Dones i homes

El pròxim dia 8 de març és el dia de la dona treballadora, el dia de les persones que, amb preparació, capacitat i ganes de treballar, només aconsegueixen ocupacions mal pagades pel seu gènere. La representació de la dona en llocs de responsabilitat de les grans empreses és tan sols del 11,5%, i la mitjana del salari d'una dona és el 22% més baix que el d'un home pel mateix treball (en el País Valencià el 28% menor). En Europa la mitjana de salaris indica que per a cobrar la mateixa quantitat de diners que un home que treballe de l'1 de gener al 31 de desembre, una dona hauria de treballar de l'1 de gener al 22 de febrer de l'any següent. Per aquesta raó s'ha triat el 22 de febrer com el Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre dones i homes. 

Aquesta diferència salarial és un aspecte més de la societat construïda amb materials masclistes, amb formes de pensar i actuar que consideren a les dones com persones permanentment infantils, menysvalorades, a les que s'exigeix submissió al mascle. Però les dones han demostrat en tots el fronts la seua capacitat i que poden ser tan eficients, o més, que els homes, la qual cosa ha provocat inseguretat i por en una part important de la població masculina educada en valors tradicionals masclistes. 

La publicació de la sentència que restitueix l'ús del local dels jubilats a l'Associació Democràtica i de Progrés de Jubilats i Pensionistes de Vallada m'ha recordat un cas que pot il·lustrar el que dic, doncs si ara hi ha local del jubilats a la plaça és per l'acció decidida de dues dones que van fer front a l'arbitrarietat i l'abús, de l'Ajuntament d'aleshores, que pretenia espoliar els majors de manera il·legal, com afirma la sentència ara publicada. Dels homes no coneguem cap acció per evitar la usurpació del local i del bar, l'única font d'ingressos de l'Associació a banda de les quotes. En aquest cas la passivitat dels homes ha quedat en evidència per l'activitat de les dones i, potser, el substrat masclista s'ha sentit ferit, perquè a la inacció total davant la injustícia va seguir el buit a qui ha fet possible que ara els pensionistes puguen gaudir del local i del lloguer del bar. 

Esperem que la nova directiva sorgida de les últimes eleccions conte amb les dones com a membres iguals i no, com ha passat fins ara, com les encarregades de netejar el local. Energia, idees, iniciatives i dignitat podrien perdre’s per defensar un absurda, anacrònica i falsa idea de superioritat masculina.  

Iron Maiden

Sentit comú i un poc de vergonya

Està molt bé repassar l’Auto del jutge per a tindre una idea cronològica del que va passar però el jutge no reflexa, perquè no pot saber-ho, algunes coses que sabem tots al poble, si més no  tots els que volem assabentar-nos de la realitat.

Podem llegir que en Assemblea General Extraordinària de juny de 2005, el president de l’UDP, Rafael García, proposa el canvi de nom de la societat que prendrà el nom de Asociación Democràtica y de Progreso de Jubilados i Pensionistas. En novembre de 2006 es promou l’Acta Fundacional i s’inscriu en gener de 2007. A partir d’ací diu l’Auto que: s’ha fet tot tan malament que s’inscriu la nova societat sense extingir la UDP; la nova societat continuava utilitzant el mateix llibre d’actes; no consta que els afiliats s’assabentaren del canvi, doncs seguien utilitzant els mateixos carnets i no consta cap comunicació del canvi; hi havia gran confusió perquè s’utilitzaven indistintament les dues denominacions, però està clar que només hi ha una associació que integra a tots. Tot açò tenint de president a un home que també li agradava passejar la vara de mando en les processons, com a Fernando.

L’Auto no diu, però és important saber-ho, que en aquesta situació es produeix el trasllat, per sorpresa i a càrrec de l’Ajuntament, del mobiliari del local de la plaça al local de Caixa Ontinyent. Ací cal dir que el canvi de local suposava la pèrdua del lloguer del bar dels jubilats, l’única font d’ingressos de la societat apart de les quotes. El president dels vells estava desaparegut però la directiva va reaccionar i els mobles tornaren al local de la plaça. El president, Rafael, quan va aparèixer, va dimitir. Aleshores algun regidor va pressionar l’arrendatari del bar dels jubilats per evitar que pagara el lloguer. Entre altres coses li van tallar l’aigua al bar. Aquestes agressions contra els majors són, com podeu veure, molt abans d’aparèixer Perales, al que pretenen fer responsable de tots els mals. 

