Els homes temen la dona sense por

Em crida l’atenció el títol d’un article del diari “Público” en el qual Eduardo Galeano senyala, en una conferencia, els set pecats capitals de les societats occidentals. El títol diu “Los hombres temen a la mujer sin miedo”. Fa referència a la creació d’enemics en la nostra societat però és una bona frase per a meditar sobre l’assumpte perquè crec que és veritat i perquè és una por tan interioritzada que fa que l’home no siga conscient d’ella.


Tant el pensament clàssic com el judeocristià, les corrents bàsiques del pensament occidental, presenten la dona com l’origen dels mals dels homes. Zeus fa a la dona com un càstig per als homes. Crea a Pandora que, amb la seua curiositat, obri la caixa que portarà dolors i plaers, per igual, als homes. Per als cristians és la desobediència d’Eva el que va portar sofriment i treballs als homes.

Tant Pandora, en obrir la caixa, com Eva, al menjar la poma, actuen per conèixer allò que estava prohibit. Eixe coneixement és el que posseeixen les bruixes i les fetilleres, un coneixement ocult i, de vegades, malèfic. A més, fetilleres, bruixes i vampiresses es caracteritzen per tindre una sexualitat pròpia, per reconèixer els seus desitjos sexuals deslligats de la maternitat. La sola idea de que les dones siguen lliures i puguen controlar la sexualitat masculina espanta l’home. És una por que arrela en qualsevol cultura, edat i religió, en grups de baixos ingressos i en grups d’alts ingressos.

Per això l’home necessita tindre el control. La virginitat i la castedat són símbols de submissió al baró. Primer a l’autoritat del pare i després a la del marit. La iniciativa sexual femenina, salvatge i gojosa, fa témer al home perquè no poden dominar-la. La història, l’art i la literatura s’han encarregat de mostrar aquesta por atàvica inventant bruixes i vampiresses, associant allò femení amb lo perillós, incomprensible i irracional.

La por del home a la dona lliure la fa portadora de màgia, de poder de seducció, de maleficis de fetillera, de bruixa, de pitonissa, de sabia o de fada. Al mateix temps el fa estremir-se de luxúria i desitjar que els cants hipnòtics de les sirenes l’envolten. Tot aquest imaginari va ser creat per l’home per defensar-se del misteri que encarnen les dones que seran sempre incertes, amades, desitjades, temudes i odiades.

La dona recorda constantment a l’home que la naturalesa, la vida i el mon no estan baix el seu control. Sempre hi ha en la dona alguna cosa que l’home no pot preveure ni desxifrar i això li dona por. Pot ser el poder germinador de la dona el que li dóna un control que està fora de l’abast del control de l’home.

Encara que no les cremen a la foguera la idea de la dona com perillosa, incomprensible i fora de tota racionalitat es manté. La dona continua sent allò que l’home no pot controlar ni comprendre per complet. El comportament, l’actitud i els sentiments de les dones segueixen fora de l’estructura racional que l’home ha creat per a entendre el mon. L’home es l’amo de la seua raó però no entén allò màgic que personifica la dona.

Avui la por de l’home és ser engolit, no sols en lo sexual, sinó en lo econòmic i lo professional per la creixent independència de la dona que és ja la que proveeix, en molts casos, emocionalment i materialment als fills, tasca sobre la qual l’home ha basat la seua identitat i seguretat. És cert, com diu Galeano, que els homes temen la dona sense por però per superar un problema primer s’ha de ser conscient de que hi ha un problema. Ja ho sabem, ara cal fer-li front.

Iron Maiden

Por...

La por és un mecanisme de supervivència de les l’espècies animals. Davant un perill els sistemes d’alerta del cos es disparen; les pupiles és dilaten augmenta el ritme cardíac i la respiració s’accelera per portar més oxigen i nutrients a les cèl·lules, la sang es prepara per coagular alguna possible ferida augmentant el nivell d’adrenalina, els músculs entren en tensió per afrontar alguna agressió o haver de fugir. Bona prova d’això és quan hom corre per la seua vida, aleshores batix els seus records de velocitat i resistència.

La por amb moderació pot ser bona per a allunyar-nos del perill i paradoxalment en excés es negativa. El estrés i la tensió massa continuades oxiden les cèl·lules i no són bones per al sistema cardiovascular, així com poden produir malalties com la ansietat.

La por també pot paralitzar i convertir-nos en la presa del perill que ens assetja. La por ha sigut, és i serà utilitzada pels humans per a controlar els demés. Des dels albors de la humanitat les castes que han tingut el poder, -sacerdots, reis, dictadors, polítics-... Han utilitzat la por per controlar la humanitat. Des de càstigs físics a invencions com l’infern, -càstig per a tota l’eternitat en el més enllà-. També els pares en l’àmbit familiar fan servir la por per controlar els seus fills, sobre tot quan són més menuts i crèduls; “Vindrà l’home del sac si no t’adorms, el rei no et portarà regals si no eres obedient”...

La por pot ser a algun perill real o de vegades tenim por d’aquells fantasmes que torturen la nostra ment quan en realitat no hi ha cap perill. Actualment vivim en un estat democràtic on se suposa que la gent pot parlar i opinar el que vullga, però malauradament no és així, la gent te por de fer certes coses d’actuar de determinada forma o ajuntar-se amb segons qui en determinats llocs. No volen que l’amo de l’empresa on treballen, o el polític que els ha emparat s’ofenga o pense malament d’ells. La gent fins i tot te por de donar la cara i també d’escriure a este bloc. Sabem que hi ha gent que li agradaria escriure algun text però tenen por a allò que no coneixen, i una d’eixes coses és no saber qui està darrere d’esta html. Tenen por que a través de l’email sapien qui són. “Vos podeu inventar una adreça –Pericodelospalotes@gmail.com. Teniu por que algú vos segueixca la IP. Aneu a la biblioteca. Però heu de saber que l’equip de Valladacity som gent del poble, ni de dretes ni d’esquerres. No perseguirem a ningú pel que diga o faça, -eixa no és la nostra faena.

Valladacity a hores d’ara es troba entre dos focs; un la desconfiança de la gent per no saber qui som, l’altre l’enemistat que pareix ens ha declarat l’Ajuntament. La gent ha fet moltes crítiques a l’equip de govern i també n’han fet a l’oposició, però qui està manant és el qui s’emporta les garrotades del poble. El poble opina, nosaltres publiquem és així de clar. A més la gent al poder escriure de forma anònima, perd la por i diu ací el que no diria al carrer o en determinats llocs, i tractant-se de política encara se’n rabeja més. Però això no vol dir que l’equip de Valladacity compartixca les opinions dels participants. Alhora de votar votarem qui voldrem, i si volem que tampoc estem obligats a fer-ho.
Per a acabar només dir-vos que qui viu condicionat per la por i no fa allò que realment vol, mai no serà lliure. I a estes altures del segle XXI és trist que la gent encara tinga por a fer o dir determinades coses, o al menys, coses tan ximples com aquesta que estic fent jo: EXPRESAR-ME.


L’equip de Valladacity.