El dissabte per la nit em vaig endur una sorpresa que em va recordar dies feliços de la meua infantesa. Al tornar a casa per a sopar em vaig creuar pel carrer Campanar amb una fila de xiquets amb farolets fets amb melonets d'Alger. Anaven tots formalets, cantant mentre sostenien amb cura els fanals decorats amb dibuixos infantils.
L'olor de la cera cremada barrejada amb la de la corfa del meló calenta per la flama del ciri em va recordar quan era xicotet i mon pare ens entretenia preparant els farolets buidant els melons que quedaven menuts, els de segona florà o cogombres, com els anomenava, i decorant-los. Els dibuixos que recorde eren sempre la lluna, el sol, l'estrella, l'escala i la caseta amb porta i finestra. Després desfilàvem, imitant el sereno que recorria els carrers amb el cresol, mentre cantàvem “Sereno, sereno, dis-me quina hora és. La una, les dos, van a tocar les tres. El sereno i la serena se'n anaren a pescar i pescaren una anguila com els peixos de la mar”.
Crec que aquesta és una tradició que caldria recuperar. Els xiquets, com fèiem abans, poden passar una vesprada entretinguts elaborant el material i, quan s'amague el sol, eixir recorrent els carrers amb els farolets que ells mateix han fet i decorat. A altres pobles també està recuperant-se aquesta tradició festiva per als menuts a les nits de l'estiu. Amb molt pocs diners i molta imaginació pot fer-se una festa que els nanos recordaran tota la vida. El dia triat per a fer-ho enguany, el 27 d'agost, pareix el dia adequat per a fer la “nit dels farolets”, doncs estem en festes i no hi ha actes. A més és el dia triat en altres pobles per a realitzar aquesta activitat infantil.
Ànim i a veure si a l'any que ve s'omplin els carrers del poble amb xiquets amb farolets cantant “Xiu, xiu, xiuero el farolero li cau la moquita dins del caldero”.