Amb el president dimitit cal convocar eleccions per elegir nou president. Es busca i es pregunta a molts, sense tindre en compte la ideologia, però ningú vol presentar-se, no hi ha homes ni dones que vulguen fer-se càrrec del marró, doncs saben que qui mana vol desallotjar la seu de la societat. Aleshores apareix Perales. És regidor, pot presentar-se a president?. Segons consta en

Legalitat i justícia

Diu Tony Judt, en el molt recomanable llibre “Algo va mal”, que “Una fuente de nuestra confusión quizá sea que se ha difuminado la diferencia entre derecho y justicia”, i això és especialment greu en un Estat en el qual la Transició d'una dictadura a la democràcia ha sigut molt deficient i, en justícia, inexistent. El fet que casos de corrupció, malversacions de fons públics i altres assumptes semblants vagen de jutjat en jutjat fins que prescriuen; que s'impedisca l'aplicació de lleis com la de Memòria Històrica o que existisquen casos com el del jutge Garzón, ens poden fer entendre la diferència entre dret i justícia. 

L'arxiu pel Jutge Montero de la denuncia per l'assalt al Llar del Jubilats es presenta, pel PP local, com la victòria inapel·lable de Fernando sobre Perales, de la veritat sobre la mentida en el conflicte dels majors. Res més lluny de la veritat. L'arxiu del cas es pot recórrer. Però, sent greu la denúncia i els fets que la van ocasionar, no deixa de ser només que un episodi dels tants que ha provocat l'abús de poder de l'anterior alcalde amb els pensionistes. Cal recordar que el problema és un altre i ve d'abans que Perales fora president dels jubilats. El conflicte apareix quan l'Ajuntament de Giner vol desallotjar del local de la Plaça als nostres majors per utilitzar-ho no se sap per a què. Eixe és l’origen de tots els conflictes i de la divisió entre gent que fins eixe moment anaven junts a viatges o a ballar.

"Cal recordar que el problema és un altre i ve d'abans que Perales fora president dels jubilats"

És a partir d'aleshores quan l'Ajuntament, que mai s'havia preocupat dels pensionistes, comença a maniobrar, aprofitant-se de la bona fe i la ignorància de les persones majors sense formació. És a partir d'aleshores quan l'Ajuntament, encapçalat per Giner, força la divisió i, on només hi havia una associació des del principi, se'n formen dues: la de sempre i la formada des de l'Ajuntament de Giner amb la finalitat d'aconseguir desposseir del local de la Plaça Major als jubilats i pensionistes. Les actuacions de l'equip de govern d'aleshores potser foren legals però no eren de justícia.

L'assalt al local, amb nocturnitat i traïdoria, per una comitiva encapçalada per Giner, utilitzant la força per obrir el local, canviant els panys i enduguen-se documentació, potser siga ajustat a dret però no és de justícia. I molt menys sense haver notificació ni termini per a que s'executara la resolució del ple.

"Les actuacions de l'equip de govern d'aleshores potser foren legals però no eren de justícia. L'assalt al local, amb nocturnitat i traïdoria, per una comitiva encapçalada per Giner, utilitzant la força per obrir el local, canviant els panys i enduguen-se documentació, potser siga ajustat a dret però no és de justícia."

A la prepotència de l'anterior alcalde, volent llevar la seu social als majors, es va afegir l'electoralisme de Perales que, a riu revolt, va veure la possibilitat de pescar algun vot dels pensionistes descontents amb l’actuació de Fernando. L'enfrontament entre Giner i Perales, més personal que polític, es va traslladar als nostres majors, obligant-los a prendre partit entre una u altra associació. Els dos han fracassat però l'Associació que havia sigut un lloc d'encontre dels majors de tots els sectors socials i polítics del poble, s'ha convertit en dues associacions enfrontades. 

