gent de la veritat. La web creada per la Xarxa BCN Antirumors proposa: “Davant dels rumors, informa’t; davant els estereotips, pensa; i davant els prejudicis, actua.”
Els rumors són especulacions no confirmades que es donen per certes, amb un objectiu determinat, i que condicionen el comportament de les persones sense informació objectiva. Al no ser informació contrastada poques vegades es difon de forma oberta, la qual cosa no impedeix que s'escampe de forma ràpida. La forma tradicional d'estendre un rumor ha sigut sempre el "boca a boca" però, amb l'aparició d’Internet, la societat ha aprofitat l'anonimat que dóna aquest mitjà per estendre tot tipus de rumors.
L’enorme potencial de manipulació del rumor ha sigut explotat tant a nivell individual com pel comerç i la política. Ramón y Cajal deia que “El hombre es un ser social cuya inteligencia exige para excitarse el rumor de la colmena.” Aprofitant aquesta tendència natural de la societat, s’utilitzen els rumors per deixar en mal lloc algú, arruïnar la
