Després de conèixer l’estat ruïnós de l’Ajuntament de Vallada que va rebre la nova corporació se’ns ericen els cabells. Un deute de 25.747.504 €, (4.284 milions de pessetes) per a un poble amb ingressos de 3 milions d’euros anuals, és un deute inassolible. És fàcil caure en donar les culpes a la crisi però ací ja portàvem anys denunciant la dolenta gestió dels diners públics i les irregularitats que anaven produint-se, denunciades reiteradament pel grup socialista.
A banda del desficaci megalòman de Valpark hi ha 4.355.068 € (més de 724 milions de pessetes) de deutes als bancs, factures impagades que generen interessos elevats, diners finalistes que s’han gastat en altres coses (com la subvenció de l’ambulatori que s’ha cobrat però els diners s’han dedicat déu sap a què i l’obra continua devent-se), imposts cobrats als ciutadans i no pagats durant anys com el fem i l’aigua, el deute amb Hisenda i un llarg etc.
El desastre que han deixat és de tal magnitud que l’actual equip de govern només treballa per anar pagant el que poden i intentar frenar als creditors per a que no porten a juí a l’Ajuntament perquè, com que tenen raó, hi hauria que pagar el deute, els interessos i a més a més les costes del judici. L’actual equip de govern ha elaborat un Pla d’Actuació Econòmica i d’Estalvi per tal d’evitar la fallida. La conseqüència és que no queden recursos per a fer res, només mantindre sota mínims els serveis municipals bàsics i esperar que no apareguen més factures sense pagar o sentències que augmenten el deute, com la coneguda recentment, que obliga a pagar més cars els terrenys expropiats per Valpark. Tots els serveis que depenen de l’Ajuntament s’han ressentit i el futur es presenta més negre encara, doncs els interessos són alts i augmenten el deute actual de 7.800 € per cada valladí (31.200 € per a un matrimoni amb dos xiquets).
Per això no puc estar d’acord en les postures bonistes que no volen “ficar colorat a ningú, ni ficar a parir a ningú” i que s’alegren de que no es diguen noms ni es busquen culpables. Quan es gestionen diners públics està gestionant-se el benestar dels ciutadans i, en molts casos, la supervivència i la vida en dignitat dels més necessitats. Cal doncs que hi haja responsables i que s’obligue a respondre de l’administració del poder que democràticament es cedeix als governants. Perquè hi ha responsabilitats inherents als càrrecs polítics, i també als funcionaris que tenen la funció de control de la despesa i del compliment de la legalitat.
Un document de la “Federación Valenciana de Municipios y Provincias” recordava als nous consistoris elegits en les últimes eleccions municipals que “El principio de legalidad es un principio fundamental del Derecho público reconocido expresamente por la Constitución (arts. 9.1 y 103.1), que supone el sometimiento pleno de la Administración a la ley y al Derecho. El principio de legalidad establece la seguridad jurídica y es la regla de oro del Derecho público y en tal caràcter actúa como parámetro para decir que un Estado es un Estado de Derecho, pues el poder tiene su fundamento y límite en las normas jurídicas.”
La major responsabilitat és dels electors, que sabent el que estava passant reelegien als gestors dolents que ens han dut al desastre i que han fet oïts sords a les denúncies i han mirat cap a un altre costat quan s’assenyalava amb el dit el que estava passant. Però també cal evidenciar el paper dels polítics i dels funcionaris que tenien l’obligació de controlar al poder polític. Els salaris que cobraven uns i altres porten adossada la responsabilitat amb les dues accepcions de la paraula: responsabilitat com a capacitat de prendre decisions i responsabilitat perquè està obligat a respondre de les decisions que prenga. Per tant cal assabentar al poble, que està pagant les conseqüències de les arbitrarietats i de la gestió dolenta del poder municipal, de qui són els responsables del desficaci. Hi ha responsables, amb noms i cognoms, que no haurien de quedar impunes després d’arruïnar al poble.
Iron Maiden