Després de les eleccions tot ha canviat. Giner ja no està a l'Ajuntament i els plans que poguera tindre per al local de la Plaça ja no serveixen, doncs el nou Ajuntament sembla que cedirà de nou el local als pensionistes. A Perales la presidència dels vells ja li sobra, doncs ha vist que no li ha servit per a treure més vots dels que va aconseguir a les eleccions anteriors. És el moment, fora de la pressió dels interessos personals i polítics, de parlar entre les directives de les dues associacions per plantejar-se la unitat. Sense guanyadors ni perdedors, sense retrets ni rancúnies. Plantejar unes eleccions unitàries per triar nou president i nova directiva amb les sigles de la UDP i el domicili social en la Plaça Major, nº 1. Fent les coses assessorats per a que siga una organització legal, democràtica, independent i justa.

"L'enfrontament entre Giner i Perales, més personal que polític, es va traslladar als nostres majors, obligant-los a prendre partit entre una u altra associació. Després de les eleccions tot ha canviat. A Perales la presidència dels vells ja li sobra, doncs ha vist que no li ha servit per a treure més vots dels que va aconseguir a les eleccions anteriors. És el moment, fora de la pressió dels interessos personals i polítics, de parlar entre les directives de les dues associacions per plantejar-se la unitat".

Açò no sé si és de dret però estic convençut que és de justícia i el millor per a la convivència i la tranquil·litat dels nostres majors. 

Iron Maiden

Un diputado del PP declara como imputado ante el Tribunal Superior de Justicia valenciano

Fernando Giner dice que la denuncia del actual alcalde de Vallada contra él es "totalmente infundada"

"Tenía muchísimas ganas de venir y decir que la denuncia contra mí es totalmente infundada, totalmente falsa", ha dicho este mediodía el diputado del PP en las Cortes Valencianas Fernando Giner, tras prestar declaración ante el juez Juan Montero, del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana (TSJCV).

Giner fue denunciado en mayo de 2010, cuando era alcalde de Vallada, por Vicente Perales Calabuig, actual alcalde de la localidad, por haber cambiado las cerraduras del local municipal que ocupaba la Asociación Democrática y de Progreso de Jubilados y Pensionistas, que este último presidía. Al tratarse de un aforado, la denuncia por coacciones y descubrimiento de secretos (al haberse llevado Giner, según Perales, documentos, libros y ficheros de la asociación) fue trasladad al TSJCV.

Continuar llegint...

Font: El País 27-07-2011

El Consell otorgó el local a los jubilados del colectivo presidido por Perales

El alcalde recuerda a la UDP que el consistorio de Vallada cedió a la asociación el recinto en 1987

    La Conselleria de Justicia reconoció, en 2007, que el domicilio social correspondiente a la asociación de jubilados de Vallada que ahora preside Vicente Perales es el ubicado en la plaza mayor, nº 1. Se trata del local del que el exalcalde Giner desalojó al colectivo en 2010 alegando que el recinto estaba cedido a la Unión Democrática de Pensionistas (UDPV). Tras manifestar su intención de devolver el hogar a su colectivo, el alcalde Perales revela que fue en 1987 cuando el ayuntamiento lo cedió a la Asociación de Jubilados y Pensionistas, cuya asamblea aprobó en 2006 cambiarse de nombre. Fue un año más tarde cuando el Consell registró su existencia.

    En cambio, tal como recuerda Perales, "la UDP no se constituyó en Vallada hasta abril de 2010", unos meses después de que éste tomara la presidencia del otro colectivo (en enero). Desmiente así las declaraciones efectuadas por los representantes de la UDP, que reivindican el

El alcalde de Vallada, del PP, imputado por un delito de coacciones

Fernando Giner, diputado autonómico por el PP, alcalde de Vallada y expresidente de la Diputación de Valencia, ha sido imputado por un presunto delito de coacciones. El juzgado de Instrucción número 3 de Xàtiva se ha inhibido a favor del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana al tratarse de un aforado.

Según consta en la denuncia, Fernando Giner, acompañado de tres concejales del Ayuntamiento de Vallada y de un carpintero metálico, ordenó el cambio de las cerraduras de la Asociación de Jubilados, incluido el local del bar, de su municipio el 27 de mayo del año pasado. El expresidente de la Diputación valenciana, además, se llevó toda la documentación que encontró en las oficinas de los jubilados: el archivo de actas, las fichas de todos los socios, un libro de actas, carpetas con

Amb nocturnitat i traïdoria...

El caciquisme es una forma d'estructura social, que es donava al segle XIX i part del XX, on un polític controla els ressorts de poder local mitjançant una xarxa clientelar. Els cacics controlen els vots de la gent a la que fa “favors” i utilitzen eixe poder per a negociar, amb el seu partit, i ocupar llocs de privilegi. El Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, en la segona accepció, defineix cacic com “persona que en una colectividad o grupo ejerce un poder abusivo”.

Ambdues definicions retraten al senyor Fernando Giner. L'actual alcalde de Vallada, des de que va rebre la vara que tant li agrada passejar en les processons, va començar a teixir la xarxa clientelar. Com? Fent favors personals que la gent tornava, agraïda, votant-li, o col·locant fills, nets o germans en llocs de treball públics. El que passa es que ja no estem al segle XIX i els presumptes favors son drets dels ciutadans que l'administració gestiona i adjudica sense que es dega res a ningú. I les feines que s'adjudiquen arbitràriament, com un favor, estan perjudicant a qui de veres està preparat per a fer-la o a qui més la necessita.

El nostre cacic no paga res. Amb diners públics, es a dir, de tots, contracta a qui vol i li demana fidelitat personal a canvi. Eixa fidelitat transformada en vots és la moneda amb la que ell compra un lloc en la llista electoral del seu partit. Sense eixos vots no és res. No sabeu el poder que tingueu sobre ell. Però es al contrari. És ell qui exigeix que voteu a qui mai votaríeu si tinguéreu llibertat. Pressiona per a que s'apunteu a una associació de jubilats fantasma, i ho feu. Vos exigeix que assistiu a actes als que no vos abelleix anar, i aneu. Exerceix un poder abusiu, i ho permeteu. Fins quan?

La nit del dimecres al dijous, (26-27 de maig de 2010), a les hores que actuen els delinqüents, amb nocturnitat i traïdoria, Fernando Giner acompanyat de Ramón Vila i Frutos Biosca, amb el fuster, van violar la sede de l'Associació de Jubilats i Pensionistes de la Plaça de l'Ajuntament i van canviar els panys, deixant als nostres majors al carrer. No va avisar ningú. No van demanar al president o algú de la directiva que els obrira el local. Ho van fer sense comptar amb ningú dels que tenen dret d'utilitzar el local. Sembla increïble, però es veritat. No vos pareix una cacicada, un abús de poder? Vol fer-se amb el local dels jubilats i no mira pèl. Si no pot a les bones, doncs, a la força. Pot fer el que vullga i anar-se'n de rosetes?

Espere que no perquè, com deia abans, no estem al segle XIX, estem al segle XXI, i espere que, els que poden fer-ho, denuncien aquestos fets i aquestos senyors, o el que siguen. Espere que, exercint el dret que els assisteix, torne el local a mans dels jubilats. Espere que els ciutadans se'n adonen del que passa quan permeten que gent com la que acabe de descriure tinga poder. Espere, en fi, no tindre que baixar més el cap quan escolte parlar de les coses que passen al meu poble.

IRON MAIDEN

Trenta anys de concòrdia llançats al fem

Fa quasi trenta anys, es va fundar l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vallada. Al llarg de tots estos anys l'Associació ha sigut un lloc on tots els majors del poble han pogut gaudir de la companyia de la resta. Al través de l'Associació han viatjat per tota Espanya, des de Cantàbria fins Andalusia, des de Galícia fins a Catalunya, o a Balears, passant per les dues Castelles. Se'n recordeu dels viatges amb Pelossa de cap? Persones que el més lluny que havien arribat era la consulta del metge en Xàtiva, van poder veure les meravelles del nostre país. Han fet dinars, han fet ball, han discrepat o han estat d'acord, però sempre han estat junts. De dretes, d'esquerres, rics o pobres, tots han anat junts a tots els llocs.

En un poble com el nostre ens coneguem tots. Sabem cadascú de quin peu coixeja, com pensa, fins i tot què vota, però l'Associació s'ha mantingut al marge d'estes menudeses i ha preservat el que era realment important: l'harmonia i la concòrdia entre gent que ha viscut mols anys saludant-se pel carrer, fent-se visites, comentant el que passa al poble, preocupant-se pels alifacs de veïns i coneguts, fent vida en comú, compartint vida.

Si es molesteu en preguntar als majors de qualsevol poble vos diran que els ajuntaments es fan càrrec de moltes despeses de les associacions de jubilats i pensionistes. Els paguen dinars, viatges, equipament per als locals, etc. No ha sigut aquest el cas de Vallada. L'Ajuntament d'ací no s'ha recordat per a res de l'Associació fins a l'any passat que, no sabem per què, va intentar desallotjar als majors del seu local de la Plaça Major per a desterrar-los a les afores (Veieu les entrades “Asustaviejas” d'aquest blog)

Encara no sabem el per què del fort interès de l'actual equip de govern de l'Ajuntament en fer-se amb el local de l'Associació. Ja ho sabrem, el temps s'encarregarà de destapar-ho. Però el que sí sabem es que estan dispostos a tot. Fins i tot a tirar al fem quasi trenta anys de concòrdia veïnal. Els afiliats no havien mostrat ningun tipus de disconformitat fins que l'equip de govern va començar a buscar gent per a formar una llista alternativa a les passades eleccions en la directiva. Sempre ha sigut un problema trobar a algú que vullga treballar per l'Associació, perquè sols es feina sense cobrar ni un duro. Però l'equip de govern es va treure de la mànega una candidatura alternativa que va perdre per golejà.

Com no han pogut invalidar la directiva eixida de les últimes eleccions, han optat per fer un altra associació. Diuen que a la nova associació no caldrà pagar quota. La pagarà l'Ajuntament amb els diners de tots? Diuen que hi haurà dinar també sense pagar. Pagarà l'Ajuntament un dinar a uns majors del poble i a altres no? No deu estranyar-nos. Ja subvenciona a unes associacions amb molt poca activitat i deixa sense cap subvenció altres amb un treball considerable per la recuperació de costums, contes, teatre, documentals, etc. Però s'atreviran a fer-ho amb els nostres majors?

Pressionen a la gent per a fer el que no volen, fins i tot induint a cometre il·legalitats. Si la vegada anterior varen incórrer en una il·legalitat al llevar el comptador de l'aigua per a que no s'obrira el bar, ara ho han tornat a fer en dir-li al contratiste del bar que no li pague la mensualitat a l'Associació amb la qual té un contracte.

Espere que se'n adonen que estan introduint un element de discòrdia que pot portar greus conseqüències per a la convivència al poble. Espere que se'n adonen que hi ha coses que una vegada s'han trencat es molt difícil reconstruir-les. Espere que els pague la pena fer el que estan fent, perquè estic segur que el poble no permetrà que isca gratis llançar al fem trenta anys de concòrdia.

IRON MAIDEN

Comentari nou sobre ASUSTAVIEJAS. Part III

Hem considerat, de nou, ficar com a nova entrada aquest comentari fet
en l'entrada original, i que contesta a la raó per la qual es feia
aquesta entrada de nom ASUSTAVIEJAS. Per si algú se li escapa.
Diu així:

Pareix ser que, des de fa mesos, l'Ajuntament vol desallotjar als
nostres majors del local de la plaça i vol col•locar-los en un local de
l'obra social de Caixa Ontinyent situat a la part nova del poble, prop
del camp de futbol, per tant en les afores (encara que no tant a les
afores com el nou ambulatori ¡¡quin poc trellat!!).
Per aconseguir-ho s'han aprofitat de la bona voluntat i la ignorància
dels nostres majors, però era tan descarat el volien fer que dues dones
de la directiva es varen donar compte del que estava passant i van
destorbar l'assumpte, fent tornar els mobles, que ja estaven al local
nou, al lloc d'on mai devien haver eixit.
La qüestió es: en la actualitat els pensionistes tenen l'usufructe per
temps indefinit del local de la plaça (l'antic Ajuntament) situat al
centre del poble. Lloguen el bar del baix d'on trauen l'únic ingrés,
apart de les quotes, per a funcionar i finançar les activitats de
l'associació. En canvi, si se'n hagueren anat al nou local no tenien
cap document que els assegurara la utilització permanent del local. El
local nou es, de prou, mes xicotet. El lloguer del bar no se sap qui el
cobra, però en tot cas no els majors (supose que el propi Ajuntament o
Caixa Ontinyent). I, com ja he dit, està en les afores. Així que anar
al local nou suposava canviar tot el que tenen per res.
Com no van poder a bones, l'Ajuntament va llevar, de manera il•legal,
el contador de l'aigua, de manera que el bar no va poder obrir durant
dos dies ni els majors podien anar al local perquè no podien ni
utilitzar els serveis. Sols després de fer una reclamació per escrit a
l'Ajuntament tornaren a instal•lar el contador de l'aigua.
Poc després un regidor anà exigint que afiliaren immediatament a una
serie de persones que duia en una llista. Les dones que estaven al
local es negaren a fer el que exigia el regidor en eixe moment, com ell
volia, i este les amenaçà en cridar un notari per alçar acta de la seua
negativa. Com no cediren a les amenaces cridà un notari, amb tan mala
sort per al regidor, que després de llegir els estatuts de
l'associació, li va donar la raó a les dos dones que es negaven a fer
el que, amb fanfarroneria, exigia el regidor.
En aquest context es produeixen els fets als quals es refereix l'escrit
de "asustaviejas". Davant de la convocatòria per a elegir nova
directiva de l'associació, l'Ajuntament i el partit que governa es
mobilitzaren i anaren casa per casa donant paperetes amb el seus
candidats. Açò es normal en aquest poble en les eleccions polítiques
però no havia passat mai en unes eleccions de l'associació de
pensionistes. En tot cas ho feren tan malament que presentaren
candidats que no pertanyien a l'associació i les paperetes que duien de
casa no eren vàlides.
Quan varen veure el desastre que havien fet i que no podien controlar
les eleccions varen intentar boicotejar-les armant aldarull, cridant
que no era legal i dient que estaven amanyades. En tot aquest rebombori
va jugar un paper especial el mateix regidor d'abans que, sense
pertànyer a l'associació, va estar intentant que es suspengueren unes
eleccions fora del seu control, amotinant la seu gent.
El resultat de les eleccions va ser de mes de cent vots els que
guanyaren i vuit o deu vots els candidats de l'Ajuntament.

ASUSTAVIEJAS

Ací vos envie este xicotet escrit referit als fets ocurrits al llar dels jubilats els darrers dies. Espere que hi haja cap impediment per a que siga publicat al vostre blog. Salut

ASUSTAVIEJAS

Amb el malnom de “asustaviejas” s’anomena al sud d’Espanya als especuladors immobiliaris, que compren cases antigues per rehabilitar-les i procuren desfer-se’n dels ocupants de les vivendes utilitzant males arts. Els diuen els “asustaviejas” perquè la majoria de les víctimes, es a dir els ocupants dels immobles antics, solen ser persones majors amb pocs recursos.

Esta pràctica, ja menyspreable en si mateixa, resulta fins i tot delictiva quan es realitza fent un descarat abús de poder. Els autors d’estos fets queden, si mes no, desautoritzats davant de la societat que te valors, universalment reconeguts, de respecte als majors. Especialment si estes actuacions, de baixa condició moral, venen de gent que es diu cristiana practicant. Hi hauria que recordar-los la “Carta als Ancians” del Papa Joan Pau II que diu: “una societat que es prea de justa i humana, necessita instancies i espais de respecte, reverencia i reconeixement per als ancians, a més de procurar el seu permanent esplai i recreació, per a cada persona que ha acumulat i decantat el tresor de la saviesa”.

Del que ha passat estos dies podem treure altres lliçons. Apart del retrat dels ofensors cal ressenyar el paper del ofesos. Persones majors, pot ser debilitades físicament per el pas dels anys, però amb tota la força que dona la raó i la dignitat, han resistit i fet front a l’abús d’autoritat i han sabut mantindre un lloc que pertany a totes les persones majors del poble. Pot ser els joves poden prendre exemple.

Més articles relacionats ací